La república de les lletres basques (Bernardo Atxaga dixit) compta amb 1.700 habitants, i la notícia és la W. H. S'ha emès per text d'Auden aquell poema en el qual el rellotge es deté i demana que es desconnecti el telèfon, i que li donin un os sucós perquè no bordin; i que el piano el silenciïn i treguin el taüt amb tamborinejo silenciós; i que els avions escriguin en queixa el següent missatge en el cel: ha mort.

El propi Hasier Etxeberria va informar sobre el càncer que patia en ZuZeu i ha continuat informant sobre el que li ocorria a partir de llavors. Un missatge publicat en Twitter el 3 de març descriu la grandària de la lluita contra el mal: “M'hauria agradat trencar un nou llapis per la meitat, crac, però no puc: no tinc força. Demà tal vegada”. I el missatge de l'endemà, una petita esperança, al costat de la fotografia d'un llapis trencat, cinc paraules: “Avui sí, ha fet crac”.

Lluitant fins al final, ha anat amb el 29 de març en totes les seves dimensions: periodista i escriptor, per descomptat, però també promotor –recordeu que en l'època de la treva de 2006 era portaveu de la iniciativa Milakabilaka; o quan el Guggenheim estava a punt d'obrir-se en el grup Kultur-Tribuaren Berbak–; una gran obstinació en la divulgació de l'art i la gastronomia en basca; i un gran aficionat a la vida, segons ha recordat Mikel Maioz a Euskadi Euskadi Irratia: “Per als amics no hi ha res millor que això, quan tens a una persona que vol molt la vida et fa partícips d'ella”.

S'ha parlat molt d'Hasier Etxeberria, de la seva trajectòria, del seu lloc en la cultura basca, de les converses que vam mantenir amb ell en l'una o l'altra salsa. I es diria molt, perquè no deixava indiferent a ningú, no podia: tenia opinions, no tergiversava. No li agradava aquest llibre? Li ho diria directament a l'escriptor. Per contra, li agradava molt que s'encarregués de la correcta lectura de la novel·la.

Cinc escriptors, que van ajudar a delimitar als escriptors canònics de la nostra literatura, sabent que els cànons sempre són capaços de dir alguna cosa, però que algú ha de posar el punt en el debat. Malgrat haver estat publicada fa 15 anys, continua sent un treball de referència. No és casualitat.

Ni quants éssers humans han sentit la seva pèrdua en morir. “Era un dels nostres”, diu el narrador en Lord Jim de Joseph Conrad. Un de nosaltres era Hasier, i no poc important.