Molts dels quals us vam conèixer uns anys més tard. Com era Napoka Iria en aquell 2005 que sembla tan lluny?

Mirin Narbaiza: Record que ens vam conèixer en els locals d'assaig de Legarre, a Eibar. Llavors Ander estudiava Belles Arts en Leioa i jo seguia en el batxillerat. A aquesta edat es descobreixen moltes coses, i nosaltres comencem a trobar-nos en tots els llocs…

Ander Mujika: Creem un grup de quatre persones. “Loess”, el vostre nom. Vam fer alguns assajos i només vam donar un parell de concerts. Dos d'ells es van embarcar en un altre camí relacionat amb la música electrònica, i nosaltres dues comencem a experimentar amb algunes cançons de Miren. Després de fer uns concerts, gravem en Legarre la nostra primera maqueta amb sis cançons.

Què penseu d'aquestes sis cançons? Han aprovat l'examen d'anys?

A. Mujika: A mi, encara que em posés a escoltar ara, realment m'agrada molt aquella maqueta. Ho gravem en dos dies i em sembla molt fresc. Té coses que millorar, per descomptat, però és molt acurat.

M. Narbaiza: La veritat és que està molt bé, sí. És senzill, molt digne. Encara em sento identificat amb aquestes cançons, i també hem tocat algunes en directe: El fum, per exemple, és de llavors.

D'un a últim: En 2013, per a aprendre a respirar, vau publicar de nou, segons molts van escriure, la vostra obra més completa. Record que en el primer concert de Lugaritz es van esgotar les entrades. Per a vosaltres aquest disc també va ser un punt d'inflexió?

A. Mujika: Qualitativament, si va haver-hi algun canvi en el disc, va anar sobretot perquè el treballem molt més, perquè li dediquem moltes més hores. Un any abans deixem els nostres treballs per a dedicar-nos a Napoka Iria, i amb aquesta decisió, portem un any preparant el disc. La gravació també va ser llarga i es nota en el disc.

M. Narbaiza: L'acolliment de la gent també va ser molt bona. Pot introduir hores, però això no garanteix que tingui èxit. És cert que els concerts que es van oferir amb aquest disc, tant en Lugaritz com en altres llocs, van ser espectaculars. Abans tocàvem molt, i no per això deixem de fer concerts petits, però és cert que llavors arribem a un altre públic.

Després de compaginar-ho amb els seus estudis o treball des de 2005, com va ser el seu ofici (també) Napoka Iria?

M. Narbaiza: La decisió va ser senzilla. Estàvem fent molts concerts, i els dos estàvem amb ganes de deixar el nostre treball. També teníem il·lusió. No obstant això, record que li ho explicaven als amics i posaven cara d'esglai.

A. Mujika: Naturalment, teníem por. Es genera pressió: al cap i a la fi necessites diners, i això canvia moltes coses. Ens va donar l'oportunitat de dedicar un munt d'hores i esforços a Napoka Iria, però al mateix temps aquesta pressió et fa canviar de vista i et porta a un desgast. No obstant això, comparant-ho amb el treball que tenia abans, el recordo com un moment molt bonic i agradable.

M. Narbaiza: És molt diferent que tu tinguis el teu dia a dia i surtis a passar-ho bé el cap de setmana, o que estiguis preparant tota la setmana per al cap de setmana. Està bé perquè li pot donar molt de temps, però llavors ha de preocupar-se d'altres aspectes. Quan treballes per a algú pots desconnectar-te, nosaltres no.

A.Mujika: De totes maneres, per a llavors ja havíem fet molts concerts amb un altre treball que era gairebé impossible de conciliar. Havíem de triar l'un o l'altre i no dubtem.

També heu conegut a moltes persones en aquests 12 anys. Vist des de fora, sembla que hi ha molts grups que han obtingut un cert èxit, i malgrat els diferents estils, amb una gran tendència a col·laborar i relacionar-se: Willis Drummond, Anari, Joseba B. Lenoir… I entre vostès.

M. Narbaiza: La veritat és que ara ho fem d'una manera molt natural, però la veritat és que en el 2005 no podríem pensar a tocar amb Anari.

A. Mujika: Per a mi, per exemple, haver tingut l'oportunitat de tocar amb Felix Buff continua sent una sort tremenda. És veritat que hem conegut a molta gent, no sols a músics, sinó també a molta gent que amb el seu treball voluntari està organitzant una programació en gaztetxe i similars. Això és el que sosté el nostre circuit, i molts d'ells són ara amics.

M. Narbaiza: No obstant això, quan es diu èxit… no sé si és així. Crec que hi ha uns pocs grups que mouen molta gent, però en certa manera, la gent ha deixat d'anar als directes… Anem als festivals o a veure a aquests grups que ens agraden, però no a veure i conèixer a aquest grup que no sabem què és, per exemple.

A. Mujika: A mi no m'agrada dir que la gent es mou poc. Però és cert, per exemple, que els festivals no són un lloc molt agradable per a gaudir de la música: massa gent, preus cars, artistes lluny… Es menyspreen els escenaris i llocs petits, però per a mi, gairebé tot és millor en aquests llocs.

També vau tenir la vostra presència en la televisió, fent versions d'algunes cançons per al programa Tumatxak. Fa EITB prou per a fomentar la música i la creativitat en basca?

A. Mujika: Tumatxak era un programa molt ben fet i ens va donar una bona oportunitat: tant per a arribar a un altre públic com per a realitzar un exercici creatiu diferent amb molta llibertat. És una de les millors coses que s'ha fet últimament en ETB, però poc després… Crec que no diem res nou, expressant la nostra decepció per ETB. Tan poc m'agrada el model que promou.

M. Narbaiza: Existeixen excepcions. Abans, per exemple, hem aplaudit l'elecció de música d'Ur Handitan. EITB Kultura Transit també està en el programa, i fan coses molt netes, però que després només es donen a les deshoras.

A. Mujika: Al cap i a la fi, és un aparador de la cultura basca, o hauria de ser-ho. Tenir una eina tan poderosa i donar tan poc espai a la cultura és lamentable… Per a què i per a fer continguts com Telecinco…

Per a aprendre a respirar, de nou en una entrevista posterior estàveu desitjant començar a preparar un nou disc… Hi ha alguna cançó que no surti del local d'assaig?

M. Narbaiza: Ah, sí? No ho recordo. Algunes idees i improvisacions potser sí, però la cançó sencera no s'ha quedat sense escoltar, no… A més crec que no deixem cap cançó fora d'Aprendre a respirar.

A. Mujika: Comencem a preparar una cançó per a un disc amb motiu del 20 aniversari de Bonberena Ekintzak. Però quan comencem a donar-li forma decidim acabar el recorregut del grup.

És una pregunta obligatòria: per què?

M. Narbaiza: Perquè les coses no funcionaven amb la mateixa naturalitat que abans. Els dos hem sentit que hem canviat, que hem estat dos anys pensant en altres coses, i jo, per exemple, quan torno a intentar-ho, m'he sentit diferent, amb altres ganes. Vaig compartir això amb Ander i hem pres la decisió amb naturalitat.

A. Mujika: Fa dos anys decidim fer una aturada perquè estàvem cansats, necessitàvem una mica d'alè. Després d'aquests dos anys, no teníem clar què fer i vam fer la prova. No hem trobat aquesta connexió que teníem abans, i no tenia sentit que haguéssim de fer un esforç…

M. Narbaiza: Ens sentim molt respectuosos i amables, i sent això així, el millor era actuar amb honestedat i deixar-ho.

A. Mujika: No ha estat una decisió dramàtica. Cal saber acabar, acabar unes coses, començar amb unes altres. A més, el tancament també és una oportunitat per a mirar cap enrere, valorar el treball realitzat i donar les gràcies.

Per això, concert de comiat…

A. Mujika: Sí, volem acabar per nosaltres, però també amb la gent i per a la gent. Torna a gaudir de totes aquestes cançons…

M. Narbaiza: …i donar-li el tancament que es mereix. Hi ha alguna cosa que no està tancat si una parella abandona la relació perquè un no agafa el telèfon. Nosaltres, gaudint, celebrant, volem acabar.

Napoka Iria no tornarà a pujar als escenaris, però vosaltres sí.

M. Narbaiza: Jo toco amb Drumkopters i Perlak i Joseba B. Amb Lenoir també. Però ara vull aprofundir en el meu propi projecte, Mice: posar forces en això i preparar el disc per a la pròxima tardor. És un gran pas, però tinc ganes. Serà la primera vegada que actuo només, contra mi mateix i contra mi mateix.

I tu, Ander?

A. Mujika: Ara mateix estic tocant amb Anari i al mateix temps preparant el nou disc de Jabier Muguruza. També he començat a portar coses de contractació a músics amics, amb Amorante, etc., i això també em dona una mica de temps…