La tercera edició del Festival de Música Contemporània de Navarra s'ha celebrat el mes de setembre. Record que en relació a la presentació de la primera o, si no, així ho recordo jo, el compositor i crític musical Mikel Chamizo va treure un tuit denunciant el següent (5 d'agost de 2015): “Associació Basca de X: sempre hi ha molts navarresos. Associació Navarresa de X: només navarresos”. Ho he vist, encara que no ho recordava, i vaig contestar: “La solució pot ser la creació d'Euskotarren Nafar Elkartea”. No obstant això, el fet de no oblidar la queixa de Chamizo denota que em va tocar i que em va fer pensar des de llavors. Es poden argumentar raons sociopolítiques, es pot dir que les associacions o institucions navarreses es denuncien a si mateixes com a subconjunts, amb una espècie de subordinació; a Navarra també es pot parlar de l'escassetat i persecució de la vasquidad per a necessitar suport extern (o, com cadascuna viu la seva pertinença, no tan aliè). Totes elles no priven de la injustícia del desequilibri denunciat per Mikel Chamizo, ni de l'interessat en molts dels casos.
Hem viscut còmodament tenint en compte on molts navarresos ens anaven a donar ressò, sense preocupar-nos per ampliar i alimentar les nostres pròpies xarxes; i en les quals hem tingut (i en aquests dos últims anys el vent ens ha bufat) hem de reflexionar sobre si estem jugant amb reciprocitat.
Hem viscut còmodament als escriptors navarresos que treballem en basc, a pesar que les nostres institucions públiques i les nostres empreses febles no han pagat premis, beques, bosses de viatge, etc., perquè, si ens ha tocat o no, ens han rebut les institucions literàries de la CAPV, durant el període de temps que ha durat el camp. El desistiment de Navarra ha deixat en mans d'uns altres la responsabilitat de jutjar la qualitat de les lletres del país. El reconeixement a escriptors navarresos ha arribat, per exemple, de premis com els Premis Euskadi de literatura. L'any passat, per exemple, un poeta pamplonés va guanyar, amb una novel·la, el Premi Euskadi de Literatura en la modalitat de basca que concedeix el Departament de Cultura del Govern Basc. No va ser l'únic navarrès que va rebre el Premi Euskadi 2016. L'obra Ulisses de James Joyce, traduïda pel navarrès Xabier Olarra en l'editorial Igela, amb seu a Pamplona, va obtenir la modalitat de traducció d'aquest premi. En la categoria d'assaig en castellà, el premi va recaure en Fernando Mikelarena, de Bera.
Sembla clar que la labor de legitimació i prestigi de la literatura navarresa ha arribat de la mà d'institucions alienes a Navarra. Si el nou Govern (tal com ha promès recentment Javier Esparza, en 2019, quan ell arriba a la presidència, abans de tirar a les escombraries tots els avanços en favor del basc) volgués intervenir, diguem, convocant premis, beques o bosses de viatge (per a exportar la cultura basca), i traient tot aquest treball d'una postura còmoda perquè un altre ho faci, hauríem d'inventar algun mecanisme per a agrair l'hospitalitat d'aquests anys. No seria mala idea començar amb el finançament comú una espècie de confederació del que té a veure amb la cultura basca, una institució comuna. Si no és per aquí, les associacions, i si acabem duplicats, amb la possibilitat de pescar en l'un o l'altre, no ho siguem només els navarresos. Recordem com (com tots hem vist algun cas), fins i tot els creadors navarristas navarresos del castellà, fins i tot en una antologia/catàleg/exposició, o quan la CAPV ha posat diners/infraestructura, es resigna i no fa espetecs (com si la situació fora contrària).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]