Encara que en 2015 es va aconseguir per una estreta majoria d'uns 200 vots, en els quatre partits que han fet possible el canvi de govern hi ha un número significatiu d'euskaltzales. No obstant això, aquests partits no arriben a un acord per a canviar la llei, segons ha explicat Rajoy. En conseqüència, a Navarra el basc segueix sense tenir un estatus jurídic adequat. Quant als recursos, encara que s'estiguin fent passos, estem lluny de les necessitats. En aquest sentit, el discurs basat en la reivindicació dels drets continua sent de plena actualitat.

Així mateix, des de Topagune veiem la necessitat d'obrir noves portes i obrir noves línies que puguin ajudar a la construcció de ponts. D'aquí ve que avui anem a partir de la reflexió: d'una banda, en els pròxims anys, com ara, viurem a Navarra vascófilos i no vascófilos, existirem dues comunitats de parlants més febles o forts, i per un altre, els discursos que més es difonen avui dia arriben fàcilment als pols a favor i al contrari, no tant als altres.

En la nostra opinió, el problema del basc és responsabilitat de tota la societat. Sent una qüestió social, per a avançar en el bon camí, cal aconseguir el poder i el suport majoritari. A Navarra, avui no hi ha aquesta majoria a favor del basc, ni molt menys. Sense baixar als números petits, hi ha un terç de diferència, un terç en contra i un terç en dubte. En aquest últim grup la meitat està més prop dels euskaltzales, mentre que l'altra meitat està més lluny. No sembla que la situació vagi a canviar molt en els pròxims anys. Per tant, per a consolidar la majoria social i política, els euskaltzales hem de guanyar un terç que està en dubte.

Dit això, ens atrevirem a fer propostes per a alimentar discursos dirigits a aquest terç dels quals estan en dubte, dues premisses que sempre són al cap: hi ha conflicte i no podem caure en l'estupidesa.

Per a començar, ens convé ser valents i fins, perquè hi ha dues qüestions especialment conflictives en la socialització de discursos i decisions: els llocs de treball en l'administració (la necessitat de prioritzar els drets de la ciutadania pot ser la línia adequada) i l'expansió geogràfica cap al sud (el moviment democràtic radical dels ajuntaments com a model). De totes maneres, sigui com sigui el tema que es tracti, heus aquí algunes idees:

• Igualtat, respecte, reconeixement, convivència entre les persones i les llengües: Estem parlant del sentiment, els drets els tenim vosaltres i nosaltres. Viurem junts. Ens veiem obligats a acceptar-nos mútuament.
• Democràcia, coneixement: Volem el suport de la majoria, respectant els drets de les minories. Proposem una política lingüística curativa, desenvolupadora i progressiva. Tenim un saber acumulat.
• Riquesa: amb el basc viu com a persones i com a comunitat som més variats, més rics, més exòtics, més atractius. Tenim més opcions de mercat, fins i tot al costat de casa.
• Ecologia, modernitat: És una aposta ecològica del basc. Els bascos estem totalment connectats amb el món, la cultura basca és d'avui. La ideologia, la persona, la diversitat lingüística, és una mostra d'una societat madura moderna, democràtica i saludable.

És evident que cada concepte necessita el seu desenvolupament i adaptació als grups d'objectius que es dirigeixen, perquè s'acariciïn les orelles i cada vegada es posin més navarresos a favor de l'objectiu dels euskaltzales.

Oskar Zapata Solano és membre d'Euskaltzaleen Topagunea