Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Els horticultors hem d'entendre cada dia el que els éssers vius han inventat a la nit"

  • Fa 25 anys, Gilles Clement va començar a llançar una nova manera de mirar a l'hort. Encara que en 1991 va publicar Le jardin en mouvement (L'horta en moviment), aviat li va donar la raó. Des de llavors, treballa en l'elaboració de teories i tècniques de resistència, sense deixar mai a un costat el treball de l'horta. Perquè fer l'horta continua sent fer política.
Gizon-emakumeen esku-hartzerik gabeko guneak “sekulako altxorrak” direla dio Clementek. “Hirugarren paisaia” nozioarekin izendatzen ditu gune horiek eta dioenez oraindik anitz daude hirietan zein baserri munduan. (Arg.: Georges Lévêque)
Gizon-emakumeen esku-hartzerik gabeko guneak “sekulako altxorrak” direla dio Clementek. “Hirugarren paisaia” nozioarekin izendatzen ditu gune horiek eta dioenez oraindik anitz daude hirietan zein baserri munduan. (Arg.: Georges Lévêque)

Vostè és creador de diverses famoses hortes. Crozant, l'hortolà del llogaret, es va fer gran.

Vaig començar a conèixer-li quan vaig començar a aparèixer en l'espai públic. El parc dels André Citros de París va ser el meu primer gran hort, creat juntament amb un altre paisatgista i dos arquitectes. Amb això, la noció de “horta en moviment” va tenir una gran repercussió. Vaig començar a escriure llibres, just el primer va ser Le jardin en mouvement (L'horta en moviment). El llibre va provocar un canvi de mirades entorn de la professió. Tal vegada això em va portar el que vostè diu popularitat... No ho sé, no m'adono.

Segueix aquesta teoria dient que més que conrear cal observar l'hort.

Això és. Tanmateix, cal intervenir en les alzines, perquè sense això l'hort es convertiria en selva. Però fent menys, utilitzem menys energia en contra. A més, si se'ls para esment, augmentem el coneixement sobre el comportament de les plantes.

Estàs sembrant idees i nocions. Per exemple, que fer una horta és resistir.

Quan ens dediquem a l'horta, ja no som més en la relació amb el temps que ens està imposat. No estem sotmesos a la pressió de l'agilitat. Fa bé, fa equilibri. La naturalesa mai es deté i tots els dies hem d'entendre el que l'ésser viu va inventar a la nit. No dominem l'art de la naturalesa i el que anomeno autonomia de l'esperit és imprescindible per a comprendre-ho.

Vol dir?

La naturalesa té fets que produeixen resultats molt sofisticats, però no els coneixem. Per exemple, se sap molt poc de la comunicació entre plantes. No obstant això, ens ajudaria a entendre. Estic en contra dels plans de gestió perquè els horticultors es converteixen en robots que estan aplicant un programa de manteniment. Cada vegada hi ha més Maleruski. L'evolució d'una horta no pot pensar-se com un tecnòcrata.

Llamas horticultor a la persona que camina en l'horta amb pesticides i insecticides?

Més que horticultor, diria que és un tècnic del camp. És el que compleix l'ordre de la neteja, però la neteja no té res a veure amb la biologia. Aquesta visió higienista i estetisante del segle XX ha portat amb si aquestes perilloses tècniques d'eliminació. Han destruït la vida en la terra, contaminat les aigües i eliminat les espècies. No són horticultors, es creuen que ho són perquè són al jardí, però no! L'hortolana s'encarrega del viu, no de matar-ho.

Més que amb l'horta, els dirigents polítics estan en contacte amb els lobbies.

Això és així. En el fons, no som una democràcia, els electes votats no tenen realment poder. Pensen que sí, però no, els lobbies, les grans multinacionals tenen el poder.

El tercer paisatge també és el que anomenes, tan important com l'horta.

Es tracta, per exemple, de zones fins llavors dedicades a l'agricultura i abandonades en l'actualitat. A partir de la dècada dels 60, el paisatge va canviar radicalment amb el mecanitzat dels cultius. Les màquines van ajudar, però al mateix temps van deixar de costat les zones incòmodes. En aquestes zones s'està desenvolupant una diversitat de roques per mecanitzat i posteriorment dissipada amb el químic. A més, el tercer paisatge també es refereix a zones en les quals els homes i les dones mai han anat, o a espais protegits. Són tresors impressionants.

Què li dius a una persona que viu a la ciutat?

Els diria que anem sobre unes “ciutats de cultiu”. Aquesta és una noció prestada al jove paisatgista Remi Janin, que acaba d'escriure un petit llibre del mateix nom. La idea és que si els ciutadans accepten el caràcter de la naturalesa, els vindrà la naturalesa. Que la deixin caure i després veuran el que fan. A les ciutats hi ha tercers paisatges, autèntics tresors quant a diversitat. Però també es pot imaginar el desenvolupament de la producció d'aliments en aquestes zones.

L'optimisme de cara al futur?

Mirant a curt termini no, però sí a mitjà termini. En Donostia-Sant Sebastià, per exemple, el parc d'Ulia està amenaçat per l'urbanisme; és lamentable, és el reflex que l'ajuntament no té consciència de la importància del parc. Poden realitzar projectes pedagògics, protegint la diversitat existent o no utilitzant-la. El parc d'Ulia simbolitza una situació global. Se situa en la mesura d'una ciutat, però al final en el món està succeint el mateix: els diners és el principal. Mentre seguim en aquest model econòmic catastròfic no seré optimista. Però crec que podem canviar el model.

Local.

Sí, això és, ho aconseguirem gràcies a les iniciatives locals. La moneda local basca, per exemple, és interessant. Ho aconseguirem gràcies als qui rebutgen el model imposat i estan construint un altre nou. Som forts adaptant-nos al clima, a la situació i a la cultura local.

Biziduna lehenetsi

“Baratzezain eta paisajista naiz profesionalki, baina baratzezaintzat daukat nire burua. Alde nahiko handia da paisajista baten eta baratzezain baten artean: biak dabiltza espazioan eraikitzen, paisaia fabrikatzen, baina paisajistak edozein materialekin lan egin dezake, baratzezainak haatik biziduna du lehenesten. Iraupenean bizidunaz okupatzeko betebeharra du baratzezainak. Baratze bat noiz abiatzen den badakigu, baina ez dakigu noiz bukatzen den!”.


T'interessa pel canal: Baratzea
Vacances dels baserritarras

Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.

Per a la... [+]


2024-08-12 | Estitxu Eizagirre
Selva d'horta
Treballant la bellesa de la vida cap a l'autosuficiència
Odei Etxeberri Bimboire, Gorka Roca Torre i els seus fills Oihan i Miru són autosuficients en alimentació. Per a això, han hagut d'analitzar en quins aliments i quantitats necessita el cos; en quins aliments es troben; què conreen per a aconseguir tots ells en cada estació... [+]

"Treballar una senzilla horta a l'escola ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta"
Iratz Pou, alumna de la UPV, ha investigat les hortes dels centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz. Quantes escoles tenen horta? Quin ús li donen, amb quins objectius i amb quin ànim? Treuen profit pedagògic i didàctic a l'hort? Hem treballat amb Pou i... [+]

Una agenda podia donar tants jocs
Aquesta agenda és una eina per a conèixer més la pròpia horta, que a més de servir per a apuntar les notes a manera d'agenda comuna, també està pensada per a apuntar els nostres treballs amb les plantes”. Així ho ha definit Jakoba Errekondo, lector, en una entrevista... [+]

Les plantes medicinals mereixen espai
26 de novembre, dissabte. Per a llavors ja s'ha omplert la sala de la Plaça Feminista d'Hernani. I, a diferència de l'habitual, ja ha començat la presentació de l'últim llibre de Garbiñe Larrea Iturralde. Allí està, a l'abric de les plantes, darrere del palauet format per... [+]

2022-09-30 | ARGIA
Iker, deu anys treballant l'horta ecològica
"Sembla que les nostres autoritats tenen una mirada centrada en Food For Future i en projectes hidropònics i galàctics"
El cultiu col·lectiu Duina ha investigat els preus de cost i les condicions de treball de les hortes ecològiques. El 27 de setembre Biolur va presentar els resultats d'aquest estudi, en el qual Iker va llegir el següent text. Ell ha col·laborat amb altres deu horticultors en... [+]

2022-09-30 | Estitxu Eizagirre
Estudi "Duina" de Biolur
Quin és el preu de cost de les verdures ecològiques?
L'Associació per a l'Agricultura Ecològica Biolur ha presentat les conclusions de l'elaboració col·lectiva "Duina". Per a conèixer amb detall els costos de producció i les hores de treball de les hortes ecològiques, s'han recollit dades detallades d'11 projectes d'horts de... [+]

2020-11-18 | Aritz Galarraga
HUMANITATEAREN UNE GORENAK
Baratze bat

Hiri handitik ezin ateratzeak ernatu du nigan berde behar bitxi bat, orain artean sekula ezagutu gabea. Ados, beti izan zait atsegingarri berdetasuna begiestea mendian, basoan, golf zelaian, baina oraingo hau da, seguru obligazioak behartua, ia-ia bitala, arnasten dugun airea... [+]


2020-04-29 | ARGIA
Més de 300 entitats demanen en Navarresa permís per a practicar hortes d'autoconsum
Un total de 97 ajuntaments, 36 consells, 5 entitats públiques supramunicipals, 3 grups de desenvolupament rural, 18 partits i grups polítics, 2 sindicats, 158 associacions i col·lectius de tota Navarra demanen a la Delegació del Govern de Navarra que permeti sense... [+]

Moltes dificultats per a treballar en les hortes de Navarra
La delegació del Govern d'Espanya a Navarra ha enviat una nota als ajuntaments de Navarra. Els agricultors podran accedir a les hortes situades al seu poble o en l'immediat, sempre que aquest aliment "sigui imprescindible per a la supervivència", segons ha explicat el Ministeri... [+]

2020-04-14 | ARGIA
Llancen una campanya per a treballar en les hortes d'autoconsum
En aquests dies de confinament s'ha generat el dubte de si es pot anar a treballar a les hortes d'autoconsum. “Les hortes estan interpretant les normes com un espai d'oci i entreteniment, sense tenir en compte la seva repercussió social i territorial”. S'ha iniciat una... [+]

Sembra i planta els aliments com en un balcó en una finestra: visca resiliència!
La guerra contra el coronavirus, la crisi provocada pel COVID-19, la Gran Emergència de 2020, l'any en què totes les cases es van convertir en presons... no sabem com anomenaran a l'emerencia que vivim avui. La naturalesa, entretant, avança amb els seus cicles, quan un busca pa... [+]

2019-01-25 | Garazi Zabaleta
La collita de l'horta també és "gastroescuela"

Els membres del projecte Ortutik Ara de Busturialdea (Bizkaia) porten prop de set anys agitant les consciències i els sabors. “Treballem l'alimentació des d'un punt de vista agroecològic”, explica Sergio González Sánchez, membre del projecte. La seva activitat es divideix... [+]


2017-09-26 | Jakoba Errekondo
Artefactes de llavors
És temporada de fruits: castanyes, avellanes, nous, glans, magulladuras... No obstant això, els més abundants dels nostres paisatges són el raïm i la poma. És a dir, els fruits casolans que utilitzem. Com pots imaginar, allí, aquí i allà, s'estan produint milions de... [+]

Eguneraketa berriak daude