Fa gairebé sis anys, complint d'una vegada la voluntat majoritària, ETA ens va anunciar que “havia decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada”. És a dir, que no tornaria a usar les armes. Una oportunitat única perquè des de la unilateralitat diguin on estaven les armes i desmantellin l'organització. Però insistint en “un esquema sense vencedors ni vençuts”, va voler donar l'esquena a la realitat i “convidar als governs d'Espanya i França” a “obrir un procés de diàleg directe que tingui com a objectiu donar solució a les conseqüències del conflicte per a superar la confrontació armada”. Per descomptat, Espanya va passar: cerca posar la victòria en la imatge i, en lloc de negociar, posa a ETA una vegada i una altra les condicions necessàries.
El malson de la negociació va sobreviure a ETA una mica més. Fa cinc anys va fer una proposta d'agenda pública als estats. Tres temes:
“ETA proposa la següent agenda de diàleg de cara a orientar els objectius esmentats:
– Terminis i fórmules perquè tots els presos i exiliats polítics bascos tornin a casa.
– Terminis i fórmules de desarmament d'ETA, desmantellament d'estructures armades i desmobilització de militants.
– Passos i terminis per a la desmilitarització d'Euskal Herria, adaptant les forces armades existents a Euskal Herria al final de la confrontació armada”.
En tres d'ells només s'ha complert un, l'únic que es podia omplir d'unilateralitat d'ETA: ETA ha lliurat les armes, sense demanar res a canvi. Més encara, ha donat una nota clara que no demana res a canvi i que compleix amb els requisits establerts. Després, Espanya continua amb els deures: el següent, la dissolució. Lee atentament la proposta d'agenda de fa cinc anys: ETA no volia parlar de la seva dissolució. Però també haurà de donar això, perquè és el que Madrid ha vinculat amb l'entrada en vigor dels drets dels presos. Per descomptat, no és just. Però Espanya mai ha tingut intenció de ser justa amb els presos d'ETA: per exemple, mirar a la doctrina Parot. Espanya vol la imatge de la victòria, que ETA no vol donar-li. A més, ha exigit a l'organització desarmada que "es dissolgui". No és més que qüestió de temps, de dissolució. De la unilateralitat, ja que a ETA només li queda marxar-se. Per què no ho va anunciar en l'acte de Baiona? Per a què demorar la seva decisió? Perquè és de suposar que després de la dissolució vindran les noves condicions: que els fugits compareguin davant els jutges, que col·laborin amb la “justícia”… Mentrestant, el temps passarà i els presos, complerta la condemna, aniran sortint. Tots? No. Els que tinguin la pena més llarga seguiran a la presó fins que canviï el Govern d'Espanya i es desdibuixi la memòria d'ETA.
Les conseqüències d'insistir en un esquema sense vencedors ni vençuts, de deixar l'esquema d'unilateralitat que ens van prometre fa gairebé sis anys.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]
En Internet apareix el títol d'una pel·lícula que encara vaig veure de petita quan buscava la paraula Willow. En aquesta pel·lícula plena de fantasia, el protagonista, un petit home anomenat Willow, va transformar el món alliberant els seus habitants d'un regne opressor... [+]
La xerrada d'Irene Coulon sobre la bella dorment i la imatge de la incineració ha estat el tema principal de la Feministaldia d'enguany. Ha estripat les idees culturals del somni, aclarint que també tenim masculinizado el somni. Moltes de les lliçons (culturals) del somni estan... [+]
Araia m'ha dit que us escrivís. M'ha dit que abans de deixar-los (ho faré enguany), volen portar-vos un text meu, que jo mai us he portat, i que mereixeu, que us sentireu orgullosos de mi. No es pot deixar passar una oportunitat així. No sé què puc dir-vos que ja no us ho he... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]