Pocs dies més tard l'autovia de Donostialdea va inundar un mig centenar de vehicles en els quals no es pot trobar informació sobre la ‘Operació Caragol’. Així mateix, els més joves van realitzar una alegre protesta en la seu d'Altuna i Uria en Azpeitia. I potser tampoc has trobat eco dels missatges i de la multitud que el Moviment Contra la Incineració ha reunit en Zubieta el 27 de maig, si els valents joves de Guipúscoa Zutik no haguessin portat al mateix dia a milers de persones –sí, la majoria joves, molts adults, alguns de 80 anys entre ells- a la ‘zona 0’ de la incineradora. No desesperis, no acceptis la incineradora, en pau i amb fermesa, #ResistZubieta. Que els joves haguessin de donar-nos una lliçó de coratge, organització i fonament...

El lobby oligàrquic que suposadament van batejar a Guipúscoa Vencedor s'ha ensenyorit de tot. Amb una mà el règim PNB+PSOE+PP, se m'acceptarà el “règim” com a definició de la fórmula de la imposició del poder, no l'uso com una burla? Amb l'altre, l'establishment empresarial guipuscoà, al qual Mondragon Corporation, amb els seus bancs, supermercats, indústria, universitats, dona ara la garantia més postmoderna, la deriva neoliberal del cooperativisme de Mondragón. El fet que el règim s'hagi fet amo de tot, en alguns aspectes s'ha convertit en l'esment dels “zubilanes”, més que en la construcció de ponts, en el pas elegant entre els vencedors a través de qualsevol pont. Perdoneu que us parli cruament, companys.

L'únic problema és que… aquest paradís “post-conflicte” que han donat per finalitzada la història no és més que un malalt maquillat de manera exagerada. Colpejat pels oasis guipuscoans que a penes aconsegueixen vendre els mitjans de comunicació majoritaris, tant públics com privats, bandits. El forat dels ponts és l'embalum que treu el canceller.

Voleu enganyar la societat afectada pel càncer agressiu fent-vos creure que és possible que tothom torni a la crisi i a la vida anterior a 2007? Quina part del cos haureu d'arrencar-nos perquè Confebask continuï business as usual? Quin poble sacrificarem després si no és per a la construcció d'una nova usina que embena fum? A qui se li llevaran les ajudes socials per a engreixar als depredadors privats amb una obra inútil de diners públics? Que més drets se'ns donaran als ciutadans perquè ens recobreu les malalties, les eternes cures privades per als incurables? Què faran les esquerres alternatives a més de marxar-se mútuament amb recel sobre qui ocuparà el segon lloc del podi? Anem a alguna part reivindicant que aquest poble està disposat a exercir el Dret a Decidir en aquesta asfixiant era Ardanza-2?

Amb el que hem après al llarg d'aquests deu anys, no queda cap dubte en la comparació entre els sistemes de gestió de residus. La incineració és el pitjor sistema, el més car, el més brut, el més nociu. Ja s'ha dit, provat en el centre de Guipúscoa, no hi ha més misteri. No obstant això, a la primera incineradora camuflada –Rezola- que ja està saturada de plantes contaminants en Donostialdea se li vol sumar una segona incineradora que Guipúscoa no necessita, sense fer cas d'una de les observacions presentades des de la salut, els llocs de treball que necessitem urgentment, la viabilitat, la cura del medi ambient i l'ús prudent dels fons públics, que avui mateix pot reduir les escombraries finals a 40.000 tones. Domuit Guipúscoa i punt.

Si no s'han entès molt mal els moviments i declaracions dels últims mesos, els principals opositors, presoners de l'agenda guipuscoana com el règim, han donat per finalitzada la incineradora de Zubieta. Seran molts o pocs els ciutadans als quals se'ls posarà per davant sense desesperar-se? Els que no acceptin la injustícia superaran les barreres de l'omertán vergonyós impost pel règim? Despertarà el geni dels guipuscoans?