El que s'acosti amb avió al gran París, en el gegantesc aeroport Roissy-Charles de Gaulle, pot veure per la finestreta els amplis camps i hortes que envolten la ciutat. D'una banda les pistes dels avions –al costat està un segon aeroport, Le Bourget–, d'altra banda la xarxa de ferrocarrils i autopistes, els centres comercials de tota mena… No és un miracle produir a les portes de París més de 700 hectàrees de blat, colza, flor de sol o verdures de totes classes?

Aquests camps no han de durar molt si, de totes maneres, després d'expropiar 300 hectàrees de fèrtil terreny, aconsegueixen construir per a 2024 el mega parc EuropaCity, que ha d'abandonar el petit Euro Disney. Si el projecte d'aeroport de Notre Dona'm donis Landes en la zona d'Ar Naoned és el més famós dels moviments socials en l'Estat francès, el projecte EuropaCity no té menys mèrit que entrar en la mateixa categoria.

Para esment. Parc temàtic en 15 hectàrees, format per parcs d'aigua, neu i aventura. Un circ estable en 5 hectàrees, amb sala d'espectacles, exposició, centre de cinema i espai cultural, dirigit a joves. 23 hectàrees per a centres comercials, dos més per a restaurants, dos per a congressos i seminaris, 10 hectàrees per a parcs, 7 més per a hortes urbanes –després de la destrucció definitiva d'horts autèntics–, 2.700 habitacions entre els nous hotels... I la franja es va allargant fins a completar les 300 hectàrees.

La inversió és de la mateixa grandària: 3.100 milions d'euros. Semblant projecte faraònic exigeix que existeixin corporacions jigantes. Immochan, la immobiliària del grup Auchan, un dels campions dels centres comercials. Dir Auchan és a dir el grup Mulliez, és a dir, Jardiland, Decathlon, Simply, Kiabi, Alcampo, Leroy-Merlin, Bricomart, Norauto, Mides, Sabeco… i molts més. Els Mullis formen una de les famílies més riques de França. L'operació EuroCity compta amb la participació de Wanda la Xina, la més potent del món en promocions de construcció i sales de cinema, amb 130.000 empleats, que desplegaran les seves arrels esportives, sanitàries, tecnològiques, etc.

Qui podria enfrontar-se a aquest parell de Tartalos amb l'esperança de sobreviure? Almenys els polítics professionals. El Grand Paris Aménagement, entitat pública encarregada de la planificació estratègica de París i voltants, aviat va convèncer a l'Ajuntament de Gonesse dels beneficis del projecte.

En cas de dubte, en 2014 el ministre d'Exteriors, Laurent Fabius (PS), va declarar: “Amb les 11.500 ocupacions directes que es preveuen, EuropaCity és un projecte de primer nivell. Estructurarà el nostre territori i li reanimarà l'economia”. I, per decisió del Govern, aviat van arribar els ànims de la majoria, els grans museus de París es van unir a EuropaCity i els principals mandataris del París metropolità, motor de França.

Gonesse és una població i comuna francesa, situada en el departament de Val-d’Oise, del París metropolità, amb una població de 26.000 habitants. 2000. L'any següent va aparèixer en tots els televisors, ja que el supersònic Concorde s'havia incendiat en les seves terres i per poc no va explotar sobre les cases del carrer.

Destruir els camps, malgastar diners públics

Feia temps que la pressió del gran París aconseguia la rodalia. La pèrdua de sòl continu dels dos aeroports més grans, centres comercials, autopistes, infraestructures de totes classes… que es va agreujar en la dècada dels 90. El Triangle de Gonesse constitueix en una de les poques zones agrícoles que ha sobreviscut en les últimes dècades. Però no per miracle dels déus. Durant molt de temps, Europa City ha trobat l'única pedra incandescent que el molestarà: el grup Collectif pour le Triangle de Gonesse (CTG), format per 15 associacions de la comarca.

Militants i associacions locals han conegut en les seves lluites les complicades dinàmiques que comencen amb la planificació del territori, han après a utilitzar les escletxes cedides per la llei i els procediments. En 2017 encara queden hectàrees de terreny per la paralització d'alguns grans projectes.

Durant el debat públic sobre la concessió de permisos a Europa City, el col·lectiu CTG, a més de mobilitzar a la ciutadania, ha posat sobre la taula alternatives, comparables amb el gran projecte de Mulliez i Auchan, construïdes per quatre agents socials i professionals de la planificació, que pretenen revitalitzar la regió i integrar-la en la xarxa de megápolis agrària.

Denuncien també el frau que estan a punt de cometre's amb diners públics: “A pesar que es diu que EuropaCity ha de ser finançada exclusivament amb diners privats, a més d'expropiar sòl barat, necessita essencialment diners públics per a construir metres i autopistes, per tant, estafen l'interès general. I aquestes xifres d'ocupació que citen alguns electes, com Auchan, han estat desmentides per totes les recerques independents. Es tracta d'una ocupació que crearan a canvi de destruir altres llocs de treball, a les ciutats i en els centres comercials que ja no tenen clients. Per això han començat a sentir-se moltes veus que denuncien aquest desastrós projecte en els àmbits ecològic, econòmic i social, a més de violar els compromisos adquirits per França en la COP21”.

I què diuen els pagesos? Si en algun lloc s'ha produït l'assassinat dels pagesos que el sociòleg Pierre Bitoun ha posat en el títol del seu últim llibre –Le Sacrifice donis paysans, uneix catastrophe sociale et anthropologique–, ha ocorregut en la vasta regió de la megápolis de París. D'una banda, la pressió intolerable de la ciutat, per una altra, la industrialització de l'agricultura, ara només queden uns pocs pagesos en els camps de Gonesse.

Alguns d'ells han estat presentats per la web Reporterre en la crònica Ces ultimis terricoles agricoles qui résistent encore à la bétonisation du grand Paris. Cansats i desesperats, alguns deambulen per terrenys ja abandonats, mentre poden, tots han sentit l'arpa de la gegantesca ciutat cada vegada més a prop, el raspall cada vegada més atapeït en la gola. “No sé què cal fer –ha dit Jacques Poix–. Per a ells la terra no és més que un negoci”.

A l'agost els arriba el respir: el comissari designat per les autoritats per a estudiar l'interès públic del dossier ha publicat un informe en contra d'EuropaCity. Als promotors no els ha agradat, però han respost que no els importa la recomanació d'aquest comissari, perquè no és vinculant, sinó que tenen la competència per a decidir que tenen l'Ajuntament i les autoritats. I els polítics sabem el que faran.