Com esteu els membres de TV3? Temps emocionants per a fer periodisme, no?

Sí, les més emocionants que hem conegut. És una sensació ambivalent. Estem entusiasmats, perquè és sort que des de la televisió pública nacional s'abordi en primera línia el dia a dia d'un procés amb aquesta dimensió. La gent està orgullosa professionalment de poder viure aquest moment. Al mateix temps estem molt cansats, ja que portem un gran ritme fent informatius especials i un seguiment d'allò més llarg possible. Els informatius de TV3 tenen més pes que mai en la programació, no parem de fer programes especials, d'abordar els plens del Parlament i les manifestacions... I la redacció és la de sempre.

Quants sou en els informatius?

300 persones comptant tots els informatius de la jornada. Realitzem els següents programes: informatius migdia i nit, programa matinal, cadena d'informació 24 hores, pàgina web que actualitzem contínuament, programes informatius, com a reportatges 30 minuts, documentals, econòmics i informatius InfoK de joves. Al final som molta gent, però obrim finestres que van més enllà dels informatius.

Esteu en el punt de mira dels mitjans de comunicació a Espanya.

Vivim la campanya contra TV3 amb molta tristesa i desesperació. Es tracta d'un relat absolutament malintencionat, del qual estem convençuts que està sorgint un relat que justificaria la intervenció dels mitjans públics de comunicació a Catalunya. La diana del nacionalisme i el centralisme espanyol ha estat la cadena pública que des de sempre ha funcionat en català i que té una mirada catalana. Sempre ens han denunciat sense cap fonament, però això d'avui és escandalós. Aquesta intoxicació és la desesperada dimissió ètica d'una part important del periodisme espanyol.

I què heu de dir davant això?

En el ventall mediàtic espanyol els serveis informatius de TV3 són objectivament els més plurals. En tots els informatius, en les tertúlies, hi ha totes les sensibilitats, la qual cosa no ocorre en les cadenes privades i públiques espanyoles. La nostra pluralitat és innegable i el criteri sempre és informatiu. Alguns denuncien que TV3 emet en directe diverses manifestacions, com la que es va dur a terme en protesta per les detencions de Cuixart i Sànchez per part de Cuixart. Ens critiquen tot, però nosaltres ho fem tot. També vam donar el suport a la unitat d'Espanya i, a més, nosaltres directament li vam donar més cobertura que TVE. El públic català que presenciava TV3 o 324 va tenir coneixement de la manifestació, amb entrevistes al carrer i una altra informació elaborada a partir d'aquesta. No obstant això, han inclòs en l'imaginari espanyol que és parcial que s'informi de la situació d'independentisme.

Què vols dir?

Et contaré una anècdota explicativa. Ana Pastor va entrevistar fa dos anys a Artur Mas, llavors president de la Generalitat. Li va preguntar quins eren els desavantatges que podia tenir la independència de Catalunya i Mas li va fer una llista. Una vegada conclòs, quan l'entrevistador es disposava a canviar de tema, Mes li va dir: “Permet-me ara parlar dels bons aspectes de la independència”. I l'altre va respondre que no, “això seria fer propaganda”. Aquest és l'imaginari que volen instal·lar: que parlar del dolent de la independència és imparcial. Però sempre has de dir el bo i el dolent. Les dues cares de la moneda, t'agradi o no, et van bé les coses o no. TV3 mai ha estat una cadena a favor de la independència, això sí, TV3 informa de les manifestacions que organitza una majoria social i si aquestes són cada vegada més grans, per descomptat que s'informarà. Això és el que hi ha, els agradi o no. Els mitjans de comunicació espanyols tracten d'imposar una gran perversió de la realitat.

Ens facilites algunes dades?

TV3 porta set anys sent la cadena més vista de Catalunya. En l'àmbit dels informatius som líders des de 1994, i des de fa 15 anys dupliquem el nombre d'espectadors a la següent edició de Tele5. El nostre share mitjà ronda el 25% i el de Tele5 el 12%. Quan succeeixen coses importants, com el referèndum o la vaga general, obtenim dades molt altes. El dia que Puigdemont va declarar la independència i la va suspendre, arribem al 52,3% de share, és a dir, més de la meitat dels catalans que veien la televisió veien TV3. Demostra que quan ocorre una cosa important la gent busca la televisió catalana.

És una gran responsabilitat.

Els Consells de Redacció són molt vius i molt debatuts. Existeix una preocupació permanent pels continguts que oferim, per a mantenir el rigor i donar veu a tots. No ho diran mai, però entrevistem gent que no va votar l'1 d'octubre o a famílies de policies que van haver d'abandonar el poble de Pineda per a posar dos exemples. Ens esforcem constantment a donar veu a totes les parts, i tenim la sensació que estem fent bé el treball, encara que sabem que no deixaran de disparar contra nosaltres, perquè es basen en la mentida.

Quin ambient hi ha en la redacció?

A pesar que la intoxicació és constant, en la redacció tenim un ambient tranquil. Unit al que estem fent, estem satisfets i satisfets. No hi ha censura ni dirigisme, i soc categòric en dir això. En els informatius de TV3, els periodistes redacten i emeten informació que ells mateixos elaboren i contrasten. En els Consells de Redacció els debats són molt intensos i professionals. Això, per exemple, no ocorre en TVE, en la delegació de Catalunya hi ha moltíssima tensió. A més d'escriure els comunicats, han realitzat públicament protestes en contra de la censura i del dirigisme en la Cambra Alta. L'ambient és totalment diferent, però malgrat això, ens donen llenya a nosaltres. És una paradoxa que deixa en evidència la falsa polèmica que s'ha generat amb mala intenció.

Ens pot explicar la filosofia d'InfoK?

En la cadena infantil s'emet un informatiu de 20 minutos cada tarda, dirigit a nens i nenes de fins a 10 anys. Porta 16 anys en antena i ha guanyat molts premis, entre ells el d'UNICEF. És un dels tres referents europeus en aquest camp. El que està passant és la filosofia d'explicar-li-ho als nens i que ells ho entenguin. Aquest és l'informatiu més difícil, i tota la redacció està molt orgullosa d'aquest treball. A veure com expliques a un nen, de manera que pugui entendre-ho, la qual cosa està passant a Catalunya, o què és el PIB, la crisi econòmica, l'atemptat d'agost, les notícies d'agressions sexuals, el bullying... Per a realitzar aquest exercici és necessari fer un gran esforç periodístic, mastegar molta informació i llenguatges per a fer vídeos. Té audiència i els presentadors caminen d'escola en escola donant conferències. A més, les escoles utilitzen molt aquests vídeos, alguns gairebé tots els dies, quan han d'explicar temes difícils.

Què esperen que faci l'Estat espanyol? Veieu possible que la policia entrés en la redacció del manament militar?

Ara estem en un moment estrany, a l'espera del que ocorri. Però sí, a partir de la detenció dels càrrecs de la Generalitat el passat 20 de setembre, la redacció va aprofundir intensament en la possibilitat que la Guàrdia Civil entrés en la seu de TV3 com a televisió pública perquè som una estructura d'Estat. És simbòlica. Veiem una campanya orquestrada contra nosaltres i és evident que som un punt de partida. Hem viscut la situació amb angoixa, però no sempre podem treballar amb aquesta pressió. Sabem que l'Estat farà el que vulgui, però nosaltres no li donarem una excusa objectiva. Hem de continuar fent bé el nostre treball.

Si tenen excusa, ells la van prohibir i vostès van emetre la publicitat del referèndum de l'1 d'octubre.

Sí, emetent aquesta publicitat institucional sabíem que vam desobeir la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional espanyol, però pensàvem, com a molt, que la Guàrdia Civil diria “llevem la publicitat o detindrem la direcció”. Però no va anar així. Nosaltres emetíem, perquè som la televisió pública i nacional, el Parlament ens va crear. Sabem, i ho hem deixat clar informativament, que a pesar que els mitjans espanyols ho deien “referèndum il·legal”, no era així, sinó un referèndum suspès cautelarment. No era il·legal, perquè no hi ha una llei que digui que és il·legal fer un referèndum. Hi havia, doncs, una gran perversió del llenguatge. Com estem sotmesos al Parlament, en emetre publicitat, actuem conforme a les lleis del Parlament, encara que sabíem que algunes lleis espanyoles anaven en contra. Aquest era el risc que teníem, perquè tot és situació, i no hi ha molt de marge.

Parlant amb periodistes que estan molt més prop dels moviments populars i que fan un altre tipus de periodisme, em van parlar molt bé de TV3, arribant a dir que “és una de les cadenes més professionals d'Europa”. Això no ocorre en gairebé cap part. Quines són les claus?

És una paradoxa, perquè no és complicat. El trist és que això sigui una excepció. La resposta és sempre prioritzar el criteri professional. El que passa és que en moltes televisions públiques no es prevalen criteris professionals, sinó ideològics, partidistes o econòmics. Ens sembla un heroisme, com en TV3, posar per sobre de tot el criteri de la independència professional i el periodisme. No sols perquè des de la direcció s'ha decidit fer-ho, també per l'estructura de la redacció. Té molts contrapesos. A més del comitè d'empresa, existeix un comitè professional format per periodistes de totes les seccions i l'objectiu de les quals és preservar el seu contingut. Qualsevol dubte es parla aquí. El debat i l'autocrítica són constants. Hi ha controls interns autònoms i els periodistes voten a veure quins periodistes han de participar aquí. La voluntat de prevaler el criteri periodístic per sobre de tot és explícita. Membres d'altres mitjans de comunicació entenen que, en canviar la direcció dels informatius, els directors dels programes canvien en funció d'aquesta afinitat. Jo porto any i mig en el càrrec i sempre he fet tots els canvis que he fet per criteris operatius. No hi ha cap cas denunciat o sospitós per l'afinitat del canvi. Perquè no ha existit. Quan es posa a la gent en els llocs de comandament, es fa pel criteri periodístic i el recorregut, no per l'afinitat política. I fer-ho bé té els seus fruits.

T'imagines TV3 en castellà?

De cap mode. La raó fundacional de TV3 és la televisió catalana. La raó per la qual Catalunya té una televisió digna en el seu idioma és perquè existeix. “A Catalunya hi ha dues llengües i fem la meitat i la meitat”, afirmen el PP i Ciudadanosetik.Hasteko no hi ha dues llengües a Catalunya, sinó 300, però encara que el castellà estigui a l'altura de la mitjana del català, no té sentit fer la meitat i la meitat. Hem de reflectir el nostre país i el fem. En les entrevistes surten els que parlen castellà, etc., els subtítols els utilitzem molt, però tots els presentadors i programes estan en català, perquè el català és l'únic que té TV3. Com a cadena de televisió tenim una mitjana del 11,5% de share. Això significa que l'altre 88,5% de les televisions espanyoles estan integrades en cadenes de televisió en castellà. Per tant, els ciutadans que veuen la televisió a Catalunya ja tenen oferta en castellà. Aquesta polèmica no té sentit.

Quins reptes teniu de cara al futur?

El principal repte és salvar la campanya d'intoxicació. No deixarem de fer bé el nostre treball i estem intentant aïllar-nos de la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació espanyols. Mantenir el nostre criteri i estil... i no serà la intervenció de l'Estat espanyol! Seria un desastre per a nosaltres, per al país i per a la societat espanyola en general. Seria molt greu des del punt de vista dels drets civils. Hi ha gent que ho justificaria per aquest fals relat que han creat els mitjans de comunicació espanyols, per les mentides que han fet sobre Catalunya. Les protestes pacífiques a Catalunya es converteixen en disturbis [“altercat”] o tumult [“tumult”]. El relat que s'està elaborant perquè la societat espanyola compri intervencionisme i agressió a l'Estat és molt perillós.