Els Drets Humans són el conjunt de drets comuns que totes les persones, pel fet de ser-ho, tenim. Així es recull en la Declaració Universal de Drets Humans: “… no es discriminarà a ningú per raça, color de pell, idioma, religió, opinió, origen nacional o social, nivell econòmic, naixement o qualsevol altre tipus d'animal…”.

En aquest sentit, hem de situar el desig i la possibilitat d'utilitzar el territori/la llengua pròpia en paràmetres de drets humans. Podem dir que els drets lingüístics bàsics són la dimensió lingüística dels drets humans. Dret a l'ús, ús i desenvolupament de la llengua pròpia. Tan essencial com la garantia dels altres drets per a garantir el benestar i la dignitat de les persones.

A Navarra els drets lingüístics han sofert una llarga història de menyspreu. I la Llei foral del Basc de 1986 és un element fonamental que continua generant discriminació per raó de la llengua. Els criteris lingüístics que es recullen en la llei fan una classificació de les persones. Genera discriminació i exclusió social entre la ciutadania.

En la pràctica, reconèixer el dret a uns i negar a uns altres és posar a unes persones per sobre d'unes altres. En la discriminació per raó de la llengua triada, la mateixa persona està diferenciada pel seu mode de parlar.

Mentre els poders polítics no reconeguin els mateixos drets als seus administrats, mentre no els garanteixi el dret a triar l'idioma, en la pràctica es vulneren els drets humans. Tots els navarresos i navarreses són iguals quant a requisits fiscals, administratius… però no quant a drets lingüístics.

Apostem pels drets; no és una cosa que embenem, sinó el que volem complir. La ciutadania que vol viure en basca vol sentir que el basc és una llengua vàlida, adequada i vàlida. I els drets humans ens ofereixen un marc per a explicar i interpretar el que sofrim els vascoparlantes.

Mentre hi hagi gent o comunitats en desavantatge, la democràcia tindrà una situació de dèficit. La qüestió lingüística d'un territori també posa de manifest la naturalesa, el nivell de desenvolupament i la salut d'una democràcia; si no es reconeixen els mateixos drets a tots els ciutadans i no tenen les mateixes oportunitats, o si per raons lingüístiques hi ha ciutadans i ciutadanes que sofreixen l'exclusió, cal fer un esforç i una força per a aprofundir en la democràcia (lingüística).

La comprensió i aprofundiment de la relació entre els drets lingüístics i els drets humans és imprescindible. Si creiem en la universalitat dels drets humans, comencem tots i totes, i primerament el govern i les forces polítiques en la lluita per eliminar tants obstacles que impedeixen que totes les persones tinguin els mateixos drets i oportunitats en la vida quotidiana.

Hi ha molt a fer en aquest sentit. Perquè l'apropiació d'aquestes paraules i conceptes només tindrà un efecte positiu en la convivència entre tots els navarresos i navarreses. Hem d'imaginar el futur en el qual cabem tots.

Garbiñe Petriati Ijurra és directora de l'Observatori dels Drets Lingüístics