Ha estat un tema d'estiu. Al costat de les rabietas veïnals, els nois i noies d'Ernai –entre els quals es troben els interessos polítics– van llançar una campanya contra el model turístic i, al galop, es va produir una onada d'articles, entrevistes, declaracions: Mestressa el turisme maternal, fes-nos companyia als nostres governants.

No obstant això, el turisme de masses, al qual ens referim, des del punt de vista dels experts, no té tot al seu favor. Diu que a curt termini deixa grans guanys en les bosses privades. I a la llarga, els diners públics resulta molt car pels danys ecològics i ecosocials que produeix.

Aquí és on els vampirs avariciosos se senten fortament temptats per l'absorció, disposades a passar per sota de totes les normes i per sobre de tots els respectes. A pesar que calgui deteriorar la convivència construïda entre la ciutadania. Les nostres institucions, com han demostrat sovint, no tenen capacitat per a afrontar-les i, per la tebiesa que tenen, no tenen moltes ganes.* *

* *

En l'apassionada campanya a favor del turisme, s'han pogut llegir diferents ximpleries. Harkaitz Milllan, director de Basquetour, va escriure el més bell: Turistfobia és Xenofòbia. La frase va ser arrabassada al regidor socialista Jaume Colboni (Barcelona) i també va ser assumida pel portaveu del pp, Rafael Hernando. Per descomptat, serveix per a desqualificar als que es queixen, sense tocar ni comentar l'essència del problema ni la responsabilitat dels polítics. També subscriuria Donald Trump, l'amo xenòfob de molts negocis turístics.

El turisme és com la grip. No es pot escapar, està en l'ambient. Si no tens cap vacuna i t'ha enxampat la grip, ja saps: descans, paracetamol, llit, molt de líquid… Si no, es pot fer molt greu. La grip espanyola, fa cent anys, va matar a més de 20 milions de persones a tot el món.

Això és el que ha ocorregut en el nostre turisme: ni vacunes ni cures pal·liatives. I quan els veïns, farts del cap, han començat a cridar, els alts dignataris ens han respost amb solemnes missatges perquè no han comprès el que estem fent. Més a poc a poc encara: No tenim no-ra ba-bon, no tenim el teu-ris-mo fo-bia. Però als nàufrags que volen fer-nos creure que som nàufrags els tenim la babofobia.* *

* *

La qüestió de la independència de Catalunya a alguns els resulta molt greu. Més greu ser una República. El paraigua de la monarquia és l'encobridor de molts trucs. Per a mi el plaer més bell ha estat veure la cara de Felipe. No podia dissimular: “Espanya és una unitat de destí en l'universal”. Baboak, Go home!