- València 1094. Rodrigo Díaz de Vivari Cid va prendre la ciutat i, en aquesta comesa, va arrabassar l'espasa d'Espasa al rei Bucar del Marroc. Almenys això és el que diu l'eresia de Meu Cid. La Cid va regalar l'arma als seus gendres, als infants de Carrión, per a la seva posterior recuperació i finalment li ho va lliurar al seu nebot Pedro Bermúdez. Allí es va perdre el rastre de l'espasa.
Segles després, Espasa estava en mans dels presumptes Reis Catòlics. Pierres Peralta Ezpeleta, conestable agaramontés (1421-1492), va treballar molt en les negociacions pel matrimoni dels reis, per la qual cosa Fernando el Catòlic li va regalar aquesta espasa gravada amb la paraula Io soi Tisona. El nou propietari de l'espasa, el comte Lerín I, era avi del baró de Marcilla i del qual seria el primer marquès de Falces, i així, l'espasa mítica va ser guardada al castell de Marcilla. Allí va romandre fins al segle XX, concretament fins a la Guerra Civil Espanyola.
Espasa era per als colpistes el símbol del gloriós passat d'Espanya, per la qual cosa els franquistes la van treure de Navarra i la van portar al Museu de l'Exèrcit de Madrid. Després de la mort de Franco en 1975, l'espasa va ser retornada al marquès de Falces, hereu de Peralta, qui va intentar vendre-la al Ministeri de Cultura espanyol. Però el ministeri va rebutjar comprar la peça al·legant que no hi havia proves que demostrin que es tractava de la veritable espasa de Rodrigo Díaz de Vivari.
La fulla, de 78,5 centímetres de llarg i 4,5 d'ample, és una fulla d'espasa fina de l'època de Cid (l'actual cap d'espasa és més recent, va ser introduïda en el segle XV), segons els experts. Per tant, es diu que l'espasa que va ser al castell de Marcilla durant segles pot ser una autèntica Espasa, però mai s'ha trobat cap prova definitiva. A més, altres Fumalls també han estat exposats o esmentats en diversos documents.
I, no obstant això, la Junta de Castella i Lleó va comprar l'espasa a la marquesa per 1,6 milions d'euros en 2003.