En Elhuyar, l'objectiu del teu departament és generar interès per la ciència.

Sí, tenim diverses àrees per a això. En l'àmbit de la comunicació científica, per exemple, tenim diversos projectes per al públic en general: El programa Teknopolis, el programa de ràdio Norteko Ferrokarrila, la revista Elhuyar… D'altra banda, comptem amb un departament d'educació científica l'objectiu de la qual és oferir als joves possibilitats de tenir una visió real de la ciència, tant en l'educació formal com en la no formal. No volem que tots siguin científics, però sí que no rebutgin la ciència. Es diu que els joves actuals tindran treballs que encara no existeixen i que requeriran capacitats científiques.D'altra banda, tots els ciutadans i ciutadanes tenim la responsabilitat de prendre una sèrie de decisions que requereixen de les competències científiques per a poder prendre. On invertir per a decidir, per a prendre decisions relacionades amb la salut…

Però l'interès no és suficient perquè algú decideixi que serà científic. També cal enfrontar-se als estereotips.

Tots diuen que els interessa la ciència, tant els joves com els adults. Però la qüestió és la manera de preguntar-li. Si preguntem quant temps dediquen a parlar sobre el tema, a llegir sobre el tema, a veure exposicions… la conclusió és diferent. Els joves tenen una visió estereotipada de la ciència. Per exemple, inicien estudis d'informàtica i prenen sorpreses, perquè no saben el que és per si mateixos estudiar informàtica. Com més a prop estigui el món de les ciències, menys estereotips tindran sobre ell.

Quins estereotips són els més comuns?

Una cosa és que és cosa de gent molt ràpida. Per tant, encara que la ciència interessa, hi ha persones que no se senten capaces de dedicar-se a les ciències. Aquesta decisió es pren en l'adolescència, ja que en el cas de les nenes l'autoestima és menor, per la qual cosa se'ls anima menys a treballar en matemàtiques o en enginyeria. Han de ser informats per a poder prendre aquestes decisions a partir de dades de base sòlida. Hem de triar: què volem, uns pocs investigadors molt clars, o molts de tot?

L'autoestima no serà l'únic factor...

No, hi ha més. Per exemple, les activitats que es realitzen fora de l'escola amb la família influeixen. No cal deixar-ho tot en mans de l'escola. L'orientació també és important. Cal demostrar-los que estudiar química no et portarà directament a un laboratori, que aprendre alguna cosa no et limita a una professió concreta. Estudiar obre moltes portes, un grau no està associat a un lloc de treball. Cal transmetre'ls que les trajectòries són més flexibles.

L'objectiu del programa STING ha estat reduir les diferències entre nois i noies a l'hora de prendre aquesta decisió.

Hem treballat el projecte en vuit països i ens hem adonat que en cap lloc hi ha joies, metodologies, el problema és més o menys el mateix a tot arreu. A més, no seria bo adoptar una metodologia i imposar-la. L'objectiu dels STING és proporcionar recursos en dos blocs. Una consciència de gènere, una altra de pràctiques d'aula. En la majoria dels casos, la queixa del professorat sol ser una falta de temps, per la qual cosa hem volgut solucionar-la organitzant trobades per a tractar el tema. No és fàcil acceptar els propis estereotips, nosaltres hem proposat exercicis de naturalització que serveixen per a aflorar aquests estereotips. Després s'estudia què fer per a minimitzar el seu impacte. Quan parlem de poc temps, instintivament, els estereotips tenen més influència; si ens prenem el temps i reflexionem, la influència dels estereotips decreix. Nosaltres donem petits trucs: en el treball en equip, qui agafa la serra? Nois. Qui s'encarrega de la documentació, de la presa de dades? Les noies. Si el professor s'ha adonat d'això i li ho planteja als alumnes, ells ho entenen immediatament. Prèviament cal prendre consciència, és a dir, posar-se les ulleres habitades.

Vau començar en 2015 amb STING, ja tindreu algun resultat.

Sí, comencem en 2015 i acabem al setembre d'enguany. Cada institució de cada país ha adaptat el programa a la seva manera. Nosaltres ho hem integrat en els nostres diferents projectes. Per exemple, en Elhuyar Zientzia Azoka. Els alumnes treballen en equip amb un investigador i alguns dels projectes els presenten a Bilbao… Aquí hem integrat el programa STING. Ara, entre altres coses, comptem el nombre de noies que venen i així podem intervenir. Ens hem adonat, per exemple, que el mentor té molta influència en el fet de ser una noia.

Donareu algun seguiment al projecte?

Sí, ho volem. Quan comencem, fa uns tres anys, no sabíem com anava a sortir, i ara tenim la intenció de continuar.

Elhuyar també ofereix altres recursos relacionats amb el gènere.

Sí, per exemple, utilitzem molt la secció Ekinean de la revista Elhuyar: es tracta d'entrevistes a dones investigadores. Quin model ensenyem a les nenes? Tal vegada és més apropiat, en lloc de parlar de Marie Curie, mostrar models pròxims, un jove d'aquí que està realitzant una recerca i que també va a la platja.