Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Por al canvi, també a Catalunya

La decadència d'Occident té moltes cares. Un d'ells és el lamentable espectacle que l'esquerra hegemònica ha donat en les últimes dècades, convertint-se en l'escuder progrí de l'imperialisme i el neoliberalisme. No obstant això, l'aparició d'una nova esquerra diferent de les cendres de la crisi va provocar il·lusió en alguns racons. Després van arribar les frustracions. Aquesta nova esquerra ha aconseguit un govern a Grècia, però, en lloc de canviar les coses, ha continuat aprofundint en el camí de l'austeritat econòmica. Per això, a curt i mitjà termini és difícil imaginar l'èxit de l'esquerra transformadora en el Primer Món decadent.

La preocupació de la impossibilitat de l'esquerra no està només a nivell polític, les arrels del problema són més profundes. Les societats occidentals són molt conservadores. Sovint hem sentit que són acomodats, però no, cal no confondre el confort econòmic amb l'alt nivell de consum. Cada vegada són més les persones que tenen dificultats econòmiques o les llargues jornades que donen no es poden definir com a part d'una vida còmoda. No obstant això, la gent viu abraçada al consumisme, la població està envellida i, en general, la majoria viu alguna cosa semblança a la síndrome d'Estocolm, per la qual cosa tem un canvi real.

Els catalans ho tenen tot preparat per a l'endemà de la proclamació de la independència, però el que no tenen preparat és la psicologia majoritària de la ciutadania. Alguns sectors (especialment entre els empresaris) ja han aparegut dient que no estan disposats a sofrir el dolor, mentre que molts altres no poden imaginar el mal que un procés d'aquest tipus pot produir a curt termini

El canvi real suposa dolor. És un dolor puntual, encara que pot ser millor per al futur, però no hi ha canvi sense dolor de l'una o l'altra forma. No obstant això, el canvi sense dolor és el que embeni avui l'esquerra moderada o transformadora occidental. S'ha mostrat convençut que votarà, guanyarà les eleccions, matisarà les polítiques econòmiques actuals i tot tornarà a la normalitat. El partit grec Syriza va voler fer el mateix, prioritzant les polítiques socials, anteposant l'interès general a qualsevol altre interès, però sense alterar el sistema econòmic. Però si la població no està disposada a sofrir el dolor, això va ser una il·lusió, per exemple, deixar l'euro o fer un intent real d'abandonar-lo, a negociar de veritat per a derrotar a la Unió Europea i a Alemanya. A curt termini, això hauria produït un gran dolor, però a llarg termini seria beneficiós per a l'economia i el poble grecs. Syriza ha dit que això no és el que volen els grecs i que per tant està fent retallades i aplicar les polítiques neoliberals més brutals a canvi de quedar-se en l'euro.

A Euskadi també hem vist i ho veiem tots els dies. Somriure, colors per aquí i per allà, confetis i bon ambient, amb aquests, però sobretot amb el vot, es vol convèncer a la ciutadania que s'aconseguiran els objectius. A Catalunya viuen una síndrome similar, el procés secesorio ha mostrat grans capacitats organitzatives, creatives i de destresa, però té dues mancances i un gran problema: d'una banda, la falta de lideratge i d'una majoria clara després de les últimes eleccions; per un altre, el binomi "mina de canvi" no s'ha treballat.

Els catalans ho tenen tot preparat per a l'endemà de la proclamació de la independència, però el que no tenen és la psicologia majoritària de la ciutadania. Alguns sectors, especialment entre els empresaris, ja han aparegut dient que no estan disposats a sofrir el dolor, mentre que uns altres no poden imaginar el dolor que un procés d'aquest tipus pot produir a curt termini.

Qualsevol procés unilateral d'independència ha creat dolor a curt termini, ja que la ciutadania ha sofert incomoditats si es vol expressar d'una manera més amena. L'economia s'emmalalteix, el sistema financer es distorsiona i es deteriora sense reconeixement internacional, els salaris es comporten de la mateixa manera, mentre els preus dels productes creixen, etc. Estaran els catalans independentistes disposats a sofrir situacions semblants? L'incompliment de les dates anunciades fins ara i el retard en el procés deixa clara la voluntat d'evitar el dolor, vencerà la por?

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Marxter Xef

Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.

Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]


Tecnologia
Vagi...

En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]


2025-01-15 | Aingeru Epaltza
De Houston al Navarresa Sorra

Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]


Mans

El nou mandatari sirià ha retirat la mà al pit del ministre d'Exteriors alemany, la ministra, i li ha negat l'encaixada. Amablement, Annalena Baerbock sofreix un menyspreu. Abans, el sirià Al-Golani ha tendit la mà al ministre d'Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, i li ha... [+]


Demà d'any nou

El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]


Lliris de primera

Cridàvem “Any nou, què ens porta?”, a la volta de la primera nit de l'any, als prematurs que creuàvem pel camí. Esperant als poltres, borratxos, nosaltres. I com encara no hi havia runner ni selfie, trobaríem a la major part dels russos que havien sortit per a tirar a... [+]


Trump, de nou

Donald Trump prendrà de nou possessió del seu càrrec el pròxim 20 de gener i tornarà a exercir el càrrec de president d'EE. Si en l'anterior mandat, 2017-2021, es va mostrar poc vergonyós en la presa de decisions, en aquest mandat eliminarà aquests escassos complexos i... [+]


Eguneraketa berriak daude