Amb el focus posat en les pel·lícules que busquen noves vies cinematogràfiques i la seva seu en Tabakalera, el passat Festival de Cinema va deixar clar que Sant Sebastià està disposada a arriscar apostes en aquesta secció –entre altres coses, van programar Hele Sa Hiwagang Hapis de Lav Díaz, una pel·lícula històric-fantàstica amb un metratge de 8 hores–.

Sembla que la fórmula va funcionar: es van fusionar directors de culte coneguts (Jarmusch o Tavernier en l'edició de 2016) i es van obrir les portes a joves talents, entre ells Maria Elorza/Maider Fernández Iriarte tandema (més conegudes com Les Noies de Pasaik) o Koldo Almandoz, que van aconseguir captar l'atenció del públic de la casa. Sembla que aquesta columna vertebral d'enguany es manté estable. El coreà Hong Sang-soo, guanyador de la Petxina de Plata al Millor Director en la Secció Oficial, portarà al Festival l'últim de les tres estrenes d'enguany, Geu-hu, que va competir a Cannes comptant el primer dia de treball d'una dona, representant a una altra treballadora amb la qual mantenia una relació sentimental.

En el bàndol veterà s'han confirmat a la fi d'agost altres dos directors amb experiència: Es tracta de 12 jours de Raymond Depardon, una pel·lícula amb un plantejament molt especial, tenint en compte que el director ha gravat amb càmera les declaracions davant el jutge dels ingressats en centres psiquiàtrics, creuant en la pel·lícula els seus historials mèdics, les opinions dels professionals sanitaris i les últimes sentències dels jutges. Una altra proposta sembla ser Ex Libris de Frederick Wiseman: Nova York Public Library. En la seva trajectòria sempre s'ha destacat un estil que sembla una observació externa, que en la seva primera aparença pot semblar-se a una mera observació, però que troba una estructura narrativa. Wiseman roda institucions i en aquest cas parteix d'una “gran institució del coneixement mundial”. El vencedor de la secció oficial vindrà de competir en el Festival de Venècia al Zinemaldia.

Amb aquestes confirmacions s'ha completat la secció que fins ara comptava amb Phillippe Garrel com un dels principals noms –es va saber a principis d'agost que anava a estar en el Festival de Cinema L’amant d’un jour del francès–, que donarà l'oportunitat de veure The Square de Ruben Östlund, guanyador de la Palma d'Or de Cannes.

Però a més dels directors ja coneguts, la secció Zabaltegi-Tabakalera sembla convidar a descobrir noves mirades i, almenys si es mira per endavant, hi haurà produccions de molt interessant de la mà d'autors com Spell Reel, de la portuguesa Filipa César, amb imatges de la lluita per la independència de Guinea Bissau i la posterior revolució militar del període socialista; o No intens Salagora.

En cas contrari, la majoria són produccions difícils de veure en una sala de cinema. És d'agrair aquesta oportunitat.