Maialen Urbieta va cursar estudis de Magisteri en la UPV/EHU, ha cursat un postgrau en Educació Infantil per a l'ensenyament d'anglès i està realitzant un postgrau en Educació Primària per a l'ensenyament del basc. Hem tingut notícies del de Getaria a través d'un premi. Ha estat guardonat pel Grup Universitari Compostela, amb el treball de recerca del màster relatat en vídeo durant tres minuts.
Et preguntarem sobre el treball de recerca, però abans explica'l l'experiència dels EUA
Vaig ser a una família a cuidar dels nens. Havia de cuidar especialment a un nen de dos mesos. Els seus pares volien que es fes tot el temps en castellà i quan la seva germana de 4 anys venia de l'escola en anglès. A més, havia d'utilitzar el llenguatge de signes amb el petit.
El llenguatge gestual que coneixem per als adults?
Li criden American Baby Sign Language. Hi havia aplicacions per a telèfons mòbils i mirava en elles: “llet” així [fa un gest], així “mare” així, “pare” així. El nen em demanava que canviés de bolquer en menys d'un any. La manera de comunicar-nos era molt bona. El castellà i l'anglès van arribar més tard, però va aprendre els gestos ràpidament. Als 8 mesos demanava llet, “vull més”, “vull anar a dormir”, “canviar de marró”... sabia fer gestos. La rapidesa amb gestos redueix la frustració. Les seves obligacions estan satisfetes amb anterioritat. El nen gairebé mai plorava, demanava i jo ho entenia molt bé.
La germana major parlava en anglès amb els seus pares i des dels 6 mesos la portaven a l'escola en castellà. Vaig veure la capacitat dels dos nens per a desembolicar-se en diferents idiomes.
I la bombeta se't va encendre.
Vaig pensar, “ostres, això és bell, jo vull aprendre més d'això!”. Llavors, em va cridar l'atenció el Màster en Plurilingüisme i Educació.
De què va fer el treball de recerca del màster?
El treball l'hem realitzat Mikel Goikoetxea i jo, amb Durk Gorter [investigador de la UPV/EHU expert en educació plurilingüisme] al capdavant. Aprofitem la recollida de materials realitzada per Gorter. Hem analitzat els textos en basc i castellà realitzats per 114 alumnes d'una escola de Bizkaia que imparteix docència en el model D. Tienen 10, 11 i 12 anys. Alguns d'aquests nens són bascos de casa i respiren castellà fora de casa, ja que al poble el castellà és l'idioma principal. Uns altres porten el castellà de casa i han tingut coneixement del basc en el centre. També hi ha persones que parlen altres idiomes a casa. En els seus escrits hem analitzat i puntuat l'organització del text, el seu contingut, l'ortografia, la gramàtica, l'ús del llenguatge (si utilitzen verbs simples o compostos...).
Quin era l'objectiu de l'estudi, demostrar una hipòtesi?
Hi ha moltes teories que diuen que el plurilingüisme precoç és beneficiós. El nostre objectiu era demostrar-lo. El resultat ha estat el següent: el multilingüisme precoç és positiu. És a dir, els nens que des del seu naixement han parlat basc a casa, i també els que parlen castellà al carrer, tant en basc com en castellà, han tret una enorme diferència als quals han escrit a casa i han conegut la segona llengua, el basc.
“Hi ha moltes teories que diuen que el plurilingüisme precoç és beneficiós. El nostre objectiu era demostrar-lo”
Per tant, teníeu metes bilingües de recerca primerenca, en aquest cas, que des del seu naixement han respirat basc a casa i castellà al carrer.
Volíem saber si aquests nens bilingües primerencs tenen algun benefici. Esperàvem que l'obra en basca es fes millor, però ha estat una gran sorpresa que els textos en castellà traguessin millors notes que els que venen de casa en castellà.
En els escrits en castellà?
Sí, això és sorprenent. Ser bilingüe d'hora és positiu, però fins a quin punt? Segons l'estudi, fins a l'obtenció d'aquests resultats.
Què vols dir amb aquesta frase? “Les persones plurilingües tenen beneficis a nivell cognitiu, no sols en els resultats d'anàlisis”.
Una cosa és la nota que els alumnes han obtingut en la recerca en cada obra i una altra cosa és que aquests nens i nenes desenvolupen estratègies per a traduir les coses apreses en una llengua a una altra.
En la gravació de vídeo preparada per al concurs dius que a l'escola hi ha un professor de cada idioma i la fórmula d'una hora de classe, potser no és la més adequada.
En l'estudi s'ha analitzat, d'una banda, la diferència entre els que venen en basca de casa i els que no, i d'altra banda, s'han comparat els dos textos d'un mateix nen. Hem vist com si escrivia en els paràgrafs en basc escrivia en castellà en els paràgrafs i si posava el títol al basc també al castellà... El coneixement pot passar d'un idioma a un altre. Per tant, no té sentit que el professor de basc ensenyi a escriure, que el de castellà faci el mateix, i el d'anglès també.
Coneix les experiències del Canadà.
Allí tenen una lliçó d'idiomes, potser és de tres hores i treballen idiomes. En funció d'això, no estaria disponible l'assignatura de basca, ni la de castellà, ni la d'anglès. Veig en el motlle canadenc un sentit, encara que en la recerca no he provat la seva utilitat. Aquí els professors d'idiomes parlen entre si, però no hi ha lliçons d'idiomes.
Veig un perill per al sistema canadenc. Allí cada alumne treballa l'idioma que desitja. Potser en Getaria no tens problemes, pensant que el basc no sofrirà pèrdues, però a Bilbao? Caldria fer-ho molt mesurat, no em precipitaria a cap lloc. El basc és una llengua minoritzada i el castellà excel·lent. No m'agradaria que per apostar pel plurilingüisme m'oposin al basc.
Maialen Urbieta tenia previst viatjar a Hongria al setembre, on es farà lliurament dels premis del concurs organitzat pel Grup Universitari Compostela. No assistirà a la cita, ja que la Universitat Basca d'Estiu ha ofert a Ulibarri un treball per a diversos mesos. Li fa pena que no pugui anar a recollir el premi, però sap que ara té l'oportunitat de continuar aprenent plurilingüisme en el treball de la UEU.
Aurretik bistaz ezagutzen banuen ere, musikaren munduak hurbildu gaitu Julen Goldarazena eta biok. Segituan ezagutu nuen Flako Chill Mafiak erakusten zuen irudi horretatik harago eta horrek baldintzatu dizkit, hein handi batean, proiektuarekiko harremana eta iritzia. Lauzpabost... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]
Nafarroa Beherean, Aiherrako 'Beltzegitea' etxean kokatuko da Eguzkilore haurtzain-etxe berria. Euskara, natura eta motrizitate librea oinarri harturik, heldu den apirilean hasiko dira zerbitzua eskaintzen.
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]