Es pot dir que la societat vol renunciar a la pràctica omnipresiva dels aparells polítics i que ha fugit d'aquest model de societat. Necessitava veure alguna vegada la vòmit que va seguir a la indigestió. Si la revolució s'ha posat en marxa, si s'ha fet en l'adreça correcta, si ens ha portat al destí adequat, si aquest és el càstig que es mereix.
Aprofitant el bufit, les bases dels partits, les restes de militants que sobrevivim, estan donant moltes pallisses a les direccions i a les seves històries. Es creu que s'han instal·lat en l'excés, en la rutina corrupta i en la més endogàmica acritud, i que si no s'agiten per aquí, és per la creença que la política tindrà festa.
Aprofitant el bufit, les bases de les partides –restes de militants supervivents– estan donant grans pallisses a les direccions i a les seves històries
Les bases dels partits –les restes de militants que sobrevivim– estan donant grans pallisses a les direccions i a les seves històries a Euskal Herria, però no ha succeït, pel que sembla, que altres fantasmes hagin estat rebutjats. Els partits clàssics continuen vigents, és a dir, en el poder, ja que no s'ha donat cap legitimari que s'hagi donat en la resta. El PNB sembla etern, amb totes les cartes de la dreta, del centre, del conservador, del socialdemòcrata… a la mà. El Partit Socialista, de moment, ha estat salvat per les necessitats del nacionalisme democràtic institucional. Dit això, perquè no s'entengui malament, diguem que aquestes necessitats són les que més s'identifiquen amb les necessitats de la societat basca.
No obstant això, el partit socialista també ha estat capturat per l'esquerra nostàlgica i les últimes ones del terratrèmol provocat pel populisme i ha hagut de donar més d'una volta de campana en el trapezi. Sorprenentment, la volta al lideratge de Pedro Sánchez s'ha produït per simpaties semblants als moments en els quals a Espanya hi ha una forta olor de canvi. A diferència d'aquestes ocasions, la victòria s'ha produït sense el vot de la militància basca. En part, Andalusia i Euskal Herria han fallat en aquesta cita.
Si el d'Andalusia ha estat el vot per esclavitud, amb l'aparell domèstic s'ha recollit el vot menys crític entre nosaltres. No sé si algú ha llegit així el compte, però és alarmant la prepotència amb l'aparell i el seu continuisme. En el discurs polític dels socialistes bascos, més enllà d'Odón Elorza, no es percep cap canvi ni renovació de moment. Com si no pogués imaginar com fer front al descrèdit de la política i a la crisi intel·lectual de la socialdemocràcia o volgués sobreviure dissimulant la seva voluntat. No és fàcil.
Els que volen desarmar-se i passar a la política lliure i democràtica com no és fàcil. Van camí de passar de menysprear i atacar a la socialdemòcrata, que diuen que és l'època, a ser un socialdemòcrata sense explicitar. Les crisis intel·lectuals dels socialdemòcrates, els discursos contradictoris, ens tenen presoners, incapaços de sortir de casa amb la síndrome de Diògenes. Quantes cabines tenim per a buidar!