En aquests moments hi ha diverses vagues en marxa en defensa dels llocs de treball pel tancament d'empreses. No són pocs els que pensen que amb la vaga només es perd temps i diners, que no s'aconsegueix res. Però la realitat ens ensenya una altra cosa. La fermesa, la resistència, la dignitat, l'organització, la coordinació i la insubmissió dels vaguistes de les residències de Bizkaia durant gairebé dos anys són alguns exemples d'això. Han demostrat que la vaga és l'expressió d'una dignitat humana que no s'agenolla davant el capital, i que a més pot ser tan rendible com l'eficaç.

Aquest sector ha portat endavant la insubmissió, no s'ha acovardit al xantatge de la patronal i la Diputació de Bizkaia, i després de dos anys de mobilitzacions i vagues, han arribat a un acord que compleix gairebé totes les seves reivindicacions: mantenir el conveni fins a 2020, rebre 140 euros més al mes, treballar 200 hores menys a l'any, no penalitzar econòmicament en cas d'accident de treball o malaltia professional, cobrant el 100% del salari.

Cal destacar que aquesta vaga ha estat realitzada gairebé en la seva majoria per dones. És un matís important, perquè a més de la victòria econòmica i social, també és una victòria feminista, ja que el sistema volia ser mans i silenciós. Amb una vaga llarga i eficaç s'han tornat indomables davant la pressió de la patronal i la Diputació. Quina lliçó per als homes!