La lluita per la creació d'un Estat provocarà contradiccions en un món llibertari tan fort a Catalunya. Com heu conciliat les dues lluites?

Iru Moner: Quan van començar les consultes dels pobles en 2014-2015, els membres de l'organització Embat, que procedeix del moviment llibertari, vam estar donant conferències. Nosaltres defensem el dret d'autodeterminació, com a CNT i CGT. Però no podem comportar-nos com Podem, perquè parlem de conceptes abstractes, però fugint de la posada en pràctica. Si estem a favor del dret d'autodeterminació, un referèndum és un acte de democràcia directa. Per això apostem pel referèndum, perquè busquem ser conseqüents amb el que diem.

Però el nostre missatge no és tan nacionalista. La clau per a nosaltres és el marc de possibilitats que obre la ruptura amb l'Estat: Aprofitar les oportunitats que obre la desestructuració d'un poder tan vinculat al Règim del 78, que ve de 1939. Perquè totes les revolucions venen dels antecedents d'altres revolucions; perquè el poder s'ha desestabilitzat, perquè les estructures de poder s'han estremit.

Llauren Llivina: Voldria afegir que em vaig sentir malament, perquè reaccionem tard en l'assemblea llibertària. Jo soc independentista, i en l'assemblea llibertària vaig voler treure el debat tres o quatre mesos abans del referèndum, i no va haver-hi espai. La gent de l'Assemblea no donava credibilitat al que estava succeint i a més produïa moltes contradiccions, per la qual cosa es va evitar el debat, limitant el tema als comentaris dels menjars. Després, la setmana anterior al referèndum, el fet que haguéssim d'anar corrent i de pressa debatent les contradiccions internes de la gent de l'assemblea llibertària, em va enfurir.

En cadascuna de les mobilitzacions que s'han dut a terme, han aflorat les contradiccions. Per exemple, la gent llibertària va treure la controvèrsia en el CDR del barri, contradient el fet que el 10 d'octubre anessin a protegir el Parlamenta, perquè tots tenim amics processats per haver envoltat l'edifici del Parlament el 15 de juny de 2011. I senti, el CDR no és un grup d'autoajuda! Els CDRs i les mobilitzacions, des del punt de vista llibertari, són per a aportar el que cadascun arriba. Si no tens molta llum i contradicció, queda't a casa, no passa res. Cadascun ha de veure fins a on està disposat a arribar i no anar més enllà.

Hi ha hagut molta gent en l'espai llibertari que s'ha quedat fora del procés d'independència?

I. Moner: Quan en 2014-2015 comencem a donar xerrades explicant que això és una oportunitat, hi havia més decepció que avui en el sector llibertari. Nosaltres equiparàvem la situació amb el M15, llavors també ocorria el mateix

perquè ens sentim: la meitat del moviment llibertari ens vam ficar de ple, i l'altra meitat es va quedar mirant, dient “és un moviment ciudadanista”. En les nostres conferències vam donar a conèixer el següent missatge: Si el que busquem és un canvi profund en la societat, quan hi ha un moviment social d'aquest tipus no podem quedar-nos en la riba, menys per raons ideològiques. En cas contrari, correm el risc de caure en la comoditat del “anarquista de saló”. Mai succeirà que una revolució es faci al teu gust, que tots els treballadors siguin super coherents, no masclistes, que tots tinguin el mateix objectiu... totes les revolucions són contradictòries, brutes, has d'empastifar-te les mans, prendre decisions que no t'agradin. Crec que els sectors més anarquistes, els més socials i els més organitzats, com Embat o algunes assemblees de barri, hem estat capaços d'impulsar a gran part del moviment llibertari al procés independentista. Però hi ha molta gent, i ho respecto, que pensi que ha d'estar fora, perquè no barallarà per crear un altre Estat.

Poseu en valor l'autoorganització de la ciutadania. Si queda un 10% per al futur, no és poc!

I. Moner: El canvi es va produir el 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va entrar en la Conselleria d'Economia i en la seu de la Cup, la gent es va unir al treball. Abans vaig ser a les activitats d'Empapelem [iniciativa ciutadana per a pegar els cartells “prohibits” de la campanya del si en el referèndum], em vaig presentar a mi mateix “hola, soc Iru, membre de l'associació de veïns” i vam posar en marxa el CDR de Vallcarca perquè vèiem la possibilitat d'una autoorganització. L'escenari d'autoorganització que es va donar en els dies previs al referèndum, després de la vaga general del 3 d'octubre, es va tancar de manera rotunda, ningú els havia imaginat prèviament. Van superar les nostres possibilitats. Dos dies abans del referèndum les classes es van posar d'acord en una direcció en la qual la gent molt diferent: les associacions de veïns, les associacions de pares i mares de les escoles, les direccions de les escoles, els sindicats d'ensenyament, els moviments polítics diversos... es van posar d'acord en què calia ocupar les escoles, que calia haver-hi posats de vigilància, que calia haver-hi menjada, que els metges havien d'atendre... Tot això va ser una organització de la ciutadania i a moltes persones se li ha quedat gravat: tots hem demostrat que l'organització de la ciutadania ho pot tot quan volem.

Quina és la seva lectura actual?

I. Moner: Que el carrer va revolucionar la situació, que no estava previst que se celebrés realment el referèndum. En la pràctica ho vam fer possible gràcies a una forta organització popular, i això no ho esperava ni el propi Govern de Catalunya, ni el moviment sobiranista. Això és el que està reconeixent ERC amb l'autocrítica que està fent ara. Preveien accions més simbòliques, mantenir el paper de vot davant els Mossos i els Policies Nacionals. Però en la pràctica, el fet que el referèndum s'hagi fet amb tant d'èxit ha portat al process a un punt anterior a gran velocitat. El fre va ser el moviment popular, que va superar la situació.

Avui dia, tothom està pendent del que ocorri en les eleccions del 21 de desembre. Si el resultat del referèndum ens va sorprendre, tenim un mes per a A21 per a estar més preparats. Depenent de l'escenari que surti de les eleccions, veurem com actuar.

Però en el Govern, d'ERC al PDeCAT, estan dubtant en el procés de la independència, si no s'està retrocedint. I l'Estat espanyol està traient més paparras. Tots els casos de corrupció a Madrid s'estan cobrint amb el conflicte que viu Catalunya.

Com esteu els ciutadans que heu dut a terme fortes mobilitzacions?

I. Moner: En parada. Mobilitzar-se contínuament porta fatiga. L'última manifestació va ser multitudinària, però la gent està cansada i és hora d'estar més units. Però la gent continua venint a les assemblees. Estem reorganitzant-nos, coneixent-nos millor, aprenent a organitzar-nos de forma horitzontal, fent classes pràctiques de política i anàlisi del moment en un temps molt ràpid i amb gent que fins avui no ha estat en política... és genial. L'A21 ho donarem tot, encara que hàgim d'anar amb la pinça en el nas, per a avortar l'article 155 a través de vots i paraules. Però després començarà el més bonic. Ara és el moment de reunir forces, d'organitzar-nos, d'omplir les caixes de resistència, de preparar-nos...

Des del moviment llibertari, com porteu el tema de les eleccions del 21 de desembre?

I. Moner: Vivim la situació com quan van deixar d'il·legalitzar a l'Esquerra Abertzale, molta gent es va anar a votar, encara que tampoc llavors es creia molt en aquest projecte polític des del moviment llibertari. El nostre vot és més contrari a l'article 155 que a qualsevol projecte polític. Món

però tots diuen que aniran a votar. I en els CDRs tampoc es parla a qui votar, es parla que caldrà anar a votar, que es cridarà la ciutadania a vèncer l'article 155.

Haurien de dirigir les seves forces a fer front a la repressió?

I. Moner: Ens preparem per a fer front a la repressió. El mitjà Crònica Global, que compta amb fonts molt pròximes a la policia, encara que no és fiable, està descodificant un possible atac: diu que els que van tallar el transport en la vaga del 8 de novembre eren una organització criminal, que era la tàctica de la guerra civil. Sembla que es pot pensar que es tracta de la xarxa CDR i diu que és la Justícia Nacional la que ha de portar el cas... A Euskal Herria s'està utilitzant el mateix llenguatge que en la dècada dels 90 i principis de 2000. Estem recollint diners per a fer front a les multes que ens poden arribar pel tall de transport durant la vaga

Preparant al públic. No obstant això, la nostra lluita té més caràcter propositiu que defensiu.

És temps, doncs, d'abordar un procés constituent?

I. Moner: Des dels CDRs estem preparant el procés constituent i els CDR amb major dinàmica ja tenen la seva comissió de Procés Constituent.

Els punts bàsics han d'articular-se des de la base, des de la societat, des del poder popular. Hem de reunir una sèrie de reivindicacions socials, i hauríem d'impulsar que els partits polítics assumeixin aquestes bases. Els CDRs serien espais de debat, de trasllat a barris i pobles, perquè la ciutadania, incloses les persones no sobiranistes, se senti implicada, encara que només sigui per a millorar les seves condicions de vida. És el moment de revitalitzar aquesta República i per a això és clau unir a sectors que no són sobiranistes.

També hi ha més representació ciutadana i institucions. Són els CDRs els espais més adequats per a treballar el procés constituent?

A. Llivin: Jo crec que sí. Els ciutadans estan organitzats en ANC, Òmnium, CDR i partits polítics. Jo no sé quina és la proposta institucional per a organitzar el procés constituent. Però és un tema que està sobre la taula en la coordinadora dels CDRs de tota Catalunya. I a més és una manera d'ampliar la base, que la gent vegi que és una eina útil per a canviar la seva vida, per a respondre a les seves necessitats.

I. Moner: Des del Triangle Govern-ANC-Òmnium porten molt temps treballant en el procés constituent, a pesar que les condicions en les quals ens movem ho porten tot amb gran discreció. Sabem que alguns plantejaments estan bastant avançats. Tots els agents independentistes anem plegats en el procés de la independència, però és possible que no estiguin tan d'acord en la proposta popular. I això no és dolent. És una crítica que podem fer a la triple ANC-Goberna-Òmnium, que si nosaltres treballem la nostra ens acusen que estem trencant la unitat, però que quan ells treballen la seva no passa res. Ells són socialdemòcrates i nosaltres tenim una altra proposta. Nosaltres no estem trencant els ossos perquè després la República de Catalunya sigui com la República de França o l'Estat espanyol.

Estan disposats els partits a entrar en aquest plantejament i a assumir les bases que han treballat els ciutadans?

A. Llivin: La CUP si. Espero que sigui una eina útil quan arribi el moment decisiu.

I. Moner: Això és a les nostres mans. Hem de treballar un argument dens, sense llacunes, hem de fer propostes realistes, hem de saber explicar en el llenguatge del carrer, i hem d'aconseguir que els partits que estan tirant endavant tot aquest procés (ERC i CIU d'antany) no ens tanquin les portes, perquè si és així, haurem de passar a la confrontació.