Quina força té Halloween a Euskal Herria?
Jaime Altuna: Està molt estesa a Euskal Herria, sobretot gràcies als mitjans de comunicació. Els nens es reuneixen entre amics, es disfressen i surten a demanar al capvespre. Demanden més en comerços i bars que en cases. Hi ha molts llocs on es rep un no ordea.Talka entre adults i nens.

Entre nosaltres, quina és la celebració original en aquestes dates?
Altuna: Ens hem adonat que l'1 de novembre i el 31 d'octubre se celebren coses diferents a Euskal Herria. Hi ha un moviment que està creant coses noves i recuperant les pràctiques d'antany.
Josu Ozaita: L'1 de novembre, la nit de les ànimes és una de les celebracions. En la dècada dels 90 van començar a celebrar-se a Mutriku i van ser diverses les associacions que van organitzar la festa. En comparació amb la Nit de les Ànimes d'avui dia, aquesta vegada es dirigia als joves. El Gaztetxe, en el qual participaven els bars, solia fer tabola a la nit. En Elgeta, els nens van començar a celebrar Halloween i com a reacció els adults van crear en 2013 la Nit de les Ànimes. És bonic que en comptes de prohibir-ho se li hagi donat l'oportunitat de celebrar-ho, perquè és una celebració atractiva per als nens. Es reuneixen entre amics, en la foscor, i per a un nen és la primera experiència que surten de nit amb els seus amics. Es disfressen, viuen diferents emocions... La carabassa és un dels elements centrals. La festa es fa en basca i a l'ànima se li dona especial importància.

Sovint associem la carabassa a Halloween, però és una cosa que ve des de lluny.
Altuna: En una època en la qual s'utilitzava carabassa, nap o la que hi havia en l'horta, a Europa estava molt estesa. L'objectiu era agafar aquestes coses quan estaven en les hortes, posar les veles i espantar a la gent que venia pel camí, era una espècie de joc que es feia a la tardor, no una festa.
Vinagre: Ho feien en zones rurals. No existia la mobilitat actual i s'inventaven aquest tipus de jocs. Jugaven amb el carabassó en forma de caps. Per a espantar, en la foscor.

En lloc de la Nit de les Ànimes, en alguns llocs també celebren la Nit Negra.
Altuna: Tenen un esquema similar. En la Nit de les Ànimes donen més importància a l'ànima, a la mort, i en la Nit Negra a la foscor. Es tracta d'unes festes que s'han creat en els últims anys per a recuperar alguns ritus que realitzaven les àvies àvies com a reacció a Halloween. En certa manera contra el model “americà”.

A Eibar heu trobat un xoc entre els dos models. D'una banda El Corte Inglés i per un altre Arimen Gaua.
Altuna: Els nens estan en el centre d'una lluita identitària, entre el model capitalista de festes i la resposta que es fa davant això.
Vinagre: Abans la carabassa era una espècie de joguina amb forma de cap, però avui dia, si veiem una carabassa, pensem en els EUA i en els valors consumistes. A pesar que els dos són iguals, quin canvi!

A Navarra, en canvi, se celebra una ronda d'acaptes.
Altuna: L'1 de novembre a la tarda se celebra la ronda d'acapte en alguns pobles de Navarra. Els nens i nenes del poble es reuneixen i fan una ronda d'acapte com es fa en moltes altres festes d'hivern. Van de casa a casa, els diuen una expressió i els de casa els donen nous, castanyes o dolços.

El cristianisme va conquistar aquesta festa. Ara està en això el capitalisme?
Vinagre: La festa ha estat vinculada a la mort des del primer moment. En el segle VIII l'Església Catòlica va prendre el tema de la mort i va fundar el dia de Tots els Sants. El seu objectiu era reforçar la seva en aquest dia de festa.
Altuna: Avui dia la influència del capitalisme és evident, per exemple, en la televisió. A l'octubre es bombardegen amb Halloween programes ja destinats als nens. Decoració en centres comercials, propaganda... Els grans parcs d'atraccions exploten aquest tema. També està molt estesa per les acadèmies d'anglès. Moltes vegades pensem que la festa és un consumista. Ens hem adonat que no és més consumista que altres festes.
Vinagre: Els nens celebren Halloween sense gastar gairebé gens de diners. Només molts s'aprofiten de les disfresses de carnestoltes o tallen les samarretes dels seus pares, pinten el seu rostre i aixequen el cadàver.

L'estudi s'ha realitzat des de la perspectiva dels nens.
Altuna: No ens sembla malament que els adults organitzin aquest tipus de festes, però creiem que la participació dels nens i nenes ha de garantir-se des del principi. Des del principi, pregunti als nens què i com volen fer.
Vinagre: Igual que les festes per als joves no tenen molt sentit que s'organitzin els adults, els nens també haurien d'escoltar-se.
Altuna: En la celebració més americana d'Halloween també hem trobat coses molt boniques. Es queden a la tarda, veuen una pel·lícula. Es disfressen, surten al carrer i donen esglais. Els nens i nenes són considerats subjectes passius. Nosaltres, en canvi, hem recollit el contrari en les converses.

És llavors un fenomen causat pels nens?
Vinagre: Ells ja han començat a celebrar-ho en Halloween i s'ha estès a gairebé tot el País Basc. A través d'aquesta acció descobrim que fa més de 100 anys jugaven amb les carabasses. En conseqüència, estem realitzant l'estudi i al mateix temps realitzem aquesta entrevista. Han posat sobre la taula molts temes.

El gènere també influeix en la manera de participar en la festa?
Altuna: Sí. S'imparteixen diferents pràctiques per gènere. Els que donaven esglais eren generalment nois, era una cosa masculina i avui dia es repeteix aquest esquema. I les noies apareixen com a receptores d'aquesta por.
Vinagre: En El Corte Inglés es troben les seccions d'Halloween “Nens” i Halloween “Nenes”. La de les noies mostra la pompa i la dels nois les màscares, la por, la mort.

Als Estats Units les institucions van utilitzar Halloween per a compactar a la comunitat. Aquí es va fer una cosa així?
Vinagre: Aquí es tractava d'una simple entremaliadura. No obstant això, un dels objectius de les festes que ara se celebren és el de donar a conèixer la iniciativa. La celebració actual té unes característiques molt similars a la d'Halloween. Es dona una nova visió del valor i la identitat, la mitologia basca... En lloc d'utilitzar carabasses de plàstic, per exemple, utilitzar hortalisses.
Altuna: Als Estats Units, en el procés de construcció de la seva identitat nacional van prendre diversos elements, entre ells Halloween. Va ser l'excusa per a unir la diversitat cultural existent entorn d'una identitat cultural.
És important acollir aquesta celebració per a enfortir la identitat basca?
Vinagre: Amb la globalització crèiem que totes les idees i cultures s'homogeneïtzarien, però s'ha vist que alhora també ha contribuït a donar importància al local. És una festa global, però la reacció ha estat donar-li importància a la festa local, que ha estat decisiva.
Altuna: És interessant crear alternatives al model uniforme.

Pel que fa a la identitat, la llengua també té una importància especial.
Altuna: És important que això sigui un element central. Aquestes formes alternatives que es creen sovint estan impulsant el basc des de les associacions.
Vinagre: Impartirem tres conferències i les tres estan organitzades per les associacions de basca.

El tema de la mort està en la base d'aquestes festes. Com vivim el tema?
Vinagre: Va haver-hi un temps en què la mort estava molt present. Quan algú moria, el mort era a la casa. La gent anava allí. Avui dia gairebé mai es veuen morts. En el camp també era habitual veure morir als animals o matar-los per tu mateix.
Altuna: En tractar el tema amb les persones majors, ens han dit que elles tenien a les persones mortes presents en la seva joventut. Ens ha costat molt preguntar-li-ho als nens, perquè ens posàvem nerviosos. En aquestes festes la mort és un element important i poden ser útils per a fer un treball col·lectiu entorn d'alguns tabús.