Qui els anava a dir a algunes d'aquestes famílies que van venir a treballar en la dècada dels 60 de l'Estat espanyol a Vitòria-Gasteiz que haurien de viure en condicions tan precàries? Vivien en cases que a penes comptaven amb serveis bàsics, prop dels seus llocs de treball, però tan lluny del centre de Vitòria-Gasteiz. També llavors els gossos caminaven descalços pel País Basc i en el barri vitorià d'Un Món Millor, és a dir, Errekaleor, els seus habitants el van dotar, van enriquir i van millorar en auzolan. Qui anava a dir a aquestes famílies obreres d'Extremadura i Castella que parlaven en castellà que en el seu barri es farien expropiacions massives en nom de l'especulació i que després uns joves que parlaven en basc ocuparien Errekaleor per a posar en pràctica un món millor?

Una trentena de persones s'han reunit en el gaztetxe d'Errekaleor per a debatre sobre l'antiespeciismo. El debat és en basc i al costat dels quals no saben basc s'han assegut uns veïns per a traduir-ho al castellà. Aquest és el Barri Lliure d'Errekaleor, el centre d'inspiració del basc de Vitòria-Gasteiz.

Espai respiratori no generat per transmissió familiar

Manex Agirre va alertar en l'article Errekaleor: impacte lingüístic escrit al maig de 2017 en el Butlletí Oficial d'Àlaba sobre l'impacte lingüístic que tindria la destrucció de la zona respiratòria d'Errekaleor i va donar una raó (potolo) més per a donar suport a aquest oasi en el qual el model de vida alternatiu és possible. Segons les seves pròpies paraules, Errekaleor és una zona respiratòria diferent de la dels municipis d'UEMA, i que compleixen les condicions per a estar en ella. De fet, es tracta d'un espai respiratori de recent creació, que sorgeix d'una decisió explícita i no de la transmissió familiar. Errekaleor i els seus euskaldunes, en paraules d'Agirre, han demostrat que el basc pot viure en un àmbit social obert i autogestionat, sense necessitat de les institucions i partint d'una opció personal dels parlants.

Francament, Errekaleor és un centre de respiració, ja que la majoria dels quals viuen allí tenen la capacitat de parlar en basca i parlen moltes vegades en basca. No obstant això, igual que UEMA classifica les zones respiratòries en diferents nivells, Errekaleor també és una zona respiratòria especial, amb les seves fortaleses, similituds i matisos.

La majoria provenen de contextos euskaldunes

Començarem per les fortaleses del barri: el barri euskaldun és sens dubte i la majoria dels quals conformen el Barri Lliure d'Errekaleor són joves que provenen de contextos (molt) euskaldunes. Es tracta de joves euskaldunes que han anat a estudiar a Vitòria-Gasteiz i s'han quedat en el barri en finalitzar els seus estudis. Per a ells parlar en basc és una pràctica que neix de manera natural, perquè és el costum i perquè parlen més còmodament. Això garanteix que l'ús del basc sigui alt, la qual cosa garanteix que un madrileny i un xilè que no sap basc estudiï allí l'idioma. Però per sobre d'això, aquest grup majoritari d'euskaldunes en Errekaleor permet la importància del basc, ja que han decidit que el basc sigui l'idioma principal en el que els veïns diuen ‘marc formal’, és a dir, que el basc sigui la “llengua oficial” d'Errekaleor (assemblees, debats, etc.).

No obstant això, igual que en altres zones respiratòries d'Euskal Herria, existeixen alguns espais en els quals el basca gana. En primer lloc, el veïnat i el visitant s'adonaran que hi ha moltes converses informals en castellà, ja que no són poques les que es desemboliquen millor en castellà que en basc, sobretot les que provenen de contextos menys euskaldunes, especialment de Vitòria-Gasteiz. A causa de l'atractiu del projecte, han arribat al barri moltes persones no euskaldunes, per la qual cosa molts dels euskaldunes d'origen s'estan passant al castellà. Per tant, igual que el basc és l'idioma principal en l'àmbit formal, a partir d'aquí el castellà cobra més importància. És habitual, per exemple, que algunes de les reunions dels grups de treball petits siguin en castellà, fins que alguns diguin “e, tota la reunió l'hem fet en castellà!”.

Els errekaleortarras estan immersos en diversos grups de treball, com ‘Ongi Etorri’ o ‘Izan baratzea’, i els veïns que han tret temps per a treballar a favor del basc no són molts i han hagut d'assumir tota la càrrega. Els activistes a favor del basc són respectats i els veïns parlen en basc amb ells en la mesura en què la seva competència lingüística ho permet, però quan els euskaltzales no estan en el diàleg es torna a traduir la canviant lògica de l'opció lingüística. El mateix ocorre amb els euskaldunes que no es desemboliquen bé del castellà o que tenen una segona llengua francesa. Quan aquests caminen pels voltants, l'ús del basc augmenta considerablement, els errekaleortarras intenten parlar en basc amb ells.

No obstant això, Errekaleor és euskaldun: han organitzat classes de basca perquè els que no ho saben puguin aprendre, el passat estiu han organitzat la ‘Asketegia’ perquè es pugui parlar en basca, el basc és la llengua principal en el barri i la veu d'Errekaleor és la que es va construir des del basc.

Què passa, no obstant això, perquè no es parli més basc en Errekaleor? Per a començar, i subratllar això és important, el futur del barri es trontolla i aquesta és la prioritat de fa temps. No hi ha ambient per a organitzar debats profunds entorn del basc i fer adaptacions en la ideologia i pràctiques lingüístiques del barri. En la mesura en què diversos ‘fronts’ estan oberts, el basc a vegades s'ha quedat al marge, i per exemple, en entrar un nou veí, això no sempre és basc.

Acte en la Plaça de la Verge Blanca en basca

El passat 14 de setembre es va celebrar la reunió de l'Eixample 21, encarregada de la urbanització de Vitòria-Gasteiz, i el moviment Errekaleor Bizirik va organitzar una assemblea oberta per a reforçar el suport del barri en la Plaça de la Verge Blanca de Vitòria-Gasteiz. Aquesta reunió va oferir una imatge impecable de la situació lingüística del barri d'Errekaleor: un esdeveniment en la seva majoria en basca, per a aquells que no saben la traducció simultània en basca i per a aquelles persones que es trobaven en l'assemblea, en basca i castellà, depenent de les característiques de les persones i grups.

Les pròximes setmanes seran fonamentals per a la supervivència d'Errekaleor, ja que l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz ha posat en marxa el procés de desmantellament del barri, encarregant a BIM Survey l'obertura del procediment. El Barri Lliure d'Errekaleor ha estat cancel·lat pels qui no estan còmodes amb el projecte, coincidint amb el quart aniversari d'aquest revolucionari projecte que ha comportat l'ocupació. Estan en joc la sobirania alimentària, la transició cap a les energies netes, el feminisme, etc. El basc també es juga molt, ja que el nucli principal (o un dels principals) del basc de Vitòria-Gasteiz es pot anar enfortint cada dia que Errekaleor continuï viu. Res a dir per cada any que passa.