Què li ha impulsat a analitzar la creació d'ETA?

Em vaig adonar que en els estudis que s'han realitzat sobre ETA s'han treballat més coses que unes altres: per exemple, la història política sobre la ideologia i estratègia d'ETA ha prevalgut. Creiem que és molt important que per a entendre ETA en el seu conjunt s'analitzi el seu impacte social i cultural, sempre lligat a l'àmbit polític i ideològic.

Quina metodologia has utilitzat per a fer el treball?

Hem treballat el que estava escrit sobre el tema, tant els documents antics d'ETA com les obres d'altres autors. A més, també hem rebut informació de primera mà, ja que hem entrevistat setze homes i dones que militaven en ETA o en el seu entorn.

De quina hipòtesi va partir el treball?

La nostra sospita és que entorn d'ETA es van organitzar moltes persones que no eren militants d'ETA: enteses com una organització i una xarxa de relacions que transcendeix l'estructura orgànica de l'organització. A això ho hem anomenat el moviment ETA. Al mateix temps, se sap que en aquest context es van posar en marxa nombroses iniciatives a Euskal Herria, tant a nivell sociopolític com cultural. Sospitàvem que, almenys, una part important de tota aquella dinàmica es va articular juntament amb el discurs i l'estratègia d'ETA o en el seu entorn –en aquest moviment–, en interacció.

Quines són aquestes relacions?

El front cultural d'ETA, per exemple, va estar relacionat amb el món del basc. Creació del basc batua, ikastoles, kantagintza... Podríem dir que ETA o molts dels seus etarres van tenir una presència efectiva en tots els àmbits de l'activitat cultural basca. Txillardegi és l'exemple més clar. Moltes vegades va ser ETA, el seu front cultural, qui va impulsar iniciatives culturals o va col·laborar amb uns altres.

Es poden entendre aquests moviments sense tenir en compte el context del discurs d'ETA?

ETA va situar el basc i la cultura basca en el centre del seu discurs. Va portar un nou patriotisme, perquè va deixar a la raça i va posar el vasquismo en la base de la nacionalitat. Això va fer canviar el discurs i la praxi, i molta gent va començar a aprendre en basca; el valor simbòlic del basc va augmentar. En la dècada dels 60 es va posar en marxa una àmplia mobilització per a utilitzar, aprendre, modernitzar i socialitzar el basc.

També es va relacionar amb el moviment obrer.

Al mateix temps que ETA es va alimentar dels conflictes socials de l'època, va dedicar una mentalitat a un sector del moviment obrer: el discurs d'un nacionalisme aconfessional i d'esquerres que buscava l'alliberament nacional. Els moviments d'esquerres consideraven a la classe obrera com a subjecte revolucionari; ETA va vincular el cas nacional a aquest i va nomenar a Euskal Herria com a subjecte revolucionari. Encara que van sorgir alguns conflictes entre tots dos moviments, a mesura que es va anar unint l'alliberament nacional i l'alliberament social, molts treballadors que abans sentien el nacionalisme com una cosa llunyana es van acostar a ETA.

Al costat d'ells, ETA també va desenvolupar el front militar.

En els primers anys se'n deia branca d'acció i després front militar. Amb la brutal repressió del franquisme roent, ETA necessitava un suport popular i una xarxa de contactes per a dur a terme el nacionalisme emprenedor: posar ikurriñas, difondre propaganda, alguna acció contra un objectiu concret... Creiem que per a això va comptar amb el suport d'una part important del poble. Hem arribat a la conclusió que la seva estratègia tenia un gran reconeixement social, perquè era un mig eficaç i just per a lluitar contra Franco segons la gent.

La suma d'aquests tres fronts va tenir conseqüències en la recuperació del nacionalisme?

Alt. A partir de 1964 la massa abertzale va experimentar un repunt, i no sols entorn d'ETA. El PNB, Enbata i altres institucions també van créixer, van crear festes basques, van ballar... El patriotisme que abans estava ocult va començar a acomiadar-se a poc a poc.

Quin lloc ocupaven les dones en ETA en l'època?

Van ser subjectes actius. Especialment, les dones van participar en l'àmbit de la cultura, en les ikastoles i altres. A més, també hi havia alguns en els centres de decisió de l'organització, encara que pocs.

Com es van articular els nacionalistes d'Ipar i Hego Euskal Herria?

D'una banda, l'auge del nacionalisme en Hegoalde va actuar com una ona per als abertzales d'Ipar Euskal Herria. A més, va interactuar entre els abertzales de tots dos costats de la frontera. Després, el fet que molts membres de l'organització s'hagin refugiat en Iparralde els va portar nous aires; allí van beure de la font dels filòsofs francesos d'esquerra.

Quina conclusió principal ha tret?

El nou nacionalisme d'ETA va ser el carbó que es va utilitzar per a posar en marxa la maquina de tren d'Euskal Herria. En les converses, alguns diuen que va servir per a despertar a la societat de la seva sopor. Es tracta d'un terratrèmol que va afectar la major part de la societat d'Euskal Herria.