A Bretanya, entre Nantes i Rennes, no lluny de Notre-Dona'm-donis-Landes, fa temps que l'Estat està intentant construir un aeroport. La gent de per aquí, en contra.

Després d'una llarga història, en 2009, els veïns van cridar a ocupar el ZAD (Zone d’Aménagement Différé). En aquests anys, milers de persones han arribat a la zona. Diversos centenars de persones s'han quedat a viure en el lloc dels fets. Així neix Zad: Zone à defendre.

Zadera no apareix policia; els veïns no paguen impostos; les cases es construeixen independentment de cap pla urbanístic; l'Estat no sap en què s'utilitzen les terres, quant es produeix el blat i la llet, els animals que es produeixen i moren. L'Estat de Zad s'ha convertit en un territori invisible, irgobernable. Per la profunditat de la fractura, cas aïllat a Occident.

En Zad conviuen uns pocs pagesos amb gent de tot arreu. Molts d'ells són zadistas: militants que s'oposen a les multinacionals i a l'Estat, que involucren la seva acció en una lluita mundial i, no obstant això, o per això, impliquen els que són molt importants en la seva vida. Viure en condicions difícils, estar sempre davant de les manifestacions... S'han guanyat el respecte i l'afecte dels vilatans.

Amb punts, els zadistas han posat en marxa els mecanismes de la sobirania: per a no necessitar ni extorsions de desenvolupament, ni policies ni tribunals... i, per descomptat, per a alimentar-se, per a comunicar-nos, per a defensar-nos... En definitiva, han creat els recursos que necessiten per a viure.

Allotjament, forns, pavellons agrícoles, fogons, tallers de tota mena, infermeria, sales de ball i música, casa infantil, biblioteca... En Zad s'han creat desenes de vàters.

Els lavabos de Zad es creen: per a arreglar el camí, per a fer patates, o per contra, un grup es forma al voltant d'una idea, el fa. Si la motivació inicial es trontolla, el projecte se suspèn. Cada grup s'organitza a la seva manera i, si ho desitja, dona a conèixer la seva acció. Sempre estan creant i matant grups.

Separada dels antics pobles de bany europeus, Zad mira al passat però no arriba a una llarga tradició, on es fabrica el bany des de múltiples arrels.

A la tardor de 2012, milers de policies van entrar en Zadera: van tirar els caserius, van intentar desallotjar els llocs. No ho van aconseguir; la resposta va ser superba. Els nadius i els zadistas es van guanyar la confiança. Diversos pagesos van prendre per a si les formes d'acció dels zadistas: van ocupar les granges i terres, van aixecar edificis il·legals. Des de llavors, els pagesos i els zadistas treballen junts o conjuntament centenars d'hectàrees.

Aquesta tardor està prevista que torni a ser calorós: segurament l'Estat intentarà desallotjar els llocs. Zad està fort, però la lluita no està guanyada. Amb tot, els veïns es comporten com si haguessin guanyat. En la memòria d'un futur sense aeroport, reforcen les infraestructures de l'autonomia: una casa de juntes, un reciclatge, banys públics, una “caseta internacional”, etc. Viuen i s'enfronten a les noves ofensives de l'Estat.

Heus aquí, breument, aquesta petita regió d'Europa que, en algun lloc, ha arribat a ser independent de l'Estat.

En les pròximes setmanes diversos zadistas ens acompanyaran.