Fins fa poc eren aliens el TTIP, el ZETA i els tractats comercials similars. Es tracta d'acords comercials de nova generació que pretenen enfortir els interessos de les elits privades i servir als més poderosos.

En altres paraules, es tracta d'una maquinària que intensifica els processos d'apoderament i desempoderamiento: perquè les empreses internacionals siguin cada vegada més propietàries dels seus drets, mentre les persones, la societat, la societat organitzada, les dones, les persones immigrants, les treballadores, el medi ambient són expropiades de drets. Aquests acords tenen la capacitat de destruir tot el que tenen per davant, a la imatge de l'huracà Harvey. Dins del concepte de “acumulació per expropiació” que va rebre perfectament el geògraf Harvey, cauen de ple.

Una de les trames d'aquests acords de nova generació és que l'Inversor-Estat és el sistema de tribunals privats que es preveuen per a resoldre els casos. Aquest mecanisme permet a les empreses transnacionals actuar directament contra el govern d'un país. Per exemple, s'eliminaria la capacitat del govern d'una determinada regió per a promoure l'ocupació local en el seu àmbit. Aquests paquets comercials pretenen garantir que qualsevol empresa estrangera gaudi dels mateixos drets que les empreses locals. Això és un argument suficient perquè les empreses transnacionals obrin processos contra els governs locals. Aquests casos, a més de les multes econòmiques astronòmiques, suposen un #greu atac a la democràcia. I és que la sobirania dels governs locals queda dessagnada.

L'Acord Transpacífic (TPP) reuneix dotze països al voltant del Pacífic (el Japó, el Canadà, Malàisia, Singapur...) i, encara que sembli estrany, va ser la negativa dels EUA la que va suspendre l'acord al gener de 2017. Encara que alguns mitjans i poders econòmics relacionen aquesta ruptura amb Donald Trump, hi ha altres explicacions. De fet, mesos abans de l'arribada de Trump al Govern, l'acord estava caigut als Estats Units: gràcies a la força del moviment social i sindical, Barack Obama no va aconseguir el suport suficient per a tirar endavant el TPP.

A Europa, la protesta organitzada ha rebut els seus resultats en la lluita contra el TTIP i el ZETA, fins al punt de posar en qüestió la seva acceptació. Sense la pressió social, el ZETA es consideraria un acord de competència plena de la Unió Europea (UE) i hauria de ser aprovat únicament pel Consell d'Europa i el Parlament. Però la pressió social ha portat a la Comissió Europea a reconèixer que l'acord afecta a les competències dels Estats membres de la UE i, per tant, té un caràcter mixt. Per això, per a la seva aprovació han de ser ratificats pels 28 Estats membres i per alguns governs regionals.

Els impulsors dels acords, desgraciadament, estan immersos en una permanent renyina i han llançat una nova amenaça des de la UE recentment. Jean-Luc Demarty, responsable del Departament de Comerç de la Comissió Europea, ha anunciat que a partir d'ara volen canviar la via de ratificació dels acords comercials. Amb Aldatu vol dir: accelerar la ratificació dels acords i eliminar les traves que puguin sorgir en el camí. En definitiva, es pretén evitar la participació dels països membres de la UE mitjançant la ruptura dels acords de manera selectiva. Així, en primer lloc, la Comissió Europea pactaria capítols que afecten competències exclusives de la UE i els assumptes que queden fora es negociarien posteriorment de manera individualitzada.

Després d'Harvey arriba Irma sacsejant tot el que es troba en el camí. Els acords comercials de nova generació estan dissenyats per a mudar de nom i forma, costi el que costi, perquè puguin dur a terme la seva comesa: l'acumulació per expropiació.