Amb el mapa de la ciutat a la mà, estàvem representant el paper de bons turistes, a París, un amic i jo. Però a través dels acostumats carrers parisencs ens creuem amb alguna cosa que va captar la nostra mirada: al jardí dels arbres de la ciutat s'havien plantat tantes flors i verdures. Carabassa sota aquest arbre, pebrot

el tomàquet... Qui ha posat aquests minúsculs horts als carrers de la ciutat? Ha estat l'Ajuntament? Ciutadans?

 

Vegetalizer sa rue, c’est permis! és un projecte posat en marxa dos anys enrere per l'Ajuntament de París. (Planta el teu carrer, està permès! ). Segons la llei innovadora aprovada, qualsevol persona té dret a plantar un jardí o una horta en qualsevol lloc de la ciutat: carrer, jardineres d'arbres, murs o teulades... L'Ajuntament convida a la ciutadania a utilitzar la imaginació i a realitzar plantacions en nous llocs. Objectiu: París “vegetació”.

 

L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, impulsora del projecte, espera que per a l'any 2020 hi hagi 100 hectàrees d'aquesta mena de jardins. Qualsevol persona que vulgui realitzar plantacions en espais públics ha de sol·licitar en primer lloc el permís a l'Ajuntament de París. Els “jardiners de l'espai públic” rebran el kit bàsic i les llavors de plantació, i a canvi es comprometen a utilitzar formes de producció sostenibles: promoure la biodiversitat i evitar l'ús de pesticides.

 

Els promotors dels horts urbans opinen que no sols beneficia la qualitat de vida de la ciutat, sinó que també beneficia a les relacions entre els ciutadans. “Amb la llei donem als parisencs l'oportunitat de participar en el canvi cap a una ciutat més verda, però a més, el projecte també pot ajudar a crear i enfortir les relacions entre els ciutadans, sobretot entre els veïns”, va explicar Penélope Comites, Assistent de l'Ajuntament.

 

Exemple del nostre intent de cohesió social, el curiós missatge que trobem en un petit hort d'un jardí del carrer:

“Veïns: aquests dies estaré fora de vacances. Agrairia que reguessis l'horta i recollissis les verdures. Presa i menja tranquil”, deia el cartelito, amb la signatura d'un veí.

 

El projecte de París es pot considerar com un senyal que les grans ciutats també tenen la possibilitat d'anar a poc a poc de grisa a verd. En el nostre cas també han existit idees similars (veure article del Comando Borratja del número 2.552), però encara no han estat recolzades pels ajuntaments...