Des de la reunió fundacional de l'organització a Valònia en 1993, el Congrés Internacional de La Via Pagesa no havia tornat a Europa. Per a això, han triat Euskal Herria per diverses raons. Entre ells, el suport de l'administració pública basca a diversos projectes de l'organització i la importància que ha tingut l'històric militant Paul Nicholson en la seva evolució. També tindrà a veure, per descomptat, amb la presència en la Comissió Internacional de Coordinació d'EHNE Bizkaia d'Unai Aranguren. Una vegada passada la pàgina podeu llegir l'entrevista.
Aranguren ens ha explicat que en el congrés es donarà importància a la situació del cultiu a Europa. “A Europa, fins ara, el capitalisme ha estat més social, o més verd, i ara aquest capitalisme s'ha tornat més bàsic; la gent s'adona que la socialdemocràcia no té definida clarament el que vol per al continent”. No és només un tema per als de casa; la veu d'Europa influeix decisivament en les polítiques agràries de tot el món, tant a través de les institucions públiques com de les empreses transnacionals.
La posició de la Unió Europea, per exemple, s'ha convertit en un obstacle perquè es materialitzi una de les aspiracions més importants de La Via Pagesa en l'agenda: L'ONU reivindica els drets dels agricultors i altres persones que treballen en el medi rural. Al costat dels Estats Units, la UE argumenta que no és necessari crear un instrument específic per a protegir els drets dels agricultors, ja que la Declaració dels Drets Humans és suficient, fins i tot pel que fa als drets específics en l'àmbit agrari.
La Via Pagesa va ser la que va donar un impuls al procés de creació d'aquesta reivindicació per als agricultors des de fa més d'una dècada i ara no està disposada a cedir, menys tenint en compte que a poc a poc han aconseguit suavitzar la posició contrària d'alguns estats. Els passos a donar en aquesta lluita seran un dels temes centrals de l'assemblea de Derio, segons ens comenta Unai Aranguren: “Som optimistes, és possible que l'ONU faci una declaració l'any que ve, i això és important per a nosaltres, perquè avui dia no tenim instruments internacionals, com un tribunal, per a denunciar les violacions dels nostres drets, i estem sofrint cada vegada més abusos per part de les multinacionals”.
Aquests abusos són els que estan relacionats en el capítol VII. Un altre dels temes que s'abordaran en el Congrés Internacional serà la criminalització, la repressió i la violència contra els pagesos. Berta Zuñiga, filla de l'activista Berta Càceres assassinada a Hondures en 2016, serà una de les convidades del congrés, que encara ha sofert un atac. A més de retre homenatge a la seva mare i a altres morts, el VII. En el congrés la gent pagesa posarà en marxa un contraatac solidari”, ha anunciat La Via Pagesa.
Per a alguns, la militància no tindria tan greus conseqüències si el que està en joc no fos molt important. Però ho és. Aquí el tema és l'alimentació de tots. I, sobretot, es parlarà en Derio del xoc entre els models de generació d'aliments. La Via Pagesa VII. En la documentació difosa amb motiu de la Conferència Internacional, es reivindica la defensa de la terra, les llavors, els boscos, l'aigua i els llocs de residència. Els citats s'estan transformant dels agricultors que han conreat i/o han utilitzat tradicionalment en les grans indústries. I aquesta indústria està en camí si es fes encara més poderosa a través de les fusions de les grans companyies (vegeu el número 221 de la revista LARRUN). “D'aquí la major amenaça contra la vida dels pagesos durant milers d'anys”, diu La Via Pagesa.
Els agricultors, i no les grans companyies, han de treballar per a extreure aliments de la terra, però no de qualsevol manera, segons La Via Pagesa. Per això, el moviment aposta clarament per l'agroecologia: “L'agroecologia desafia al poder i situa a les comunitats locals en el centre de la producció d'aliments, alineades amb la naturalesa. No és una eina de ‘adaptació’ de la indústria agrària, sinó la seva alternativa”.
En finalitzar el congrés de Derio sabrem quins reptes concrets s'enfrontaran a la Via Pagesa per als pròxims quatre anys. Qualsevol que sigui, no serà petit, com no ho és l'enemic que està davant nosaltres. En qualsevol cas, l'evolució d'un quart de segle de l'organització deixa clar que les respostes globalitzades són necessàries per a afrontar la globalització. La Via Pagesa representa a prop de 200 milions de persones, la qual cosa, segons ens ha advertit Unai Aranguren, suposa tenir més poder que alguns governs.
La Via Campesinaren lehenbiziko nazioarteko biltzarra Valoniako Mons hirian egin zuten 1993an, mundu osoko hainbat laborari elkarteetako ordezkariek bat egin nahi izan zutenean nekazaritzaren alorrean indarra hartuz zihoan globalizazioari aurre egiteko. Biltzar hura izan zen antolakundearen abiapuntua.
Gaur egun Afrika, Asia, Amerika eta Europako 150 talde baino gehiago dira La Via Campesinako kide. Guztira 200 milioi nekazari inguru. Euskal Herriko taldeei dagokienez, EHNE Bizkaia sindikatuak zuzenean parte hartzen du elkartean, eta EHNE, UAGA eta ELBk, berriz, Espainiako eta Frantziako estatuetako COAG eta Confédération Paysanne sareen bitartez.
2000tik, Emakume Nekazarien Asanblada egiten da Nazioarteko Biltzarrarekin batera, eta 2004tik, Nekazari Gazteena ere bai. Derion, hurrenez hurren, emakumeen bosgarrena eta gazteen laugarrena egingo dituzte. 500 pertsona inguru bilduko dira.
BILTZARRAREN EGUTEGIA:
-Uztailak 16-17: Gazteen Asanblada.
-Uztailak 17-18: Emakumeen Asanblada.
-Uztailak 19: Nazioarteko VII. Biltzarraren inaugurazioa. Ohi bezala, antolakundeko kide berrien aurkezpena egiteko baliatuko da ekitaldia.
-Uztailak 19-22: Biltzarra. Amaieran La Via Campesinak datozen lau urteetarako dituen erronkak eta estrategiak aurkeztuko dituzte.
-Uztailak 23: Deriotik Bilbora martxa, eta manifestazioa Moyua plazatik Plaza Berrira.
“Hizkuntzaren aldetik ere erronka handia da honelako biltzar bat antolatzea”, dio Unai Aranguren EHNE Bizkaiako kideak. Denek elkar ulertu ahal izateko ezinbestekoa izango da borondatezko 80 interprete inguruk osatutako “gudarostearen” lana; “guretzat ondasuna dira, eta ondo zaindu behar ditugu”. Ohiko hizkuntza nagusiak (ingelesa, frantsesa, gaztelania eta portugesa) izango dira ardatza, eta horiekin batera euskarak ere izango du ofizialtasun estatusa.
Alta, bost hizkuntza horietako bakarra ere ez dakiten pertsona asko izango dira biltzarrean. “Horiek beren itzultzaileekin batera etortzen dira, eta haiek egiten dute zubi-lana hizkuntza ofizialetako batekin”, azaldu du Arangurenek.