Durant aquestes setmanes parlem aquí i allà de la sobirania, proclamant i defensant a uns, negant i marginant a uns altres. El sociòleg Immanuel Wallerstein afirma que el concepte de sobirania és un mite. L'ús d'aquest terme té conseqüències diferents en aquest sistema mundial, depenent del moment en què l'usem, ja que no és el mateix quan l'usen Donald Trump que Carles Puigdemont. El terme no significa res en si mateix, estic completament d'acord. De fet, és necessari dotar de contingut al concepte, situar-lo en un context. El mateix ocorre amb el dret a decidir: mentre no concretem més, és difús i per a materialitzar el concepte cal situar-lo en àmbits i territoris determinats.
Sense anar a Catalunya, anem a l'àmbit basc de les relacions laborals i ens situem en el sector hostaler. En aquest sector treballen al voltant de 45.000 persones en la Comunitat Autònoma Basca (CAB). D'ells, 12.000 treballadors es dediquen a hospitals, residències i menjadors escolars en el subbloque de “col·lectivitats”.
En aquest subsector concret l'I. Sector Hostaler de la CAPV. L'Acord marc va ser signat pels sindicats majoritaris del sector el mes de gener passat. Per la present es va acordar l'aplicació preferent del conveni col·lectiu d'hostaleria de Bizkaia, Àlaba i Guipúscoa. L'acord és una espècie d'assegurança, per a garantir als treballadors d'aquí l'aplicació dels convenis aquí acordats i per a protegir-los davant possibles retallades que puguin venir de Madrid, perquè les relacions laborals allí es decideixin. ELA i LAB són els principals signants de l'acord i en aquest sector tenen a la seva disposició el 77,48% de la representació sindical. Representen, sens dubte, una majoria molt àmplia, fins i tot més àmplia que la majoria qualificada de qualsevol parlament.
El lehendakari de la CAB, Iñigo Urkullu, parla d'autogovern amb solemnitat. Però les actituds es mesuren amb fets i el lehendakari continua arribant a acords amb qui i amb els sindicats que lluiten contra l'autogovern en l'àmbit laboral
Doncs bé, els sindicats minoritaris en l'àmbit de les nostres relacions laborals, CCOO i UGT, han comès un #greu atac al dret a decidir: Hostaleria I. L'Acord marc ha estat impugnat per la patronal de l'Estat, que no ha aprovat la proposta. Amb aquesta jugada, s'està reclamant que es negui el marc basc de les relacions laborals i s'imposin els convenis estatals. En cas que la impugnació prosperés, seria molt dur per als treballadors de les col·lectivitats: aplicar convenis estatals en comptes dels convenis locals pot suposar una reducció del 50% del seu salari i obligar a treballar 50 hores més a l'any. En definitiva, els sindicats estatals pretenen monopolitzar la representació sindical en defensa d'un marc estatal. L'estatalización porta amb si l'homogeneïtzació de les condicions de treball i CCOO i UGT aposten clarament per això, fins i tot en detriment dels treballadors.
El lehendakari de la CAB, Iñigo Urkullu, parla d'autogovern amb solemnitat. Però les posicions es mesuren amb fets i el lehendakari continua arribant a acords amb qui i amb els sindicats que s'oposen a l'autogovern en l'àmbit laboral. No sols això, continua pactant convenis amb sindicats minoritaris entre nosaltres, negant i marginant a la majoria sindical. Amb aquestes aliances s'oposa al joc democràtic i a l'autogovern alhora. Però el lehendakari se sent còmode, precisament perquè aquesta aliança li garanteix la pau social.
I sí, Wallerstein té raó: el dret a decidir és un concepte molt vague. No és el mateix quan ho utilitzi Urkullu que quan ho faci la majoria sindical basca. Preguntem-ho d'una altra manera als treballadors de les col·lectivitats si veuen diferències. A pesar que el lehendakari no escolta, ell mateix sap que, sense dret a una negociació col·lectiva pròpia, no hi ha autogovern.