Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La meitat dels pares recorren al castellà quan els nens no estan davant

  • El grup de basc Galtzaundi ha realitzat el ‘Mesurament de l'Ús Lingüístic dels Pares’ a Tolosa; ara, el grup de basc determinarà els punts de partida per a continuar treballant.
Nahita edo konturatu gabe, baina guraso askok haurrak ondoan dituztenean euskaraz gehiago egiten dute urrutiratzen direnean baino. Argazkia: Dani Blanco.
Nahita edo konturatu gabe, baina guraso askok haurrak ondoan dituztenean euskaraz gehiago egiten dute urrutiratzen direnean baino. Argazkia: Dani Blanco.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Una de les últimes funcions del grup de basc Galtzaundi ha estat acostar-se als portals dels centres educatius Hirukide de Tolosa, Laskorain i Samaniego i recollir els hàbits lingüístics dels pares i mares d'aquests centres. En total, s'han recollit dades de 618 entrevistes i s'han arribat a la conclusió que més de la meitat dels pares recorren al castellà quan els nens no estan en aquesta conversa.

“Els hàbits lingüístics que s'adquireixen de petit també tenen molt a dir en el futur”, segons Galtzaundi. Si a això afegim que “la llengua, sobretot, es recull a casa”, les tendències en la parla dels pares dels nens i nenes cobren una importància vital, la qual cosa els ha empès al mesurament.

És de destacar la diferència entre les enquestes de carrer i els mesuraments de carrer: en les enquestes, el parlant sap que s'està mesurant el seu ús de la llengua, mentre que en els mesuraments o observacions el no saber res es converteix en criteri. En el cas de la recerca de Galtzaundi, a més, el context en si mateix ha estat especial: Els pares i mares dels nens i nenes de Primària han estat els destinataris de l'observació. És a dir, els pares i mares de nens i nenes que necessiten ajuda per a anar al col·legi en general; els pares i mares de nens i nenes de la franja d'edat en la qual s'arrelen els hàbits lingüístics.

La recollida de dades es va realitzar entre setembre i octubre de 2016, i després del mesurament de 787 pares –o responsables–, la primera dada es pot considerar satisfactori per al basc: el 67,39% de les entrevistes van ser en basca. El percentatge de converses en castellà va ser del 30,09%, mentre que el de converses en altres idiomes va ser del 2,52%.

Infograma: Portal de Tolosaldea.

En els portals de les escoles, en els horaris d'entrada i sortida, el moment en el qual el basc té més presència és el de les converses entre pares i fills. En concret, en el 74,90% dels casos, quan els fills i els pares estan parlant en basc, el 22,09% ho fan en castellà i el 3,01% en altres idiomes.

Per contra, quan els protagonistes de les converses mesurades i observades són només els pares –però quan els nens són a prop–, la dada té més preocupació. De fet, el 52,81% dels pares dels centres educatius de Tolosa parlen entre si en castellà, enfront del 46,06% que ho fa en basc. Amb una diferència de gairebé 29 punts, i demostrant el pes dels costums dels pares, la línia a tractar és la de les tendències a la parla dels pares.

Igual que s'ha observat la naturalesa de les persones entrevistades, Galtzaundi ha advertit de la importància de l'espai que s'ha mesurat en el diàleg: l'ús del basc en els entorns escolars augmenta considerablement. Per a fer aquesta afirmació s'han utilitzat els mesuraments de carrer de 2015, i tant els adults com els nens parlen més entorn de l'escola de basca que al carrer: 5% més adults i 8,4% nens.

Costums per a canviar

Igual que es creen les tradicions, també es modifiquen, si així ho desitgen, i la recerca publicada pel grup de basc Galtzaundi pot ser una anomenada al canvi per a alguns pares i mares.

Hirukide, Laskorain i Samaniego tenen ja a les seves mans les dades concretes recollides en els seus respectius centres educatius i sobre aquesta base cada centre desenvoluparà, com li sembla convenient, una planificació estratègica.

Quant al grup de basc, han explicat que la mesura els "confirma algunes de les tendències previstes" i que ara el principal repte de Galtzaundi és actuar fora dels cercles euskaltzales per a influir en el seu ús. De moment, en la Mesa de Basca de Tolosa s'ha proposat fer un diagnòstic cada quatre anys sobre els hàbits lingüístics dels pares per a valorar els fruits del treball realitzat. D'aquesta manera, el pròxim curs 2020-2021 es realitzaria el següent partit de la fase de grups.

Aquest article ha estat publicat pel Portal de Tolosaldea i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.


T'interessa pel canal: Euskara
Abenduaren 27an Bilbao Arenan milaka euskaltzale batzeko dei egin du Kontseiluak

Bilbon eginiko aurkezpenean iragarri dute ekitaldia, euskarari "arnas berri bat emateko eta behar duen indarraldia gorpuzten hasteko" lehen urratsa izango dela nabarmenduta. Euskaltzale guztiei, baina, oro har, "justizia sozialean eta gizarte kohesioan aurre... [+]


Intza Gurrutxaga Loidi, EHE-ko kidea
“Oldarraldiaren aurrean, hainbat administraziotatik, adibidez, koldarraldia dator”

Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]


Zertaz ari garen ezer gertatzen ez denean, edo hiru idazle errealista

Anton Txekhov, Raymond Carver eta Alice Munroren ipuingintzari buruzko mahai-ingurua egin dute Iker Sancho, Harkaitz Cano eta Isabel Etxeberria idazle eta itzultzaileek, Ignacio Aldecoa zenaren ipuin literarioaren jaialdian, Gasteizen. Beñat Sarasolak gidatuta, autore... [+]


Nafarroako Euskaraldiaren hamaikakoa, prest

Euskaraldiaren hamaikakoa aurkeztu dute Nafarroan: Julio Soto bertsolaria, Edurne Pena aktorea, Julen Goldarazena musikaria (Flakofonki), Claudia Rodriguez  Goxuan Saltsan taldeko abeslaria, Eneko Garcia (Albina Stardust), Yasmine Khris Maansri itzultzaile eta kazetaria,... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


Euskararen aldeko sareak ehuntzeko Erriberan Euskaraz ekimena sortu dute Nafarroa hegoaldean

Prentsaurrekoan, maiatzaren 17an ospatuko duten Erriberako Euskararen Egunaren inguruko argibideak eman dituzte. Ume, gazte zein helduentzat zuzendua izango da. Ekimena, Erriberan egiten diren ekimenetan indarrak biltzeko eta euskararen normalizazioaren alde saretzeko... [+]


Atzerriko talentua erakartzeko euskara “oztopo garrantzitsua da”, Kutxabankeko buruaren ustez

"Poloniar bat etortzen bada eta bost urte pasako baditu proiektu batean, joder agian ez zaio egoki irudituko seme-alabek euskaraz ikastea, ezta?", bankuko lehendakari Anton Arriolak adierazi duenez. Euskalgintzako eragileek gogor kritikatu dute eta esandakoa... [+]


Oier Sanjurjo
“D eredua bultzatzen eta ikastolen nortasuna zabaltzen ahaleginduko naiz”

Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari.  Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.


2025-03-21 | ARGIA
Ertzainen %20ak eta udaltzainen %30ak ez dute euskara-eskakizunik azken deialdian

ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.


2025-03-21 | Euskal Irratiak
Iparraldeko euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea galduko du

Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


Elkarri begira ez, elkarlanean

Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Ireki dute Euskaraldian izen emateko epea

Gasteizen egin duten ekitaldian ireki dute izen ematea, laugarren edizioa hasteko bi hilabete falta direla. Erakundeetako ordezkariak, herritarrak eta entitateetako kideak agertu dira, besteak beste. Euskaraldiaren koordinazioa Euskal Herriko erakunde publikoen eta Taupa... [+]


Eguneraketa berriak daude