La crisi del maó ha provocat l'aparició de milers de fallides i ara ha arribat la del Banc Popular, que tenia uns 40.000 milions d'euros en actius tòxics. Els damnificats són els accionistes i propietaris de bons, que han perdut per complet la seva inversió i han quedat fora del negoci. Els dipositants tenen garantits els seus estalvis amb diferents límits. I està en dubte el que passarà amb els seus 12.000 treballadors, que seran víctimes de retallades d'ocupació i d'expedients de regulació.
Tanmateix, tot això té uns responsables que no se'ls pot treure gratis. Els primers responsables són els polítics, que s'encarreguen de la vigilància i control de les entitats bancàries: El Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el Ministeri d'Economia d'Espanya, el Banc Central Europeu… Tots deien que el Banc Popular era de fiar. La presidència del banc i els membres del consell d'administració també tenen comptes per aclarir, ja que, malgrat les circumstàncies, s'han beneficiat de pensions milionàries.
El Govern espanyol considera que l'operació no li costarà ni un euro al contribuent, segons les mateixes fonts. El mateix va dir respecte al rescat de la banca, que a conseqüència d'aquesta mentida van haver de treure 60.000 milions d'euros de les arques públiques. No estem davant una altra mentida? Una vegada més, el contribuent pagarà la mala gestió dels governs i la nefasta política econòmica. Fa vergonya veure als membres del banc, amb el president al capdavant, que encara estan en els seus càrrecs, com si res hagués passat.
Galdera horri erantzutera joan zen asteartean Kutxabankeko kontseilari ordezkari bat Espainiako Senatura. Hala ere, ez zuen argitu bankuak zorra barkatu ote zion Alderdi Sozialistari.
Birgizarteratze programen atzean ezkutatuta, enpresa asko aberasten ari dira Espainiako Estatuko espetxeetako presoen esku-lan merkeari esker. Soldata ezdeusak kobratuta eta lan-eskubiderik gabe, 12.000 preso inguruk egiten dute lan Santander bankua bezalako enpresa handientzat.