Escolta moltes preguntes sobre “On podem aprendre francès”.

La demanda és enorme i encara que l'escola Thot respongui en part, no ho sadollem tot. En aquest curs hem acceptat 80 candidatures, sabent que tenim 45 places. Les places del primer curs es van omplir de 10 a 12 hores, per al segon de 5 hores i en aquest últim de 50 minuts! Comptem amb professors professionals que estan proposant cursos intensius. Curs de 160 hores durant 4 mesos. A més, col·laborem en altres necessitats de la vida quotidiana: administrativa, jurídica, professional o emocional. Quan estan així en el curs, les altres preocupacions ocupen menys espai en l'esperit. Malgrat tot, no tenim la pretensió de dir-li que tot s'arregla.

Ja sigui amb o sense papers, accepten tots?

Per als indocumentats és més complicat. De fet, nosaltres estem en contacte amb aquells que estan en desfasament per aconseguir protecció d'asil. És a dir, amb els quals reclamen el dret a la protecció, amb els refugiats o amb els dublinistas, és a dir, amb els quals han deixat les empremtes dactilars en un altre país europeu en entrar a Europa i segueix el conveni de Dublín, on han de realitzar la sol·licitud d'asil. Si tenen rebuig a l'asil, al final del curs estem amb els sense papers, però això no és un problema.

Fins i tot sabent que no es pot generalitzar, quin és el sentiment dels immigrants que arriben a França?

Cadascun té el seu punt de vista i la seva trajectòria. No obstant això, un sentiment bastant general és que mai es rendeixen. Encara que ho hagin vist i ho hagin viscut profundament, sempre avancen. Després d'abandonar el poble, després d'un llarg viatge, s'enfronten a l'horrible fase de França. És impressionant i no ens podem imaginar en el seu lloc. A vegades es queixen que els és difícil, però sempre dempeus. Alguns s'han enfadat, perquè han sentit que França és un país de la llibertat i de la igualtat, però al final no l'han viscut en absolut. Uns altres diuen que des que estan a França tot va bé, que han trobat persones d'or. Una vegada li vaig preguntar a un quina havia marcat a França i la resposta va ser que els policies són honestos. No puc dir això, però cal entendre que venia de l'Afganistan, que va passar per Bulgària i Sèrbia, on la policia envia als gossos per a matar als immigrants. Els nostres alumnes són conscients de totes les dificultats, veuen un racisme que no apareix, però també la solidaritat. Per descomptat, per als quals dormen en l'exterior és molt difícil, estan incapacitats per esgotament.

Si observem els grans mitjans de comunicació, es pot pensar que els francesos no volen immigrants.

Molts ens van aconsellar que ens féssim cas quan creéssim Thot. Però al final, gairebé mai hem tingut atacs, al marge de l'expressió “Què feu per als francesos que no saben el francès?” de sempre. La veritat és que hem estat positivament sorpresos pel bon acolliment que rebem: Durant 40 dies hem recaptat 66.000 euros gràcies al finançament popular! Molts ens ho agraïen, perquè els havíem donat l'oportunitat de fer alguna cosa pels immigrants. Tenim gairebé tots els dies sol·licituds per a ser col·laboradors. Des de les institucions mai hem sentit desinterès. Per tant, crec que, malgrat tot, els francesos es preocupen per la situació dels emigrants. Encara que s'esmentin molts dels adversaris, crec que són una minoria. Però dir que l'esperit d'acolliment és el predominant no vol dir que no hi hagi enemistats.

Quin futur veus per als immigrants?

La veritat és que tinc molta por d'ells. Per a començar, perquè no és clar què donaran les eleccions franceses. A pesar que un partit no pot canviar-lo tot, és terrible. M'estremeix saber que Hongria deté sistemàticament als immigrants. Els governs aconsegueixen que passin les polítiques contra els immigrants. Per exemple, abans la Marina italiana treia del Mediterrani, ara les envia a Líbia o a Turquia. La taxa d'acceptació de la protecció d'asil és del 30% i sembla que en 2017 serà encara més feble. El futur no serà alegre perquè l'ambient va empitjorant any rere any. Cada vegada són més enviats als seus pobles, a un poble en el qual han hagut de fugir.

Què fer davant això?

Enfront d'aquestes polítiques terribles i a aquests temes que no dominem, ens dona seguretat que nosaltres fem alguna cosa. Creant l'escola Thot he après que cadascun pot fer alguna cosa. Hi ha milers i milers d'immigrants en una situació realment precària i negra, però també sé que alguns d'ells són a la nostra escola i sortiran, o almenys, en una situació millor en una llengua concreta. No cal excitar-se a l'altura del que diguin els governs o els seus detractors, o davant la immensa grandesa de la necessitat d'ajuda. Tots podem fer alguna cosa per a ajudar als immigrants.