Pamplona té unes mancances immenses en matèria de mobilitat. Està molt per darrere d'algunes de les ciutats que li envolten. A Vitòria-Gasteiz, Donostia-Sant Sebastià o Saragossa, per exemple, s'han establert fites a favor d'un nou model de mobilitat des del canvi de segle. A Pamplona, no obstant això, a penes s'ha avançat en els últims 30 anys. Més encara, es pot dir que ha empitjorat. Entre 1996 i 2013 va augmentar l'ús dels cotxes i es va reduir el nombre d'usuaris del transport públic i de les bicicletes. Això no ha ocorregut en cap altre lloc.

A més, a Pamplona l'impost de circulació municipal és més barat que en la resta de capitals de província de l'Estat espanyol. Les associacions de cotxes ho consideren un paradís fiscal. És paradoxal, perquè Navarra té una renda mitjana elevada i és la comunitat amb menys desocupació. No obstant això, cal no oblidar que aquí està la fàbrica que Volkswagen té en Landaben. Això dona a la ciutat un aire favorable a l'ús dels cotxes.

Caldria deixar a un costat els interessos econòmics i particulars i apostar decididament per un model de mobilitat modern. En l'actualitat existeixen sis carrils en els eixos de la ciutat, tots ells per a vehicles. S'exclou el transport públic i les bicicletes. A més, en aquests eixos la velocitat és màxima. Són com a autopistes urbanes. En elles s'han de realitzar adaptacions profundes, fins i tot en punts negres de la ciutat, com les avingudes d'Ermitagaña i Guipúscoa.

Estem davant un greu problema. Com a mostra d'això, en els dos últims anys han mort vuit persones en ser atropellades per un vehicle a Pamplona/Iruña. En gairebé tots els casos, les víctimes han estat persones d'avançada edat, i els accidents s'han produït en els denominats punts negres. A més, és de destacar que només es tenen en compte els morts en el lloc o pocs dies després de l'accident. Nosaltres, per contra, sabem que a vegades les víctimes moren en uns mesos.

Obstacles partidistes

Amb l'objectiu de revertir aquesta situació, el mes d'octubre passat vam crear la plataforma 8-80 entre persones que han participat en l'activisme relacionat amb la bicicleta. Tres són les nostres principals demandes: crear una xarxa de bidegorris a la comarca, realitzar adaptacions en transport públic i crear una nova ordenança per a resoldre el conflicte existent en les voreres. El nou govern municipal està disposat a canviar l'actual model de govern, però, de moment, no ha fet els passos necessaris per a això. Els partidismes estan sent un obstacle.

En l'àmbit de la mobilitat hi ha un debat ideològic: per a uns, en tots els canvis cal garantir la fluïdesa del trànsit, i per a uns altres, simplement, cal reduir l'ús dels cotxes. És un tema molt important, i crec que els equips que treballen en altres àrees haurien de fixar-se més en ell. En definitiva, la mobilitat és el reflex de molts dels problemes de la societat. El model actual prioritza als homes blancs amb cotxe d'entre 20 i 60 anys i els deixa fora, entre altres, als nens, als majors, a les dones, als immigrants... Per això, tots els col·lectius hauríem de treballar el tema de la mobilitat.