El pantà de Yesa va ser inaugurat durant el franquisme, en 1959, amb 2.400 hectàrees de terres de cultiu submergides i afavorint la despoblació de les localitats de Tiermas, Ruesta i Escó. Ha tingut problemes de seguretat des del principi, ja que el vessant que suporta la presa és geològicament molt inestable. Els experts porten anys alertant d'aquests riscos. No obstant això, en 1985 es va aprovar el projecte d'ampliació de l'embassament.

El projecte inicial preveia triplicar l'aforament de l'embassament, però una gran lluita social i judicial han aconseguit reformar el projecte: duplicaran el volum de l'embassament passant de 490 hectòmetres cúbics a 1.079. En un principi es va dir que les obres estarien acabades per a 2009, però el termini s'ha anat retardant fins que es consolidessin en 2020. Les obres, que inicialment van ser adjudicades per 113 milions d'euros, es van elevar a 433 milions d'euros, la qual cosa suposa quadruplicar el pressupost de l'obra. A aquesta quantitat cal sumar 277 milions d'euros destinats a “obres complementàries”.

Quant als efectes, l'augment de la presa provocarà danys en les Zones d'Especial Conservació i en els Llocs d'Importància Comunitària que componen la xarxa ecològica Natura 2000 i augmentarà la probabilitat de lliscament dels vessants. A més, les aigües ocuparan les terres més fèrtils dels pobles d'Artieda, Mianos i Sigües. També afectarà el patrimoni de la Vall, ja que reduirà els 22 quilòmetres del Camí de Santiago.

Sense informe oficial de moviments i riscos

El geòleg de la Universitat de Saragossa, Antonio Casas, és un dels experts que més ha investigat sobre Aquesta. Des de 1990 es va començar a alertar dels riscos de l'embassament i posteriorment s'ha comprovat la correcció de les previsions dels seus informes. El mes de febrer passat, en el Parlament de Navarra, va manifestar que la situació del vessant dret és "insostenible", que s'està movent uns mil·límetres al mes i que el moviment s'ha estès a zones no previstes inicialment. En aquest sentit, Casas va assegurar que la situació "serà insostenible" de cara al futur de la crisi.

No obstant això, el Govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) no accepten les recerques de Casas i d'altres experts, i la Confederació no facilita cap informació sobre aquest tema. Per això, els col·lectius ciutadans porten anys exigint al Govern de Navarra l'exercici de les seves competències per a sol·licitar informes d'avaluació independents a nivell internacional per a valorar els riscos existents. I després de diverses negatives, finalment han rebut el sí: el 6 de setembre, el Govern de Navarra va anunciar que s'encarregarà el dictamen d'experts internacionals i que els costos de l'informe es concretaran en els pressupostos de 2018.

Així mateix, han demanat al Govern central que paralitzi les obres fins que s'elabori l'informe. La intenció no ha estat més que ratificada pels resultats de la recerca duta a terme per tècnics del Govern i que es va donar a conèixer el 9 d'octubre: la seguretat no està garantida en les obres d'ampliació de l'embassament de Yesa i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està “subestimant” el risc.

Els objectius oficials de l'ampliació, en dubte

José Luis Beaumont és un advocat que ha estat en la banqueta del pantà de Yesa. Coneix de prop al CHE i ho ha definit com a “símbol de l'opacitat”: “Quan hi ha problemes s'amaguen o se'ls subestima, Aquesta no és una excepció. En l'Estat espanyol s'accepten projectes de grans obres hidràuliques sense realitzar estudis geològics previs, i després, quan hi ha problemes, es desvien diners públics”.

Segons Beaumont, darrere de l'ampliació de l'embassament hi ha un objectiu ocult: segons la versió oficial, el nou bloc de formigó que s'està construint es recolzarà en la presa original, mentre que ell creu que serà al revés, és a dir, per a assegurar l'original. “La CHE mai ho ha dit, perquè hauria d'assumir que l'embassament actual no és segur i que cal buidar-lo fins a trobar una solució”, ha explicat.

“En el primer projecte de l'ampliació es preveia que les preses tinguessin una dimensió de 1.225 hectòmetres cúbics, i si haguessin estat construïdes així, no seria possible complir l'embassament, encara que la presa es tanqués durant tot un any –això no és possible, perquè almenys cal deixar el cabal ecològic del riu–, ja que l'aportació del riu Aragó és menor”, argumenta l'advocat. En la seva opinió, la construcció d'una presa d'aquestes mesures pot tenir com a únic objectiu el sosteniment de la vella presa.

Similituds amb l'embassament de Vajont

Els moviments que s'estan produint tenen similituds amb els quals els experts van detectar en l'embassament de Vajont (Pordenone, Itàlia). “Des de la fase de construcció va haver-hi problemes en Vajont, tècnics experts van insistir que si es produïa una lliscament, si l'embassament estava ple o si el moviment afanyava, podria produir-se un desastre com el que diuen sobre Yesa. I com aquí, allí no els van fer cas”, ha denunciat Beaumont.

En concret, a l'octubre de 1963 es va produir un lliscament important quan el nivell d'aigua de l'embassament era elevat i un bloc de 260 metres cúbics va caure sobre l'aigua, la qual cosa va originar una ona de 200 metres d'altura. L'ona va superar la presa, el poble els va portar davant si i va causar uns 2.000 morts. L'advocat ha denunciat que se li "va vendre" com si es tractés d'un accident "inevitable" causat per la naturalesa.

Sense eines enfront de riscos

Iker Aramendia és habitant de Sangüesa, un dels pobles més pròxims al risc, i membre del col·lectiu Aquesta+No. Aquest grup ha denunciat en nombroses ocasions que la che no ha dissenyat cap protocol d'emergència per a fer front a una suposada catàstrofe, ni tan sols durant la crisi de 2013. Aquest any es van produir desperfectes greus en l'ala dreta i es van desallotjar 60 habitatges de les urbanitzacions de La Tranquil·litat i L'Anglès. Alguns experts, entre ells Casas, van recomanar el desallotjament de Sangüesa. “Davant el perill vam veure que no teníem eines”, ha denunciat Aramendia.

Des de llavors no han deixat de lluitar i han aconseguit despertar la conscienciació: “No ha estat fàcil que la gent s'adoni de la situació, perquè el problema porta molts anys, i dir de sobte que tot un poble està en perill és passar una línia vermella, has de plantejar-te la vida quotidiana”, ha declarat. Li ha costat explicar-li el que és viure amb aquesta inquietud: “Quan plou aquí, a la nit, comences a pensar en els teus fantasmes i no pots descartar-ho. Després veti al carrer i allí també surt el tema. I quan no hi ha informació, augmenten les pors”.

No obstant això, Aramendia mira el futur amb esperança: “La majoria del Parlament de Navarra està ara al nostre favor, han reconegut la necessitat de solucionar el problema i han posat en marxa les seves competències. A més, la Comissió Europea mira més al medi ambient i això pot ser una oportunitat. Un jutge, amb el nostre cas a la mà, amb els informes tècnics, no podrà mirar a un altre lloc: haurà de detenir-se, analitzar-ho i buscar una solució”.