El músic Josu Zabala i els bertsolaris Unai Iturriaga i Igor Elortza ja els havíem vist junts en l'escenari, en l'època dels grups 7 Eskale i Gu ta Gutarrak. En el projecte que han posat en marxa aquest estiu han realitzat dos fitxatges: Rafa Rueda i una caixa misteriosa de cartó. Amb el pretext de portar aquesta caixa de pobles pels pobles, el públic de Baiona, Vitòria-Gasteiz, Ondarroa, Estella i Bilbao ha pogut gaudir de l'espectacle Càrregues & Descàrregues. L'última parada va ser l'Aste Nagusia de la capital biscaïna. En el recorregut pel carrer Kalez, els assistents van ser de totes les edats.
Entre els dos bertsolaris no va faltar la improvisació. La posada en escena sovint va adoptar una forma improvisada, però no és més que una mera aparença, està ben pensada i treballada Càrregues & Descàrregues. En cas contrari, no hauria estat possible que durant gairebé tres hores la gent li seguís amb atenció. Els quatre protagonistes van saber esprémer a la perfecció tot l'après en la seva llarga trajectòria i van saber connectar amb el públic.
La primera parada la va realitzar el quartet en la plaça de la Catedral de Santiago. Allí van col·locar en el centre el cinquè protagonista, la caixa de cartó, plena de misteriosos regals recollits en el programa d'Estella. Per a escalfar l'ambient, Elortza i Iturriaga van començar a cantar a ritme de Sweet home Alabama, i van demostrar que la música tan americana és adequada per al copel. Van versar sovint sobre temis molt variats: Celebració de l'Aste Nagusia, Marijaia, l'entrada dels ertzaines en la comparsa Hontzak, les bromes... Les Càrregues & Descàrregues també van prendre un espai per a explicar el que havia estat per a ells, sabent que la de Bilbao era l'última sessió. “Càrregues i Descàrregues, en cas de morir en algun lloc; morir en Aste Nagusia, volíem a Bilbao”, va arrodonir Elorza.
Josu Zabala i Rafa Rueda no estaven, no obstant això, solos per a posar música als bertsos. El mungiarra va tocar una cançó creada per a aquest espectacle i Josu Zabala ens va deixar un dels moments més memorables de la nit: Va saltar i va ballar en l'angoixa sota el pont de l'Arenal, com si tornéssim als concerts d'Hertzainak. A poc a poc, l'espectacle va començar a adquirir un to nostàlgic, però sense perdre de vista l'actualitat. En aquell escenari improvisat en forma de búnquer, Iturriaga va veure “el refugi dels bascos de Bilbao”.
En la txosna de la comparsa Algara va tenir la seva rematada les cites d'aquella nit, entre velles melodies i nous versos. Poc després, els focs artificials van il·luminar el cel de Bilbao. Elorza va sol·licitar l'autorització per a posar “autonostálgico” i el públic va acceptar la proposta de grat. Es van cosir noves cobles amb les frases de les cançons més conegudes del cançoner basc, va ser una composició preciosa i sorprenent.
L'exercici autonostálgico va culminar amb la versió actualitzada de la cançó Gora Gu ta Gutarrak, amb la participació del bateria Xanpe. També van obrir d'una vegada la caixa que portaven d'Estella: El vi, el llibre i el mocador de les festes d'Estella també van donar l'oportunitat de tocar la banya. Les Càrregues & Descàrregues han acabat, però almenys Elortza va considerar complerta la seva intenció: “No havíem més objectiu de passar-ho bé, i ho hem aconseguit”.