La governabilitat de França cada vegada és més difícil avui. Els representants actuals dels dos principals partits que han gestionat la política de l'Hexàgon en els últims seixanta anys –Els Républicains (LR) i Parti Socialiste (PS)– no tindran al seu “president” a l'Elisi. Malgrat la derrota de la dreta, François Fillon ha aconseguit el 19,75% dels vots, mentre que el candidat del PSC, Benoît Hamon, ha estat el més votat (6,2%). A pesar que el president François Hollande (PS) li ha donat suport, el PS no ha pogut evitar que s'enfonsés en la mar. El representant de La France insoumise, Jean-Luc Mélenchon (19,45%), ha influït de manera decisiva en la caiguda del PS, però l'esquerra no aconseguirà el bastó de comandament de l'Elisi i, a hores d'ara, ja no podrà governar.

S'ha confirmat la disponibilitat dels vots

Donat el caràcter de les eleccions en el sistema democràtic capitalista occidental, inspirat en el fenomen de Trump als Estats Units, els resultats de les enquestes en les presidencials franceses no han desvirtuat la intenció de vot dels electors. La veritat és que les dades de les enquestes i dels resultats de la votació s'han quedat molt a prop. Sens dubte, la utilitat dels vots, el voti utile, no ha estat inútil. Emmanuel Macron ha estat, evidentment, el principal receptor de les veus més accessibles. Així mateix, Fillon, que ha passat el calvari durant la campanya i la crítica, ha rebut un "munt" de vots: 20% dels sufragis. El percentatge de Mélenchon no és tan baix, ja que gairebé ha sortit igual que Filó. Les votacions dels votants han estat bastant calculades i calculades. El segon candidat de l'extrema dreta, Nicolas Dupont-Aignan (4,87% dels sufragis), ha aconseguit gairebé cinc punts de diferència. En aquests casos, la utilitat dels vots no s'ha complert, es pot pensar que ha “pres” diverses paperetes a Le Pen. El paradigma d'usabilitat s'ha reflectit en el candidat del PS, Hamon. La ultradreta Dupont-Aignan s'ha quedat a l'una, i a penes ha superat el 6% dels vots del seu rival. Els altres cinc han rebut els resultats anunciats: Jean Lassalle, amb el 1,25%; Nathalie Arthaud, amb el 0,67%; Philippe Poutou, amb el 1,12%; François Asselineau, amb el 0,92%; i Jacques Cheminade, amb el 0,18%.

Tots contra Le Pen, en el segon

Marini Le Pen ha obtingut 7,5 milions de vots, la xifra més alta de la seva història, segons els càlculs d'Efe. Nicolás Dupont-Aignan al voltant d'un milió. L'extrema dreta francesa va pujant. Dupont-Aignan no ha aclarit si en la segona volta sol·licitarà el seu vot en favor de Le Pen, que ha estat reelegit president. Per part seva, Mélenchon tampoc ha dit si votarà per Macron. Tots dos han deixat la decisió en mans dels seus seguidors. Tots els representants de la resta dels grans partits ja han donat la seva opinió: Macron és el seu candidat. Alguns han dit que no estan a favor d'ell, sinó en contra de Le Pen, que l'única opció per a salvar la dignitat de França és que Macron sigui el president. Tot sembla indicar que el 7 de maig sortirà victoriós Emmanuel Macron, encara que ha comptat amb el suport dels actuals establishment –l'opció més forta per a assegurar a França a Europa segons els poders financers–, els representants dels partits més històrics i forts de França no estan tranquils per al futur de França. Després de les eleccions d'ahir, França s'ha dividit en quatre blocs polítics en els quals es divideix el país. La governabilitat s'ha vingut garantint en el bipartidisme. Macron pot ser president, però en aquests moments no té ni un sol diputat ni un sol senador en el Parlament francès, i pot ser que sigui president. El FN de Le Pen a penes té representació en parlaments i instàncies d'alt nivell. En aquest moment, com es veu, França està dividida. Els que se sotmeten a la política del patriota liberal Macron d'una banda i els del nacionalisme francès per l'altre. Les eleccions legislatives, les législatives, se celebraran el mes de juny. Hi ha molta gent que passa l'era dels partits clàssics. No obstant això, són conscients del perill que corren en sostenir a Macron per a posar el “barrage o el mur” al capdavant Nacional. Els màxims representants de PS i LR han cridat a votar a Macron en la segona volta, però en el fons, entre les dues pitjors opcions per a ells, han votat a “no tan malament”. Semblava que el Gran Duc acabava d'arribar d'un moment a un altre. L'era de la República ha acabat. França necessita una “revolució” extraordinària. D'una banda, per a resoldre els onze problemes que té en la formació de l'Estat i, per un altre, per a recuperar el seu paper i el paper que ha jugat a Europa, ha de recompondre la cohesió política que ha tingut durant segles.