Aquestes illes són un lloc curiós. Són súbdits de la reina d'Anglaterra, però no formen part del Regne Unit, ni tampoc de la Unió Europea. Tenen una història especial, i la presència entre Anglaterra i Normandia ha condicionat l'evolució i la cultura dels nadius. El clima és molt dur, i això ha obligat a la vida: són veritables devoradors de cols. S'assemblen a un altre extrem, Galícia, al qual els vents de l'Atlàntic ataquen amb força, i la corretja que els uneix en el jou és la col. Una col especial: Brassica oleracea var. longata. Igual que el gallec, no té cap i es menja de fulla en fulla. El fullatge s'ha donat al bestiar, sobretot al bestiar boví i als ramats. Es denomina en basca “Pasta fullada de col·les” i “Pasta fullada de cols”. A mesura que es van arrencant les fulles, els brots extrems es tornen nous, estirant-se i estirant-se. Progressivament explicarà el tronc desmochado cada vegada més llarg. Els termòmetres s'han situat entorn dels sis metres d'altura. Sí, sí, sis metres! Aquesta tija de col ha estat utilitzat en la fabricació de pals. A la tardor es talla, s'asseca correctament i s'aconsegueix una fusta preciosa. A continuació es planxen i se li dona vernís o cera per a polir la mà. Fa un segle, a l'any s'exportaven al voltant de 30.000 pals de col. Avui dia només els fan en una casa, Jacquelyn i Philip Johnson. Si no vols visitar-los durant les vacances, per poc més de 60 euros t'envien a casa. O, la qual cosa és millor, compri les llavors que embenin (50 unitats, 4 euros) i crea les tiges de col per als pals. Bé, on creixerà la col, tija de col, tija de col, mànec de col, caragolí de col, cama de col, garlanda de col, arç de col, tija de col, tronchel de col, truita de col o truita de col... I és que els euskaldunes són una cultura atlàntica...