Com esteu els membres de TV3? Temps emocionants per a fer periodisme, no?
Sí, les més emocionants que hem conegut. És una sensació ambivalent. Estem entusiasmats, perquè és sort que des de la televisió pública nacional s'abordi en primera línia el dia a dia d'un procés amb aquesta dimensió. La gent està orgullosa professionalment de poder viure aquest moment. Al mateix temps estem molt cansats, ja que portem un gran ritme fent informatius especials i un seguiment d'allò més llarg possible. Els informatius de TV3 tenen més pes que mai en la programació, no parem de fer programes especials, d'abordar els plens del Parlament i les manifestacions... I la redacció és la de sempre.
Quants sou en els informatius?
300 persones comptant tots els informatius de la jornada. Realitzem els següents programes: informatius migdia i nit, programa matinal, cadena d'informació 24 hores, pàgina web que actualitzem contínuament, programes informatius, com a reportatges 30 minuts, documentals, econòmics i informatius InfoK de joves. Al final som molta gent, però obrim finestres que van més enllà dels informatius.
Esteu en el punt de mira dels mitjans de comunicació a Espanya.
"Una televisió que funciona en català sent la diana del nacionalisme espanyol des de sempre"
Vivim la campanya contra TV3 amb molta tristesa i desesperació. Es tracta d'un relat absolutament malintencionat, del qual estem convençuts que està sorgint un relat que justificaria la intervenció dels mitjans públics de comunicació a Catalunya. La diana del nacionalisme i el centralisme espanyol ha estat la cadena pública que des de sempre ha funcionat en català i que té una mirada catalana. Sempre ens han denunciat sense cap fonament, però això d'avui és escandalós. Aquesta intoxicació és la desesperada dimissió ètica d'una part important del periodisme espanyol.
I què heu de dir davant això?
En el ventall mediàtic espanyol els serveis informatius de TV3 són objectivament els més plurals. En tots els informatius, en les tertúlies, hi ha totes les sensibilitats, la qual cosa no ocorre en les cadenes privades i públiques espanyoles. La nostra pluralitat és innegable i el criteri sempre és informatiu. Alguns denuncien que TV3 emet en directe diverses manifestacions, com la que es va dur a terme en protesta per les detencions de Cuixart i Sànchez per part de Cuixart. Ens critiquen tot, però nosaltres ho fem tot. També vam donar el suport a la unitat d'Espanya i, a més, nosaltres directament li vam donar més cobertura que TVE. El públic català que presenciava TV3 o 324 va tenir coneixement de la manifestació, amb entrevistes al carrer i una altra informació elaborada a partir d'aquesta. No obstant això, han inclòs en l'imaginari espanyol que és parcial que s'informi de la situació d'independentisme.
Què vols dir?
Et contaré una anècdota explicativa. Ana Pastor va entrevistar fa dos anys a Artur Mas, llavors president de la Generalitat. Li va preguntar quins eren els desavantatges que podia tenir la independència de Catalunya i Mas li va fer una llista. Una vegada conclòs, quan l'entrevistador es disposava a canviar de tema, Mes li va dir: “Permet-me ara parlar dels bons aspectes de la independència”. I l'altre va respondre que no, “això seria fer propaganda”. Aquest és l'imaginari que volen instal·lar: que parlar del dolent de la independència és imparcial. Però sempre has de dir el bo i el dolent. Les dues cares de la moneda, t'agradi o no, et van bé les coses o no. TV3 mai ha estat una cadena a favor de la independència, això sí, TV3 informa de les manifestacions que organitza una majoria social i si aquestes són cada vegada més grans, per descomptat que s'informarà. Això és el que hi ha, els agradi o no. Els mitjans de comunicació espanyols tracten d'imposar una gran perversió de la realitat.
Ens facilites algunes dades?
"En el camp dels informatius som líders des de 1994 i des de fa 15 anys dupliquem el nombre d'espectadors a la següent edició de Tele5"
TV3 porta set anys sent la cadena més vista de Catalunya. En l'àmbit dels informatius som líders des de 1994, i des de fa 15 anys dupliquem el nombre d'espectadors a la següent edició de Tele5. El nostre share mitjà ronda el 25% i el de Tele5 el 12%. Quan succeeixen coses importants, com el referèndum o la vaga general, obtenim dades molt altes. El dia que Puigdemont va declarar la independència i la va suspendre, arribem al 52,3% de share, és a dir, més de la meitat dels catalans que veien la televisió veien TV3. Demostra que quan ocorre una cosa important la gent busca la televisió catalana.
És una gran responsabilitat.
Els Consells de Redacció són molt vius i molt debatuts. Existeix una preocupació permanent pels continguts que oferim, per a mantenir el rigor i donar veu a tots. No ho diran mai, però entrevistem gent que no va votar l'1 d'octubre o a famílies de policies que van haver d'abandonar el poble de Pineda per a posar dos exemples. Ens esforcem constantment a donar veu a totes les parts, i tenim la sensació que estem fent bé el treball, encara que sabem que no deixaran de disparar contra nosaltres, perquè es basen en la mentida.
Quin ambient hi ha en la redacció?
A pesar que la intoxicació és constant, en la redacció tenim un ambient tranquil. Unit al que estem fent, estem satisfets i satisfets. No hi ha censura ni dirigisme, i soc categòric en dir això. En els informatius de TV3, els periodistes redacten i emeten informació que ells mateixos elaboren i contrasten. En els Consells de Redacció els debats són molt intensos i professionals. Això, per exemple, no ocorre en TVE, en la delegació de Catalunya hi ha moltíssima tensió. A més d'escriure els comunicats, han realitzat públicament protestes en contra de la censura i del dirigisme en la Cambra Alta. L'ambient és totalment diferent, però malgrat això, ens donen llenya a nosaltres. És una paradoxa que deixa en evidència la falsa polèmica que s'ha generat amb mala intenció.
Ens pot explicar la filosofia d'InfoK?
En la cadena infantil s'emet un informatiu de 20 minutos cada tarda, dirigit a nens i nenes de fins a 10 anys. Porta 16 anys en antena i ha guanyat molts premis, entre ells el d'UNICEF. És un dels tres referents europeus en aquest camp. El que està passant és la filosofia d'explicar-li-ho als nens i que ells ho entenguin. Aquest és l'informatiu més difícil, i tota la redacció està molt orgullosa d'aquest treball. A veure com expliques a un nen, de manera que pugui entendre-ho, la qual cosa està passant a Catalunya, o què és el PIB, la crisi econòmica, l'atemptat d'agost, les notícies d'agressions sexuals, el bullying... Per a realitzar aquest exercici és necessari fer un gran esforç periodístic, mastegar molta informació i llenguatges per a fer vídeos. Té audiència i els presentadors caminen d'escola en escola donant conferències. A més, les escoles utilitzen molt aquests vídeos, alguns gairebé tots els dies, quan han d'explicar temes difícils.
Què esperen que faci l'Estat espanyol? Veieu possible que la policia entrés en la redacció del manament militar?
"Els mitjans de comunicació espanyols estan imposant una gran perversió de la realitat"
Ara estem en un moment estrany, a l'espera del que ocorri. Però sí, a partir de la detenció dels càrrecs de la Generalitat el passat 20 de setembre, la redacció va aprofundir intensament en la possibilitat que la Guàrdia Civil entrés en la seu de TV3 com a televisió pública perquè som una estructura d'Estat. És simbòlica. Veiem una campanya orquestrada contra nosaltres i és evident que som un punt de partida. Hem viscut la situació amb angoixa, però no sempre podem treballar amb aquesta pressió. Sabem que l'Estat farà el que vulgui, però nosaltres no li donarem una excusa objectiva. Hem de continuar fent bé el nostre treball.
Si tenen excusa, ells la van prohibir i vostès van emetre la publicitat del referèndum de l'1 d'octubre.
Sí, emetent aquesta publicitat institucional sabíem que vam desobeir la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional espanyol, però pensàvem, com a molt, que la Guàrdia Civil diria “llevem la publicitat o detindrem la direcció”. Però no va anar així. Nosaltres emetíem, perquè som la televisió pública i nacional, el Parlament ens va crear. Sabem, i ho hem deixat clar informativament, que a pesar que els mitjans espanyols ho deien “referèndum il·legal”, no era així, sinó un referèndum suspès cautelarment. No era il·legal, perquè no hi ha una llei que digui que és il·legal fer un referèndum. Hi havia, doncs, una gran perversió del llenguatge. Com estem sotmesos al Parlament, en emetre publicitat, actuem conforme a les lleis del Parlament, encara que sabíem que algunes lleis espanyoles anaven en contra. Aquest era el risc que teníem, perquè tot és situació, i no hi ha molt de marge.
Parlant amb periodistes que estan molt més prop dels moviments populars i que fan un altre tipus de periodisme, em van parlar molt bé de TV3, arribant a dir que “és una de les cadenes més professionals d'Europa”. Això no ocorre en gairebé cap part. Quines són les claus?
És una paradoxa, perquè no és complicat. El trist és que això sigui una excepció. La resposta és sempre prioritzar el criteri professional. El que passa és que en moltes televisions públiques no es prevalen criteris professionals, sinó ideològics, partidistes o econòmics. Ens sembla un heroisme, com en TV3, posar per sobre de tot el criteri de la independència professional i el periodisme. No sols perquè des de la direcció s'ha decidit fer-ho, també per l'estructura de la redacció. Té molts contrapesos. A més del comitè d'empresa, existeix un comitè professional format per periodistes de totes les seccions i l'objectiu de les quals és preservar el seu contingut. Qualsevol dubte es parla aquí. El debat i l'autocrítica són constants. Hi ha controls interns autònoms i els periodistes voten a veure quins periodistes han de participar aquí. La voluntat de prevaler el criteri periodístic per sobre de tot és explícita. Membres d'altres mitjans de comunicació entenen que, en canviar la direcció dels informatius, els directors dels programes canvien en funció d'aquesta afinitat. Jo porto any i mig en el càrrec i sempre he fet tots els canvis que he fet per criteris operatius. No hi ha cap cas denunciat o sospitós per l'afinitat del canvi. Perquè no ha existit. Quan es posa a la gent en els llocs de comandament, es fa pel criteri periodístic i el recorregut, no per l'afinitat política. I fer-ho bé té els seus fruits.
T'imagines TV3 en castellà?
"El principal repte és salvar la campanya d'intoxicació contra nosaltres"
De cap mode. La raó fundacional de TV3 és la televisió catalana. La raó per la qual Catalunya té una televisió digna en el seu idioma és perquè existeix. “A Catalunya hi ha dues llengües i fem la meitat i la meitat”, afirmen el PP i Ciudadanosetik.Hasteko no hi ha dues llengües a Catalunya, sinó 300, però encara que el castellà estigui a l'altura de la mitjana del català, no té sentit fer la meitat i la meitat. Hem de reflectir el nostre país i el fem. En les entrevistes surten els que parlen castellà, etc., els subtítols els utilitzem molt, però tots els presentadors i programes estan en català, perquè el català és l'únic que té TV3. Com a cadena de televisió tenim una mitjana del 11,5% de share. Això significa que l'altre 88,5% de les televisions espanyoles estan integrades en cadenes de televisió en castellà. Per tant, els ciutadans que veuen la televisió a Catalunya ja tenen oferta en castellà. Aquesta polèmica no té sentit.
Quins reptes teniu de cara al futur?
El principal repte és salvar la campanya d'intoxicació. No deixarem de fer bé el nostre treball i estem intentant aïllar-nos de la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació espanyols. Mantenir el nostre criteri i estil... i no serà la intervenció de l'Estat espanyol! Seria un desastre per a nosaltres, per al país i per a la societat espanyola en general. Seria molt greu des del punt de vista dels drets civils. Hi ha gent que ho justificaria per aquest fals relat que han creat els mitjans de comunicació espanyols, per les mentides que han fet sobre Catalunya. Les protestes pacífiques a Catalunya es converteixen en disturbis [“altercat”] o tumult [“tumult”]. El relat que s'està elaborant perquè la societat espanyola compri intervencionisme i agressió a l'Estat és molt perillós.
“Kataluniako garai erabakior hauetan, hainbat medio erabakitzeko eskubidearen aurka ari direla argi ikusten da, eta beraz, mugimenduak gertatzen ari dira: jendea hedabidez aldatzen ari da, El País gisako hainbat mediotan zutabegileak zentsuratzen edo joaten ari dira, medio berriak sortzen ari dira... Kataluniako gizartea berkokatzen ari da, eta hedabideak horren isla dira”. La Directako kazetari David Bou eta Jesús Rodriguezekin bildu gara, hedabideen prismatik abiatuta, egoera aztertzeko.
Hedabide publiko eta pribatuak bereizten dituzte analisirako. Pribatuen alorrean, prozesuaren beroan hainbat medio digital sortu edo aurretik existitzen zirenak indartu dira. Hor aipatzen dituzte El Mon, Nació Digital eta Vilaweb adibidez. “Hedabide hauek diru-laguntza publikoak jasotzen dituzte, eta albisteak sortu eta sortu ari dira, asko biralak, proiekzio handia emanez soberanismoaren kontakizunari”, dio Bouk. Hedabide hauek harpidedunak irabazten ari dira beren hitzetan.
Txanponaren beste aldean, papereko egunkariak. Rodriguezen hitzetan, azken sei urteetan Bartzelonako kioskoen erdia inguru itxi dute, eta egun, paperak ez du hainbesteko eraginik: “Egunkariak medio digital bilakatzen ari dira, eta egunkarien salmenta ia %70 jaitsi da”. Bere hitzetan “prentsa idatzia hilzorian dago”, eta El Periodico eta El País gisako egunkariak ez badituzte itxi, batzuek hori gerta ez dadin dirua jartzen ari direlako da. La Vanguardiari negozio arazo bat ikusten diote: bere irakurlegoa prozesuan sartuta dago, zuzendaritzak berau suntsitu nahi duen bitartean. Hortik hitzak neurtu beharra, milaka harpidedun galdu nahi ez badituzte.
Herri mugimenduei eta protesta sozialei arreta handiagoa jartzen dien La Directako kideak pozik daude. Harpidetzetan gora ari dira, eta jende berria proiektura erakartzeko aukera ikusten dute egoera politiko honetan. Erreferendum eguna jorratzeko, aurretik greba orokorretan hasitako bidetik, hemeretzi kolektibo eta herri hedabidek indarrak batu zituzten Agència UO (Urriak 1 Agentzia) sortzeko. Guztira 150 lagun aritu ziren lanean egun horretan. Zer hobetua ikusten badute ere, halako ekimenen potentziala argi dute: lanera jende berria aktibatu eta bertan trebatzeko aukerak handiak dira. Aurrera begira, beren lekua berregiten ari direla diote, makro-politikak hartu duen dimentsioa ikusita, eta beste hedabide batzuekin albiste kopuruan ezin dutela konpetitu jakitun, beste eztabaida batzuk mahai gainean jartzeko arrakalak irekitzeko egin nahi dute lan. “Orain gizartea oso harbera dago eta zer gertatzen ari den ulertzeko iturri eta ikuspuntu berriak bilatzen ari da. Aukera bikaina da gurea bezalako proiektuentzat, ehunka milaka lagun daude burua zabalik”.
Hedabide publikoak jo-puntuan
TV3 eta Catalunya Ràdiok albistegien esparruan duten nagusitasuna oso esanguratsua iruditzen zaie Rodriguez eta Bouri: “Albistegien kulturak erabakitzen du gertatzen ari denaren eta ez denaren marko mentala. Horregatik joango dira, goiz edo berandu, TV3 eta Catalunya Ràdioren bila”. 155 artikulua aplikatu eta autonomia bertan behera utzita, aginte-kate eta egitura politiko kontuagatik, Lehendakaritza kontseilaria erori ostean, honen azpian TV3 eta Catalunya Ràdioko buruak daudela gogoratzen dute. “Denaren bila joango dira”.
Herritarrek orokorrean TV3 ez dutela arriskuan ikusten uste dute. “Ez naiz inoren gainetik jarriko moralki, baina batzuetan inozentzia puntua dagoela iruditzen zait. Halere, esan behar dut oso harrituta nagoela ikusita mobilizazioak zein puntutara heltzen ari diren, jendea eskolen atarietan egon baitzen eta jipoituta atera asko. Dena den, uste dut ez garela kontziente zer nolako tamaina hartzen ari den guztia. Gure belaunaldia ez gara hain egoera zailean sekula egon, ez ditugu imajinatu ere egiten gertatuko diren gauzak, gertatzear dago”, dio Bouk.
“Nora doa hau?” galderari erantzun gordina eman dio Rodriguezek: “Hemen unionistek ez dituzte hauteskundeak irabaziko. Katalunia indarrez hartu beharko dute. Zazpi urteko prozesuaren nekea neke, azken hilabetean gertatu den guztiarekin harri bat bezain gogor dago bi milioi pertsonatik gorak osatzen duten blokea, eta 155. artikulua aplikatuta, gehiago. Alderdi independentista guztiak ezin dituzte ilegalizatu, hori egiteko, estatu kolpe bat fundamentuz ematen duzu. Halere, errepresio maila traumatikoak aplikatzeko gai dira”, dio kazetari zailduak. Bere ustez, hildakoak badaude baliteke klase ertainek borroka utzi nahi izatea, baina kontrakoa ere gerta daitekeela dio. “Nik ez dut garbi ikusten nola kontrolatuko duten lurraldea. Agian Bartzelona kontrolatzera hel daitezke indar guztia horretara jarrita, baina Katalunia osoa?”.
Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]