El 21 de març, Dia Internacional de les Selves, la televisió francoalemanya ART ha celebrat el festival amb una selecció de pel·lícules relacionades amb els boscos. Entre ells, Frères donis arbres (Família dels arbres), que porta el segon títol “El clam d'un líder papú”. Disponible en Internet.

“Al principi del món no hi havia res, només el silenci i la nit. Un dia, els ocells van començar a cantar i els grans arbres van caure sobre la terra. Al matí següent es van despertar les gents de la meva estirp i des de llavors han viscut enmig de la naturalesa, entre els arbres. Jo soc Mundiya Kepanga, cap de la tribu papú Huli i ambaixador dels boscos. Recorro el món difonent un missatge que ens concerneix a tots: la selva està amenaçada i si la selva desapareix la humanitat sencera desapareixerà”.

La tribu Huli habita en el bosc tropical de la zona muntanyenca de Papua Nova Guinea, en la part alta del gran Austràlia del Pacífic. Es tracta d'un dels pocs boscos primaris que, juntament amb els del Congo i l'Amazones, han arribat sense transformar als éssers humans. Molts dels animals que viuen allí no poden trobar-se en cap altre lloc del món: el cangur dels arbres, el colom Victoria, l'ocell del Paradís que simbolitza el país... La més gran dels ocells, i la més perillosa per a l'home si s'irriten, és la Casuarius de 1,80 metres d'altura, que té l'aspecte d'un gall dindi d'estruç. Els Hulitas de Papua es creuen els hereus d'una antiga Casuarius, que se suposa que procedeixen d'un ou d'ella.

Un altre dels protagonistes del documental és el francès Marc Dozier, que va debutar en Donostia. Porta 20 anys reunint en imatges la selva de Papua. Ella li comptarà a l'espectador que la selva de Papua, per si sola, té una biodiversitat molt més rica que tota Europa. 20.000 classes de plantes, 1.500 classes d'arbres, 3.000 espècies d'insectes, 750 ocells més. El Mundial dona unes fulles a Marc: “És una planta màgica per a seduir a les dones”.

La selva és un veritable supermercat, ofereix a la gent tot el que necessita per a viure: fruits, grans, fulles, fongs i plantes que serveixen per a tot com menjar, lianes per a fer cordons… També aliments preciosos: cucs que creixen en troncs corromputs, grossos com el dit.

Mundiya té el seu propi arbre plantat pel seu pare en el lloc en què la seva mare el va plantar sobre fulles seques. L'arbre i Mudiya són germans, i ell l'abraça emocionat: “No sé quin dels dos morirà el primer. Però quan jo mori, m'enterraran als peus d'aquest. Si llavors hi ha selva…”.

Perquè cada dia són derrocats milers de grans arbres en Papua Nova Guinea. Cada vegada que es dirigeixen a parlar, el Mundiy mostra les zones nues dels boscos que es troben en els mapes. La meitat dels boscos de la regió habitada per la gent d'Huli seran destruïts en 2021.

Dozier ha celebrat el Mundiya sobretot a França; ho ha portat als col·legis, ho ha portat al parlament, a l'Organització de les Nacions Unides... Amb el llibre “La marxa d'un Papua a França” ha tret un gran profit a les vivències que el Mundiy creat en la selva ha tingut en la civilització occidental.

Regalar el paradís als lladres

Marc i el Mundial visiten una zona en la qual les selves s'estan enfonsant. Allí uns altres magulladeros treballen a la tala dels boscos, a jornal. Malàisia, Filipines i Indonèsia contracten estrangers per a sobreviure en el món modern, deixant arbres sense edat als seus avantpassats. “Les motoserres tallen arbres amb la mateixa facilitat que els plàtans adults. En caure, els arbres criden com a comiat a la família i al món”.

A Papua Nova Guinea hi ha avui 300 concessions per a l'ensulsiada dels boscos de la zona. 15 milions d'hectàrees explotades per grans companyies estrangeres. Un terç de la grandària de França ha estat confiat a la motoserra i als buldòzer.

En el documental s'han visitat ja les comarques desforestades. I trobava als seus veïns, tristos i enutjats: “Ens han portat la selva a canvi de res, no ens han deixat res, ni l'escola, ni el centre de salut, ni la infraestructura. Els contractes han estat signats pels més poderosos del nostre país. El més greu és que, si després recorres a qualsevol queixa en l'oficina d'aquestes companyies… trobes en ella a la nostra policia, que té la mateixa pell que nosaltres, pagats per nosaltres, però defensant els interessos dels estrangers”.

Després de l'ensulsiada, els gegantescos arbres són arrossegats cap a la mar en grans camions. D'aquí als vaixells. Papua Nova Guinea és el principal exportador de fusta del món. Cada any viatgen 50 milions de metres cúbics de troncs a la Xina, però entre ells falsifiquen papers per a enganyar els controls del trànsit internacional; els intermediaris malaisis han organitzat un truc. A la Xina es converteixen en taules, sòls, papers, caixes, portes, cadires… per a després vendre'ls als EUA, altres països d'Amèrica i Austràlia. Als ciutadans se'ls paga 10 euros per metre cúbic de merbau o wenge, que cobren 342 euros en el mercat internacional.

Les companyies són massa fortes per als ciutadans tan vulnerables. Tenen diners per a comprar gent, com es veu en la vida boja dels nous poblets d'obrers que s'han organitzat per a forjar. El poder polític diu "amén" a tot arreu: En 2007 s'ha modificat la legislació de Papua Nova Guinea per a permetre l'accés de companyies estrangeres als boscos del país.

El documental Frères donis arbres suggereix que el governador de la província d'Or, Garry Jufa, és l'única excepció que persegueix als qui derroquen arbres incomplint la llei. A pesar que el demagog caràcter autoritari que mostra en les imatges suscita algunes sospites a l'espectador.

Les altres grans extensions dels boscos han estat substituïdes per palmeres d'oli. Destruïts els ecosistemes mil·lenaris, els immensos camps de palmeres, en els quals l'obrer papuarra guanyava una vida mediocre, perdut per la selva de la seva infància. Un al Mundial: “Però si no deixem arbres reals, ja no hi haurà més ocells que tinguin les mateixes plomes que tu portes al cap”.

Hi ha 900 espècies de papallones en Papua Nova Guinea. “Ornithoptera Alexandrae” és la més gran del món, la femella pot tenir 27 centímetres d'ample. L'exportació de papallones també és una font d'ingressos per a molts ciutadans i està promoguda per grups de suport a la conservació de les selves originals com un estímul eficaç.Però les papallones, com els costums de la gent d'Huli i tots els complements que necessiten per als seus ritus, depenen de la conservació de la selva. El Mundial diu al cineasta Marc: “Vosaltres, els blancs, sou gent estranya, cuideu molt dels vostres boscos, però no teniu el mateix respecte als boscos dels quals vivim lluny”.