La Copa de Kaiola o Diatretum especial és el Licurgorgo, l'únic tipus que ens ha arribat íntegrament i l'únic d'aquesta època. Però la principal particularitat és que està fet de vidre dicroic. Gràcies a un material curiós, quan la llum està enfronti, la copa és verdosa i opaca, però si s'il·lumina per darrere es veu enrogida i és traslluïda per l'efecte de ressonància plasmónica superficial.
A partir de 1990, i només a través de microscopis electrònics de transmissió, els investigadors van poder veure per què la copa produeix aquest efecte: el vidre té nanopartícules d'or i plata, unes 50 nanòmetres, és a dir, mil vegades més petites que els grans de sal. I aquestes partícules estan disseminades com a col·loides. És a dir, els artistes/científics que van fer la copa van utilitzar la nanotecnologia, sense saber el que és la nanotecnologia.
Avui dia, la fabricació d'aquesta mena de vidre dicrónico exigeix un procés mesurat i responsable. Però, fins a quin punt controlaven i entenien aquest procés en el segle IV?
Alguns opinen que l'efecte va ser fortuït quan la pols d'or i plata es va contaminar inesperadament amb el vidre. I és possible que els autors no sàpiguen que el vidre, a més de la plata, tenia or, ja que la plata romana tenia sovint petites porcions d'or.
Però, a pesar que la Copa de Likurgo és l'única peça romana de vidre dicrónico, també s'han trobat més fragments d'aquesta mena de vidre de la mateixa època, encara que la diferència de colors no és tan evident i espectacular. Per tant, cal pensar que controlaven el procés en part i que eren capaces de repetir-lo una vegada i una altra.
El que no sabien és que disset segles després la copa es convertiria en font d'inspiració per a l'estudi dels nanoplasmosis, tecnologia que permetria, entre altres coses, realitzar proves d'embaràs, diagnosticar malalties i identificar riscos biològics.
Un grup d'investigadors interdisciplinaris de la Universitat Lliure de Berlín i de l'Institut Zuse ha desenvolupat un model matemàtic complex per a comprendre millor com es va estendre la romanització en el nord d'Àfrica.
Segons un estudi publicat en la revista Plos One, el... [+]
Encara que es va pensar que en la majoria de les ciutats de l'Imperi Romà hi havia presons, a penes s'han trobat restes de les presons de l'època en els jaciments.
Recentment, no obstant això, l'arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen, Matthew Larsen, ha identificat la... [+]
Roma, cap a l'any 100 d. C. El poeta Juvenal va rebre la X. En Satira: “Des de fa temps, en concret des que tenim a qui vendre el vot, aquest poble ha perdut interès per la política. Abans, la direcció, els lots, les legions i, al cap i a la fi, ho donaven tot, però ara li... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
Roma, a. C. 443. Per primera vegada es van triar censors. Dos segles després seria la magistratura més important de la República. Cada cinc anys elegien dos censors entre senadors consulars.
Es tractava d'un càrrec de gran responsabilitat: s'encarregaven principalment del... [+]
S'ha considerat que el vi que bevien els antics romans era un vi mal elaborat, sense cos i de sabor desagradable. Però el treball que els investigadors de les universitats de Gant i Varsòvia han publicat en Antiquity ha provocat la retirada d'aquesta creença.
Els antics romans... [+]
Per a analitzar la situació política del món actual no utilitzem amb freqüència la història de l'època romana. Suposo que serà perquè sembla massa antic i massa llunyà. És més, entre coses tan diferents, ens resulta difícil empatitzar amb la història d'allí. No... [+]