El Col·legi Basc és el nom que hem donat els mitjans de comunicació en basc. El que té nom ho ha tingut. És a dir, la personalitat. Identitat pròpia. En Iparralde va sorgir el passat segle sense el nacionalisme basc, avui no hi hauria institucions pròpies. No obstant això, la seva constitució ha estat la que més dubtes i desconfiança ha generat entre els abertzales. D'altra banda, sota el nom de “el dubte democràtic”, estan els oposats a la institució, els que treballen en la línia del jacobinisme que travessa tots els partits francesos.

La primera assemblea oficial de la Mancomunitat Única d'Iparralde va tenir lloc el passat 23 de gener. Per a dur a terme l'Assemblea, els membres de la direcció de l'organització es van veure obligats a arribar a acords bàsics en matèria de Governança i Fiscalitat. No obstant això, els opositors al Col·legi ja havien interposat un tercer recurs per a impedir la creació de la institució. Així mateix, va confirmar que el Col·legi Basc de Futbol assumiria la competència de política lingüística i cultural, a petició de la Confederació Basca i de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca-Euskaltzaindia.

El seu president és Jean-René Etchegaray. Polític centrista i membre de Batera. Fa seves les reivindicacions dels abertzales. Segurament, els jacobinistas francesos i els nacionalistes bascos comparteixen aquesta opinió: Si l'alcalde de Baiona (Etchegaray) no s'hagués implicat en el projecte, la situació política actual en Iparralde seria diferent. La creació de la Mancomunitat Única d'Iparralde ha suscitat moltes preguntes en els tertulios polítics, tant d'una banda com per un altre. Etchegaray representa el centre de la política. Una d'aquestes preguntes és: és possible la compatibilitat entre el nacionalisme i el jacobinisme?

El Col·legi Basc va fer el primer pas: el coneixement. El mateix dia, el lehendakari va presentar el sòl per a donar compliment a les reivindicacions històriques de les institucions basques. Els cinc punts bàsics de partida són els següents: 1. L'estructura interurbana. Estigui constituïda de manera proporcional a la població i als representants de tots els pobles. 2n Competències. Ha recollit les competències dels deu col·legis públics fins a la data: urbanisme, transport interurbà, ordenació de residus... 3. Pressupost. Té els mateixos diners que els deu col·legis del passat. A mesura que es vagin desenvolupant més àrees, aconseguirà més competències i augmentarà el pressupost. 4. Territorialitat. No té competències pròpies, però representa per primera vegada en la història a Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa. 5. Evolució: el Col·legi té, com es veu, poques competències. És a dir, està lluny de tenir les competències necessàries per a construir una institució autònoma. La seva capacitat es desenvoluparà en funció de l'evolució de l'organització. La capacitat dependrà de la correlació de forces dels representants polítics de la institució i de l'impuls de la ciutadania.

La llei NOTRe ha possibilitat la Mancomunitat Única d'Iparralde, però de moment no hi ha més que sòl per a construir-la. Ha de recórrer el camí en el marc del dret francès. Les reivindicacions històriques dels abertzales no tenen cabuda en la nova institució de facto. Els agents polítics locals, amb els partits al capdavant, obligaran a la legalitat francesa en funció dels consensos que vagin a aconseguir. Per exemple, en l'Hexàgon la llengua no té caràcter oficial, per la qual cosa el basc tampoc el té. En la primera assemblea, el candidat electe d'Hendaia (EH Bai), Iker Elizalde, va demanar utilitzar el basc i el francès. L'electe de Bokale, Francis González, va rebutjar la petició, dient en veu alta: “Estem a França”. L'electe d'Angelu Guy Mondorge va confirmar la seva afirmació, valorant el gascó a nivell del basc. Etchegaray ha resolt tots els dubtes: “La meva frontera és el dret francès”. El membre del moviment Batera i advocat, a més de conèixer bé la llei, distingeix entre desig i realitat. Assumeix la cooficialitat del basc, però vol assegurar l'estabilitat de la nova institució. Per tant, el basc no té cabuda en l'activitat de la institució. Les actes de la institució, per exemple, no es rebran en basca.

El 14 de febrer es van donar a conèixer els noms dels membres de la Comissió Executiva del Col·legi. L'afinitat col·legial es caracteritza per la pluralitat de la representació dels càrrecs electes, però la presència dels representants del centre dreta és majoritària en la comissió. En general, els representants de la coalició EH Bai i Els Républicains compten amb el major nombre d'escons, amb quatre representants cadascun. PSN, UDI, Mòdem i PNB, un cadascun. La identificació ideològica és evident. En la pràctica, no obstant això, la majoria dels electes van ser i continuen sent triats sense les seves sigles. Entre els processaments estan Alain Iriart, alcalde de Biarritz, Peio Claverie, alcalde de Biarritz, i Daniel Olzomendi, alcalde d'Izpura, alcalde de Bilbao. No obstant això, també existeixen en Angelu els alcaldes de Claude Olive, el president d'Euskal Sebastián-Aturri Hirigunea, Emmanuel Alzuri i l'esmentat Francis González. Les designacions s'han realitzat dins de la lògica de la correlació de forces, però no és lògic que aquestes últimes estiguin entre les que han interposat els tres recursos contra la institució.

El president del Col·legi, Etchegaray, s'ha caracteritzat pel seu “acord i equilibri”. Entre els nominats, Beñat Arrabitena ha donat alguna cosa a dir. És membre del PNB, alcalde d'Arrosa i president de la mancomunitat de municipis de Garazi-Baigorri (Iparralde). És vicepresident de la nova Mancomunitat i responsable de la política lingüística del Govern basc. El parlamentari de l'esquerra abertzale i euskaltzale ha estat sorprès per la designació de lehendakari en el Parlament Basc. Beñat Arrabit ha reconegut que ell tampoc esperava el nomenament. Així mateix, manifesta que no compta amb mitjans nous per a desenvolupar el departament d'idiomes. Per exemple, ha indicat que la primera tasca és fusionar l'Organisme Públic de la Llengua Basca (EPP) en el Col·legi Basc. No hi ha res nou en el punt de partida. La notícia més significativa que s'ha conegut entorn del Col·legi ha estat la simbòlica. El 2 de febrer, Etchegaray –abans de ser nomenat oficialment– i el lehendakari del Govern Basc, Iñigo Urkullu, es van reunir en Baiona. Es va anunciar la creació d'un grup de treball per a definir el caràcter de les relacions entre les dues institucions.

Nombre de caps diversos. No obstant això, si atenem la reivindicació històrica de la condició política d'Iparralde, no s'allunya tant de l'evolució dels altres dos territoris, la CAB i la Comunitat Foral de Navarra. Els agents polítics pioners al país promouen reivindicacions “més enllà de la legalitat” dels estats i els propietaris de la “llei” adapten les seves reivindicacions en funció de la conjuntura política. Igual que a Navarra, encara que el PNB és una minoria nacionalista, en Iparralde també el PNB ha fet el seu primer pas en la creació de la primera institució històrica. Aquest caràcter té nom i cognoms: possibilisme polític.