argia.eus
INPRIMATU
Jean-Michel Berho. Criador d'ànecs de Domintxin
"Han matat a milions d'ocells sense afrontar la causa real del problema"
  • L'aparició de la grip aviària a la casa d'un barri, igual que altres pagesos, va obligar a Jean-Michel Berho a matar els ànecs de manera preventiva. Al no acceptar la mesura, el cap d'Estat de Sanitat francès, acompanyat dels consumidors i dels agricultors del sindicat ELB, es va dedicar a obstaculitzar als treballadors. Després d'haver guanyat la batalla, diu que ha sortit una lliçó: “Els productors saben que aquest pes administratiu de la màquina pot ser derrotat col·lectivament”.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2017ko maiatzaren 15
Hegazti gripe birus bortitzak hazkuntza industrialetan garatzen direla dio Jean-Michel Berhok. Ez da ordea bere hazkuntza hautua; ahateak kanpoan ditu, eremu zabalean bizi dira. (Arg.: Roger Aincy)
roger aincy
Hegazti gripe birus bortitzak hazkuntza industrialetan garatzen direla dio Jean-Michel Berhok. Ez da ordea bere hazkuntza hautua; ahateak kanpoan ditu, eremu zabalean bizi dira. (Arg.: Roger Aincy)

La grip aviària és aquí.

És tan habitual com el nostre ronc. En el mateix moment i en la mateixa zona existeixen diverses formes de grip aviària. No obstant això, en els últims anys s'han donat casos de grip molt violenta que s'associen a increments concentrats. Aquestes formes violentes no poden créixer en la naturalesa o en cultius de baixa densitat, perquè l'ocell morirà immediatament i no hi ha possibilitat de propagar-se. No obstant això, en els cultius en els quals els animals estan superposats sí, genèticament amb ocells molt pròxims i gairebé guixos. Els ocells i les grip existeixen des de fa milions d'anys, i els petits creixements també ho han fet fa milers d'anys. Com apareixen ara aquestes epidèmies? El canvi és que l'agricultura industrial és cada vegada més important, amb més transport, a causa de la concentració.

Difosa a través del transport.

En les zones on hi ha deu milers d'ocells trobem una concentració gegantesca del virus. Lliurat en la naturalesa perquè, encara que es tracti d'edificis, la quantitat d'aire és ingerida i expulsada, necessita respirar i necessita extreure l'amoníac que hi ha en l'abonament. A més, són transportats a escorxadors o àrees d'engreixament, les plomes empastifades del qual s'estenen per la naturalesa.

La resposta és matar ocells.

Quan es tracta d'una plaga violenta, és una pràctica que funciona normalment. Avui dia el problema és que, a pesar que s'ha establert un sistema molt més ampli, el transport no s'ha parat. La malaltia s'ha estès pel transport dels ocells que es trobaven malaltes.

I la mort dels ànecs se t'imposa.

Estic en un lloc de mort preventiva. Han matat a milions d'ocells sense encarar la causa real del problema. Hem lluitat contra aquesta enorme fosa.

El més difícil és per als productors de cases.

Estem en el punt de mira. No obstant això, no transportem res, els ocells són criats, perdonades i mortes en el propi caseriu. Per això hem de rebutjar els assassinats preventius.

Heu rebut un suport massiu.

L'any passat vam crear en el si de l'OCDE un grup de reflexió sobre la grip aviària. Ja dèiem que el transport era la principal causa de l'epidèmia. Els industrials estaven bojos perquè ho sabien molt bé, però ho mantenien en silenci. Parant el transport cau tot el sector industrial. Són hipòcrites perquè ens ha arribat la primavera i això ha reduït la contaminació.

El risc és que l'hivern que ve sigui el mateix.

Això és el que nosaltres diem. Hem d'acabar aquesta extensa comèdia i centrar-nos en el problema que subjeu, el creixement industrial i el transport.

Voleu que la base de dades d'alertes sigui gestionada pels estats.

Està en mans de l'interprofessional, compost per industrials, i totes les mesures són necessàries per a destruir als petits productors. Nosaltres tenim un sistema de complements segur, no necessitem aquestes mesures ultres-higienistes. Els gegantescos cultius que han seguit aquestes mesures són els primers afectats pel virus. Evidentment no és la solució. És molt pesat econòmicament i el procediment és pesat. Molts petits productors desesperats abandonen la seva professió. És inacceptable, sabent a més que la societat demanda cada vegada més aquest model de producció.

Tenim xifres d'atur?

No, el ministeri els manté amagats. No coneixem les dades, els coneixem quan se'ls escapen involuntàriament. L'any passat vam saber que dos terços dels cultius industrials estaven contaminats.

Coneix el sindicat FDSEA?

Per descomptat.

Quin ha estat la seva tendència en l'última mobilització?

Pressiona al prefecte perquè l'obligui a morir. No obstant això, el prefecte, en sentir-nos, havia descobert la situació i buscava una solució o un terme mitjà. En el Ministeri d'Agricultura, a nivell de la Direcció General d'Alimentació (DGAL), hi ha tecnòcrates que decideixen la política d'eliminació.

Com són les indemnitzacions?

També aquí els industrials van pressionar per a repartir les compensacions als seus productors. A força de tant, enguany alguns deien que tornarien a contreure la grip aviària, perquè tenen ingressos sense treballar. No obstant això, els productors de cases no som tan ajudats.

Quina és la raó?

Tenen a l'una als seus lobbies. És una relació de força que tenen els industrials i nosaltres no. Per això van descobrir als petits productors. A més, s'incrementen les inversions amb mesures de bioseguretat.

Al final heu guanyat la batalla.

Al nostre costat hi havia gent disposada a detenir l'assassinat. Hem estat sorpresos, sobretot la segona vegada. La vespra a la nit vam saber que vindrien a les 6.30 i encara que el temps per a mobilitzar-se fos poc, érem més que la primera vegada. Els productors de les landas ens van dir que “hem deixat rampells a matar ocells, ens van rebre per separat, ens van espantar i no estàvem organitzats col·lectivament. Quan vingui els indicarem resistència”. La victòria ha estat un exemple.

Eskolan ikasitakoari bizkar

“Eskolan ikasitakoa egin nuen hasieran, arras espezializaturik. Laborantza industrialaren printzipio bat da espezializazioa. Ongi zihoan baina laster okertu zen. 1989an etxe ekoizleen elkartea sortu genuen eta nirea beste begirada batez so egiten hasi nintzen. Berea inposatzeko naturari gerra egiten dion sistemarik ez nuen nahi. Badu hogei urte pasa ez dudala gehiago erremediorik, txertorik ala desinfektatzailerik erabiltzen. Eta ahateak osasuntsu ditut”.