Va ser un dels pioners a Europa en l'estudi del tema dels contaminants hormonals.
Sí. En 1996 es va celebrar a Europa el primer gran congrés de científics sobre el tema. Per a llavors, experts en ciències ambientals, biòlegs… tenien informació molt útil sobre els efectes de la disrupció hormonal en la naturalesa, exemples de nombroses espècies animals. I avui dia la disrupció és molt coneguda entre els científics. Hi ha molts compostos amb activitat hormonal, en plàstics, roba, cosmètics... i per descomptat en pesticides i fertilitzants. No estan classificats com a agents cancerígens o mutants, però són disruptors, transformen el sistema hormonal i perjudiquen la salut.
Però, com m'ha dit abans, el tema no té eco i no es prenen mesures adequades.
Demanen encara més evidència. Diuen que es necessita més evidència del mecanisme de la disrupció. Jo sempre els dic que és igual quants diners posen, quant investiguen, que no obtindran més evidència, l'evidència estadística que tenim és increïble, i també sabem molt de mecanismes. Amb la informació que tenen, fa temps que havia de prendre una decisió.
Es refereix vostè en concret a la Comissió Europea?
Sí. Les decisions es prenen allí i en el Parlament Europeu, on estan els lobbies. És un escàndol. La Comissió Europea es va comprometre a mantenir els test d'identificació de disruptors endocrins, d'obligat compliment per a 2015, però va passar de 2015 a 2016 i res; finalment, Suècia va presentar una denúncia davant el Tribunal Europeu per prevaricació. I va guanyar. Senti, portem 21 anys parlant del tema!
Els polítics ja tenen massa informació.
Per descomptat. Saps quants projectes de recerca hi ha? Jo he rebut un munt de diners de totes les institucions, l'hem publicat en revistes científiques capdavanteres, però si després no llegeixen el que ells financen… No s'obtindran més evidències, ja hi ha suficient, ara el que fa falta és prendre decisions que siguin valentes i que protegeixin el consumidor. El principi de prudència obliga el fabricant a demostrar que el seu producte no és perjudicial, no correspon al consumidor demostrar que és una cosa perillosa. En funció d'això haurien de fer la normativa. Però fan com que no veuen.
Per què?
No ho sé. Segurament perquè no són capaços de fer front al problema, perquè no tenen les eines adequades, perquè els productors diuen que l'excés de prudència perjudicaria la competitivitat…
Li he fet la pregunta anterior perquè en aquests casos sempre s'esmenta la pressió dels lobbies.
Doncs a mi mai m'han pressionat, ni en un sentit ni en un altre. És un senyal que potser no els importa molt.
Diu que hi ha evidència. Tota la comunitat científica està d'acord en aquest tema?
En general, sí, el problema està entre els metges, encara no s'han adonat d'això. Bé, sí, alguns han començat: primer els pediatres, els pares els pregunten què passa amb els biberons de plàstic, etc. I han de començar a buscar informació, perquè això no estava en els seus llibres.
De totes maneres, et pregunto pels científics perquè hi ha més d'un blog de ciència mostrant que la quimiofobia s'està estenent en la societat, dient que s'està generant una alarma excessiva sense base científica...
No ho sé, mai he anat a discutir amb els que diuen això. Quan a mi em van ensenyar les regles d'aquest joc, em van dir que havia de publicar els treballs en revistes revisades per parells, i cada any he publicat 15-20 treballs en revistes capdavanteres. Qui vulgui discutir amb mi té el mateix nivell, bé; però a vegades mira el currículum d'una altra persona que m'han proposat per a un debat i s'adona que no ha fet res en els últims deu anys. Pitjor: he anat al Parlament Europeu a donar compte de les meves recerques, i he tingut assegut enfronti a una persona que probablement tenia un salari de deu, contestant que el que deia no era cert, i després a la nit, agafant una cervesa, que m'ha confessat que feia dos anys estava treballant per a una companyia d'automòbils.
A tot arreu tenim contaminants hormonals, què podem fer els ciutadans?
El tema genera tristesa en la gent comuna, no es veu solució. D'una banda, es demana als representants polítics que incorporin el tema a la seva agenda. D'altra banda, podem actuar com a consumidors. Sap vostè qui està decidint quin pesticida es posa als cirerols del sud d'Espanya i quin sou paga als que els recullen? Clients dels supermercats d'Anglaterra. Ells diuen: els treballadors necessiten un salari digne i els tomàquets han de ser conreats de manera saludable, sense tirar pesticides d'aquest tipus o d'un altre tipus, encara que estiguin permesos per la normativa. En cas contrari no ho compren. I s'envien inspectors per a observar el compliment d'aquests requisits.
“Beti erakarri nau sistema hormonalarekin zerikusia duen minbiziaren gaiak, eta horretaz egin nuen doktore-tesia, 1979an. Urte batzuk geroago, 1987an, AEBetan lanean nengoela, laborategian izandako istripu batengatik konturatu ginen plastiko batek aktibitate hormonala zuela. Hura ez zen posible, plastikoak inertea behar du, baina hantxe zegoen plastiko hura. Susmoak piztu ziren eta konturatu ginen fabrikatzaileak plastikoari gehitutako antioxidatzaile bat zela kausa. Haritik tiraka aurkitu genuen jarduera hormonala zuten konposatu ugari”.
Estrasburgon egindako saioan, Eurolegebiltzarrak ezetz esan dio kutsatzaile hormonalak definitzeko Europako Batzordeak –saiakera askoren ostean– aurkeztutako irizpide sortari. Batzordearen testuak zientzialari ugariren kritikak jaso ditu, hala nola Europa osoko... [+]
Irailaren 25etik 28ra egingo da, Bilboko Mediku Zientzia Akademiak antolatuta, Medikuntza Astearen 44. edizioa. Aurtengo goiburua Osasuna eta kutsadura: Epidemia isila da. Lehenbiziko hizlaria Nicolás Olea Granadako Unibertsitateko medikuntza katedraduna eta disrupzio... [+]
Hainbat urteko atzerapenez, eta Europako Batzordeak proposamenaren zirriborroa maiz aldatu eta gero, kutsatzaile hormonalak identifikatzeko irizpideak onartu dituzte EBko estatu kideek. Talde ekologistek eta zenbait zientzialari elkartek kritikatu dute araudiak ez dituela behar... [+]
Europako Legebiltzarrak eskatu du elikagaiak gordetzeko ontzi guztietan A bisfenol izeneko konposatua debeka dadila. Era berean, elikagaien ontziratzean erabiltzen diren substantzia kimikoak zorrotzago arautzea galdatu dute europarlamentariek.
Ekologistak Martxan elkarteak jakinarazi du Espainiako Estatuan herritarrek kontsumitzen dituzten fruitu eta barazkiek beren mamian daramatzatela gutxienez 33 disruptore endokrino, gizakiei gaixotasun larriak eragiten dituztenak. Hamar elikagai kutsatuenen taula ikusgarria ere... [+]