En qualsevol cas, aquestes inquietuds s'han plasmat en una arquitectura narrativa diferent. Lluny està el toc de la cultura camp de les Maletes Impossibles. Lluny està l'estil d'assaig de T (l'alegria de la tragèdia). Encara que en Alegria Aldrebesa hi ha hagut peces de reflexió, hi ha hagut algun pegat del pensament teòric, en aquesta ocasió ha mantingut l'equilibri, i la força de la novel·la resideix en les identitats sòlides i conflictives dels personatges.

La història gira entorn de les relacions d'afecte i pell que se succeeixen entre Joseba Aldaz i Axi Iminizaldu. De la nit al dia Joseba és el guardià d'Axi (després que Axi perdés la memòria per un atac cardíac), una fita que li porta a repensar el relat de la parella. Tirant d'això, ens desgranen les rivalitats, les tensions i les complicitats de tots dos amants, en un període de vint anys. L'augment de l'edat també porta a Joseba a reflexionar sobre el model de vida triat, arrelat en la consolidació d'un model social (institucions autonòmiques, societat de consum, estructures familiars, etc.). Recorda, entre altres coses, als conflictes interns de la comunitat gai (el tema de la identitat política, els rols sexuals, les tendències misògines, la qüestió de la fidelitat…). En aquest sentit, l'època de dol de Joseba es posa en diàleg amb altres situacions de dol: Ritus de dol i dolor de la comunitat LGTB en l'era del conflicte de la SIDA; ritus de dol i lliçons de dol de les víctimes del conflicte armat d'Euskal Herria; etc.

D'altra banda, la relació entre Joseba i Axi s'emmarca en una xarxa de contactes que ens uneix a amics i amigues, companys i familiars. També en aquesta xarxa afectiva es representen identitats fortes: Txato, fidel a la consciència de Joseba i portaveu d'Ètica Marika; Lander, membre de Lokarri, que viu els moments del dolor nobiliari; Begoña, Directora de Promoció de la Cultura i entrenada en els trucs del poder; etc. En aquest grup d'amics hi ha cures, jactàncies i infidelitats, però sobretot se'ns representa la fragilitat dels personatges, malgrat viure en un esforç per tapar aquesta vulnerabilitat i gaudir de l'autoengany, l'autogestió o l'autocompassió.

La novel·la ens porta d'un costat per a un altre, en èpoques i llocs, però totes les peces estan molt ben cosides i la novel·la t'encadena fins a convertir-te en un còmplice silenciós dels personatges.