En la Comunitat Autònoma del País Basc, en l'actualitat, existeix un complex sistema de beques i subvencions per a l'aprenentatge del basc. És a dir, no hi ha unitat i hi ha subvencions a nivell municipal, foral i del Govern Basc. Cadascun té els seus propis criteris. Pot ser que tinguis l'oportunitat d'aprendre gratis en un municipi i no en un altre.

PNB i PSE-EE han rebut la gratuïtat del pacte de govern. Han anunciat que treballaran per a aconseguir la gratuïtat en el camí cap al nivell B2 i que estan treballant en el procés d'HAKOBA (Comissió de Coordinació de Poders Públics). Diferents aspectes i euskaltegis privats homologats entenen la gratuïtat d'una altra manera. L'anunci que han fet els dos partits del Govern és que l'alumne pagarà la matrícula, després farà l'examen del nivell corresponent i si el supera li retornarà els diners, i si no, no. La Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc destinarà un total d'1.250.000 euros a l'elaboració d'aquests passos.

En cas de fallar en l'examen cal pagar-lo?

El sector dels euskaltegis privats i alguns partits han donat el vistiplau al nou camí que el Govern ha obert per a fer passos cap a la gratuïtat, però no estan d'acord amb alguns criteris.

EH Bildu va presentar el passat 9 de març una proposició no de llei sobre com fer passos en el camí de la gratuïtat per a aprendre basca. El partit considera que els ciutadans de la CAB han de tenir l'oportunitat d'aprendre les dues llengües oficials i no és així perquè el procés d'aprenentatge del basc té un cost econòmic significatiu. Reconeix l'existència de vies per a pal·liar l'esforç econòmic de la ciutadania a través de beques i subvencions. El Govern Basc considera que el sistema d'ajuda econòmica és un "caos" i reclama la unificació del sistema. El partit ha fet tres peticions concretes, per la qual cosa ha demanat l'extradició. D'una banda, que a partir del curs 2018-2019 el sistema d'ajudes sigui unificat, universal i igualitari, i per tant el procés d'aprenentatge fins al nivell C1 (inclòs) sigui gratuït. D'altra banda, que la gratuïtat del curs no estigui condicionada a la superació de l'examen, sinó al fet que l'objectiu sigui la consecució de la competència comunicativa en basca i l'aprofitament de l'horari escolar. En tercer lloc, que el Govern Basc col·labori amb les administracions públiques i els agents sectorials en el disseny i decisió d'aquests passos. També Podem-Elkarrekin no vincula la gratuïtat amb la superació de l'examen, sinó amb l'obtenció de nivells de compromís i assistència per part dels alumnes.

Lanbide, fent els primers passos

En el Servei Basc d'Ocupació, Lanbide, no hi ha hagut pràcticament cap possibilitat d'estudiar basca o de realitzar en basca els cursos de formació que ofereix. S'ha obert una mica la porta en el curs 2016-2017. HABE i Lanbide van signar un conveni de col·laboració gràcies al qual diversos aturats han pogut aprendre basc. En els tres àmbits, el comerç, l'hostaleria i els serveis soci-sanitaris a la comunitat, a través de la fulla de matrícula, es va oferir a tots els aturats la possibilitat d'aprendre basca. Es va optar per la posada en marxa d'aquestes tres àrees, precisament perquè permeten l'ús de les llengües en el treball. A conseqüència de l'acord, es van inscriure 92 persones i ara estan aprenent basca. A Àlaba cursen els seus estudis 15 ciutadans, en Bizkaia 53 i a Guipúscoa 24. L'objectiu del Govern Basc és donar l'oportunitat a totes les persones desocupades inscrites en Lanbide a aprendre basca en els euskaltegis durant el curs 2017-2018.

EH Bildu ha presentat en el Parlament Basc una proposició no de llei sobre la integració igualitària de les dues llengües oficials en les accions formatives que impulsa Lanbide. La coalició ha criticat que Lanbide impulsi centenars de cursos per a treballadors i aturats, i que els cursos en basc o en basc han estat “escassos i anecdòtics ”. Quan la parlamentària d'EH Bildu Rebeka Ubera li va preguntar per diversos cursos, la consellera d'Ocupació i Polítiques Socials va respondre el 20 de desembre de 2016: “Cap d'aquests cursos s'ha realitzat en basc”. Els cursos no es podien realitzar en basc, però l'acord entre Lanbide i HABE permetia rebre classes de basca fora del currículum habitual i, per tant, fora de l'horari lectiu. Eh Bildu ha criticat que en els cursos de Lanbide es pot aprendre anglès relacionat amb el treball, però no es pot aprendre basc. Per exemple, qui vulgui ser cambrer de bar té un mòdul per a aprendre anglès en la seva formació, mentre que el mòdul en basc no el té. En la proposició no de llei la coalició també descriu les següents situacions: Existeixen cursos denominats “Atenció al públic” en diversos idiomes, s'ofereix “Comunicació en català” i l'anglès es pot cursar des del nivell A1 fins al nivell C1. En basc no hi ha res d'això. EH Bildu ha recordat que el decret que regula la Formació Professional per a l'Ocupació en la CAB diu que els treballadors tenen dret a rebre la Formació Professional per a l'Ocupació en qualsevol de les dues llengües oficials de la CAB.

Mertxe Mugika, coordinadora general d'AEK

“Demanem que la gratuïtat no estigui tan lligada al resultat acadèmic”

Hem agafat a Mertxe Mugika a tot córrer. Ocupats, però disposats a parlar de les reivindicacions històriques dels euskaltegis privats: que els alumnes aprenguin gratis i que els euskaltegis tinguin un finançament estable. El coordinador general d'AEK ha demanat que es deixi de donar voltes en la rotonda i es passi de les paraules als fets.

Es modifica la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc. Heu estat amb ells i què els heu dit?

S'han dit a l'equip anterior les mateixes coses que s'han dit. Portem molts anys demandant l'alfabetització de l'euskaldunización d'adults, i sobretot la normalització de la situació dels euskaltegis del nostre tipus, és a dir, dels d'iniciativa social. A veure si en aquesta legislatura es posen mesures i deixem de donar voltes en la rotonda. També diuen que això és el que necessiten.

Nosaltres hem tingut en compte el que apareix en el pacte de govern. El pacte de govern estableix que l'aprenentatge del basc fins al nivell B2 ha de ser gratuït. Nosaltres diem que cal passar del que s'ha dit al fet. Els recursos necessaris per a la gratuïtat fins al B2 seran els imprescindibles.

No és un bon senyal estar dient les mateixes coses al nou govern.

Hi ha un canvi tant en el pacte de govern com en el programa del PNB. No obstant això, es tracta de qüestions que venen de l'anterior legislatura. En els últims anys hem estat dient que la gratuïtat ha d'entrar en l'agenda política i quan vam saber que en el pacte de govern ja estava recollida la gratuïtat fins al B2, vam dir: “Hem aconseguit tenir en compte el que hem proposat”.

En la passada legislatura, en el camí de l'estabilitat dels euskaltegis d'iniciativa social, es va fer un treball de càlcul del cost d'un euskaltegi estàndard, si bé encara no es coneix aquest document. Per tant, alguns treballs estaven en marxa.

En el govern de coalició estan el PNB i el PSE-EE. El segon no ha fet cap gest a favor del basc en la campanya electoral, ni en la campanya electoral. Creu que afectarà la coalició?

No creiem que vagi a prevaler l'actitud mostrada durant la campanya. Aquest tipus de discursos no té lloc, hi ha altres postures al carrer, i són favorables al basc, encara que també hi haurà reaccions. Quan hi ha una Oferta pública d'ocupació la gent ve a l'euskaltegi a preparar-la amb normalitat, ja que està assumit que per a accedir a un lloc de treball és necessari el basc. L'Ararteko ha recomanat que Lanbide també ha d'oferir el basc, ja que obre el camí a la cerca d'ocupació. Per a alguns serà difícil moure's per la situació de confort, però l'ona ens porta a una altra direcció. En aquests moments, 30.000 persones estan aprenent basca. Aquesta xifra mostra que aquesta societat necessita el basc, pel treball, perquè vol viure en basc, perquè estan impulsats a utilitzar el basc per l'entorn. Sovint no hi ha requisits.

Per tant, discursos com el del PSE-EE, i arribar a la gratuïtat, per exemple, no coincideixen.

Que els alumnes puguin aprendre basc gratis és una reivindicació d'anys. Què està fet i què queda per fer?

És una reivindicació històrica. S'han fet passos. No obstant això, hi ha un caos tremend. Es modifica el sistema de beques o ajudes en el qual l'alumne o alumna resideix. Per exemple, un alumne de la CAPV, si està en la base de dades i supera un nivell, té una beca. La Diputació Foral de Bizkaia té un altre sistema, si l'alumne o alumna supera l'examen ha d'utilitzar la beca per a pagar la matrícula del següent nivell, en cas contrari perd els diners. La d'Àlaba s'està preparant d'una altra manera: no vincularà la subvenció amb el resultat, sinó amb la inscripció i assistència a les classes. El de Guipúscoa té una altra forma, cada ajuntament té la seva... Un caos tremend i, no obstant això, tots els sistemes són benvinguts.

Ordenar el sistema de beques. El sistema ha de ser just, igualitari i universal. Es limitarà l'import a abonar per l'alumne, sí o sí. Es poden establir taxes que afecten a tots per igual, ja que les matriculacions dels euskaltegis municipals són més barates, per exemple.

Serà gratuïta fins al nivell B2 si se superen els exàmens.

Demanem que no estigui tan lligat al resultat acadèmic. Alguns ciutadans també tenen dificultats per a pagar la matrícula (encara que una vegada superat l'examen se'ls retorni els diners).

Al cap i a la fi, quin és l'objectiu dels euskaltegis, treure als titulats o treure a les persones que visquin tots els dies en basc? Hem d'impulsar que el basc sigui usuari i no tenir titulats. El títol en si no és bo ni dolent, però sense l'objectiu hauria de ser un mitjà, i aquest tipus de mesures ens porten a això moltes vegades, a convertir l'objectiu en un títol.

Nosaltres no diem en absolut que calgui fer “portes obertes”, però hi ha més d'un sistema a triar i cal ordenar les subvencions.

Lanbide ha començat a oferir la possibilitat d'aprendre basca.

Compta amb una àmplia línia de formació i fins ara el basc no ha estat present. L'acord ha estat signat per Lanbide i HABE. El que esperem és que el pròxim curs els inscrits en Lanbide puguin apuntar-se en l'euskaltegi que desitgin i aprendre gratis. A més, els passos inicials estaven ben pensats, lligats a l'ús, és a dir, a estudiants d'hostaleria i comerç, entre altres.

Una altra de les reivindicacions anuals dels euskaltegis homologats és el finançament estable. A través del Govern Basc cobreixen el 70% dels costos i diuen que els agradaria arribar al 80%.

A tots els contem la mateixa pel·lícula. L'euskaldunización d'adults està dividida en dues parts: euskaltegis municipals i euskaltegis d'iniciativa privada. Els euskaltegis municipals cobreixen el 30% de la demanda i els altres la resta. La diferència entre tots dos és enorme, tant en les condicions de treball dels treballadors com en la matrícula que han de pagar els alumnes. Però oferim el mateix servei, i el servei no arriba a tot arreu, és a dir, en les capitals no hi ha euskaltegi municipal. D'una banda, cal aparellar sí o sí els euskaltegis. En els euskaltegis municipals l'hora de classe és de 74 euros per al professorat i de 37 euros per als d'iniciativa social. Demanem que s'arregli el barranc, no que es rebaixi el número als euskaltegis municipals. D'altra banda, ha d'haver-hi alguna cosa que superi el concepte de subvenció, com es fa amb els centres, amb EITB, amb la universitat. No podem estar de cara als pressupostos anuals o als governs de torn.

Parlem de gratuïtat i de finançament. Quina altra reivindicació teniu?

Volem que es desenvolupi correctament el sistema d'acreditació del nivell de basc, la qual cosa està directament relacionat amb el model pedagògic i didàctic. Cal reorientar les inversions en l'àmbit pedagògic i didàctic, les formes d'aprenentatge van canviant.

Vaig creure que ja havíeu treballat molt en aquest camp.

Tant pel que fa a l'administració com a l'exterior, sovint la imatge que donem els euskaltegis és la del finançament o els diners, i trobem a faltar tot el treball que s'està fent en la pedagogia. Ara estem pujant i baixant la Korrika, però sempre que tinc ocasió m'agrada parlar de l'àmbit pedagògic i didàctic.

Algun altre repte?

Pel que fa al basc en general, portem molt temps darrere de la paraula cooperació, i nosaltres serem un dels principals impulsors d'això, però creiem que la mateixa paraula està començant a esgotar-se i que hem de començar alguna cosa entre l'administració i els agents socials. Cal deixar de donar voltes en la rotonda, i això ho ha dit aquest nou grup [la Viceconsejería de Política Lingüística] en més d'una ocasió. A Navarra i Iparralde també es registren aquest tipus de sorolls.