“Si t'envien una carta, i no va perfumada, és del Govern Civil”. Si els amics de Kojon Prieto i els Huajalotes continuessin cantant en el segle XXI, estic segur que es recordarien de Carlos Urquijo. Igual que s'ha recordat a centenars de ciutadans, organitzacions i ajuntaments bascos que han estat objecte de recursos i sancions per part de la Delegació del Govern espanyol en la CAB. La veritat és que en ARGIA va ser una sorpresa llegir que havíem de donar-li 601 euros a canvi de fer el nostre treball. És més, veure que, en total solitud, amb la Llei Mordassa que només el PP secunda, ens anava a sancionar. I, per descomptat, a més de la del País Basc, en tot l'Estat espanyol va rebre una carta tan preciosa quan es va saber que érem el primer periodista i mitjà de comunicació.

Un mitjà de comunicació petit i independent en basc és el primer punt de la legislació excepcional del Govern d'Espanya. Era el 3 de març de l'any passat, una setmana després del 13 aniversari del tancament d'Euskaldunon Egunkaria. Arguments restaurats. La “submissió a ETA abans”; “amb l'amenaça d'ETA i dels moviments d'Ospa i Alde Hemendik en vigor, posar en risc la seguretat física dels agents policials i de la seva família”, ara a través d'un tuit. El ministre Ángel Acebes, que ara parla en nom d'Iberdrola, va dir en el Congrés: "És una broma que diguem que a Espanya tenim un problema de llibertat d'expressió o de dret de manifestació", diu ara Mariano Rajoy en el Congrés. Sembla que els periodistes bascos seguim sense entendre el flux de la gent important de Madrid.

La solidaritat i el suport dels mitjans de comunicació bascos no han canviat en els últims anys. Els periodistes som privilegiats, els atacs al periodisme en general tenen més abast que les violacions a la resta de la ciutadania. Però la clau ha estat la de col·lectivitzar el problema. El grup de treball d'ARGIA va accelerar la resposta col·lectiva en dir des del primer segon que no pagaríem la multa injusta i que estàvem disposats a desobeir la Llei mordassa. Posteriorment, l'excel·lent resposta dels mitjans i periodistes bascos va constituir un trampolí perquè en poques hores la notícia saltés a la comunitat internacional. Així, una multa administrativa de 601 euros imposada a Argia va ser difosa pels mitjans de comunicació The New York Times o Al Jazeera, que es troben a milers de quilòmetres. A partir d'aquest moment vam veure com es multiplicava la notícia: Mèxic, Estat francès, Rússia, Grècia, Itàlia, Irlanda, Austràlia, etc. Per a la nostra història particular quedaran l'escolta d'ARGIA en el Congrés d'Espanya, de la mà d'Onintza Enbeita, o la invitació a participar en el programa Salvats de Jordi Évole. En l'últim moment, els productors es van tirar enrere.

També van ser els que van decidir callar. Poc, però peixos grans. Mentre The Guardian informava de la condemna a un ciutadà basc, els periòdics més venuts d'aquí no van dir ni una sola paraula. O una entrevista mai publicada en El País , en la qual el periodista madrileny em va preguntar si tenia algun vincle o relació amb l'esquerra abertzale. Per posar dos exemples foscos. La mateixa postura s'ha mantingut fins i tot en el moment en el qual hem guanyat el cas.

Gràcies als companys d'Eleak/Lliure, després de l'impuls dels mitjans de comunicació d'Hekimen, l'Associació Basca de Periodistes va obrir el camí, primer perquè la majoria de les associacions de periodistes de l'Estat espanyol s'unissin a nosaltres i, d'aquí, per a fer front a la International Freedom of Expression que agrupa 100 organitzacions no governamentals de tot el món .

Acudim al lloc on es fa la llei amb una proposta per a no complir la llei. És un exemple de la meravellosa bogeria que regna en la nostra seu de Lasarte-Oria. Com els ex polítics atordits per l'embranzida de les portes giratòries, vam tenir dificultats quan ens van fer cas de no sentir-nos grans en la nostra petitesa. Les Juntes Generals de Guipúscoa i el Parlament de Navarra no sols van valorar positivament l'incompliment de la Llei mordassa, sinó que el Parlament de Gasteiz, que controla a un policia, va aprovar gairebé per unanimitat la nostra proposta.

Desgraciadament, el temps ha donat la raó a l'única persona que va votar en contra de la proposta d'ARGIA. “Vostès estan buidant sense sentit les proposicions no de llei perquè saben molt bé –amb la mirada clavada en els representants del PNB i del PSE-EE, Carmelo Barrio– que avui no compliran el que vostès han aprovat”. Des de llavors, l'Ertzaintza ha donat la raó al popular en 2.857 ocasions i la consellera d'Interior, Beltrán d'Heredia, en una ocasió: Un simple “nosaltres estem per a complir la llei”.

El dia que el professor de ciències polítiques va explicar que “el que s'ha dit en el Parlament sovint queda dins del Parlament” no vam ser a classe. I, tímidament, vam creure que bastaria perquè la majoria de la ciutadania, dels agents socials, dels partits polítics i del parlament canviés l'actitud de les forces policials.

Antecedent de què?
Des que ens van imposar la multa, el Govern ha tancat l'orella a les declaracions de les associacions de periodistes i altres actors importants de drets internacionals. La militància del pp en el Defensor del Poble espanyol, la popular Soledad Becerril, tampoc li ha servit d'ajuda, i Rajoy va rebutjar la petició de derogar la multa d'ARGIA. No obstant això, quan faltaven sis dies per a la celebració del judici, van decidir fer marxa enrere. Javier d'Andrés, que ha agafat la vara d'Urquijo, ha al·legat problemes en la manera d'anul·lar la multa. Per a no mossegar el fons del cas, i amb un dels arguments judicials habituals, eliminar el 'marró' de damunt. Ningú posa en dubte que la decisió està més lligada a la situació política de cada moment que a la justícia i a la garantia de drets. No volen que es vegi ara en els tribunals el dret a gravar la Llei mordassa i la Policia i, segons les males llengües, el nostre cas no ajudava al fet que el diàleg entre el PSOE, el PNB i el PP continués amb dolçor.

Sabem que no serà un precedent jurídic, perquè s'ha evitat la qüestió de fons. No s'han suspès algunes sancions que tenen la mateixa o més manca d'arguments.

A més de l'intent de paralitzar la Llei Mordassa per la via judicial, el final d'aquesta història d'un any té un revés més bonic. Que, si ho desitja, pot ser un antecedent. A conseqüència del silenci, es poden guanyar vestits d'arguments i amb la petitesa com un estímul en comptes d'un límit, gràcies a l'impuls dels mitjans de comunicació independents i dels moviments populars. Ens agradaria que avui dia fos un exemple que val la pena protestar, una vacuna contra l'autocensura, perquè els periodistes no siguem els qui renunciem als nostres drets. La posada en coneixement de l'actuació dels funcionaris públics en l'espai públic no pot constituir delicte en cap cas. I malgrat tenir a mà la Llei Mordassa, hem demostrat que és possible posar límits justos al poder.

El cap pensa en funció de la terra que toquen els peus. La comunitat d'ARGIA que cada dia s'estén és un sòl preciós per a saltar a qualsevol lloc.