No soc tan positiva, lector. Quan dic que veig LLUM en tots els racons no estic dient que veig tot acolorit, segur que has agafat l'acudit si ets tan clar.
Diria que ens ha passat a tots: de sobte, et trobes amb una persona que mai havies vist (o el teu cap mai ha tingut temps de recordar aquest rostre) i de sobte comences a veure-la pertot arreu. Això és el que m'està passant a mi en els últims temps amb ARGIA. No he conegut res nou, és veritat, però en les últimes setmanes m'ha tocat trobar-me en llocs molt diferents, i a partir d'aquí també he començat a preguntar al meu al voltant on la veuen ells. Les respostes han estat variades. On llegeix la gent la LLUM?Per a
començar pel cas més clàssic, sense menysprear-lo, hi ha qui llegeix el paper en el sofà, per a poder gaudir del temps lliure. Conec a aquells que, quan dormen, se'ls confronta en el llit, amb l'argument que s'adormen bé. I amb aquesta espècie sempre he tingut el mateix dubte: quina secció es llegeix per a submergir-me en els somnis? Què és el que més els avorreix?
Fa poc m'ha dit un amic (i sé que el més fàcil a l'hora de comptar alguna cosa és posar l'excusa de “un amic m'ho ha dit”, però això és així) que sempre guarda en comú l'últim número d'ARGIA. Diu amb un somriure: “Jo llegeixo en el meu santuari el setmanari amb gran calma”. Bé, cadascun té el seu racó estimat! El company que vaig trobar quan estava llegint massa tard, també tindrà el seu lloc favorit.
Un altre amic es va fer membre d'ARGIA fa un any i posa la revista en la sala d'espera de la seva consulta de fisioteràpia perquè els clients la llegeixin.
Però no tot és tan bonic. A vegades vaig sentir una maledicció. Coneixes algun article d'ARGIA que hagi penjat i suspès com a lectura en l'examen d'EGA o de quart perfil? M'ha tocat a mi.
I podria continuar amb la llista durant molt de temps, però a tu, lector, et deixo la possibilitat de començar a mirar i preguntar per tu. A veure on ens trobes.