Diuen que el Paleolític està de moda en Bizkaia.

Bé, és el resultat de deu anys de treball, entre els penya-segats normalment no es fan descobriments cada any. Recentment ha estat el centenari de Santimamiñe, i només es van trobar altres tres coves en els 75 anys posteriors, però en els últims deu anys hem tingut notícies d'una troballa gairebé tots els anys. Per què? Perquè s'han posat en marxa projectes d'exploració, perquè han aparegut nous especialistes i hi ha hagut una revolució en la tecnologia i en la tècnica. A Guipúscoa ha passat el mateix, s'han viscut processos paral·lels.

Per què hem estat tants anys sense saber que teníem molt més que Santimamiñe?

En el segle XX l'únic investigador va ser Barandiaran, acompanyat de Telesforo Aranzadi, i ells ho van fer tot. En l'actualitat, aquest esquema organitzat entorn d'un home ha canviat radicalment, hi ha especialistes i es fan grups de treball. Hi ha gent especialitzada en temes molt concrets, com l'art rupestre, i els recursos han millorat. Barandiaran utilitzava una llanterna de color, mentre que avui dia podem il·luminar una cova com San Mamés amb llums led i analitzar les parets amb programes informàtics.

La col·laboració amb espeleòlegs és també un factor nou?

Sí, fa deu anys comencem a realitzar un programa de recerca sistemàtica de tres o quatre arqueòlegs, fora del treball, en el nostre temps lliure, però de seguida ens vam adonar que necessitàvem espeleòlegs. En les coves el jaciment està on arriba la llum, però a vegades l'art rupestre es pot trobar més endins i els arqueòlegs normalment no entrem fins allí, és el terreny dels espeleòlegs. En les últimes dècades a penes hi ha hagut contactes, però la Diputació Foral de Bizkaia va organitzar unes jornades per a espeleòlegs en 2015. Vam estar arqueòlegs i paleontòlegs i els vam donar els criteris i protocols per a la localització de les petjades. Els resultats no han trigat a arribar: En Bizkaia Armintxe, Morgota i Ondaro; a Navarra Alkerdi II; a Guipúscoa Aitzbitarte…

A Euskal Herria hi havia un buit.

Sí, enmig de tres punts importants identificats; França-Cantàbria, Pirineus i Perigord. No podia deixar d'existir una relació entre ells, ja que l'únic pas és la zona d'Irun. Per tant, hi havia un debat per a explicar el “buit basc”: per què tan pocs jaciments? La nostra hipòtesi era que el treball de recerca s'havia fet poc i a partir d'aquí comencem a buscar-lo. Avui dia, aquest buit s'ha omplert en gran manera, ja tenim 34 coves decorades a Euskal Herria. Hi havia una imatge que hi havia pocs jaciments i ara estem reescrivint la nostra prehistòria.

Eren com nosaltres els del Paleolític?

Sí, físicament com nosaltres, però molt hàbils i duros, avui dia en les seves condicions no duraríem una setmana. Els aborígens europeus eren els Neandertals, i els nostres avantpassats van arribar fa 40.000 anys, seguint el mateix camí que els actuals refugiats. Els neandertals van abandonar el territori. Llavors va començar l'art.

L'art, per a què ho feien?

Hi ha una teoria de la màgia simpàtica, perquè la imatge es converteixi en realitat, però la veritat és que mai sabrem el significat exacte de l'art rupestre... La seva mentalitat i el seu món simbòlic són una qüestió de fa 20.000 anys. La vida de caçadors-recol·lectors que podem trobar avui dia a l'Amazònia sí, però el món simbòlic seria molt diferent. Es poden distingir diferents tipus d'art: en l'entrada de la cova és un art públic per a tot el grup, però en Atxurra, per exemple, en Berriatua, l'accés al jaciment és molt difícil i perillós. Tres persones van entrar, van fer l'obra d'art i potser mai van tornar, deixant trossos de carbó.

També estan documentats alguns de les restes perdudes de sempre.

En Mañaria la cova d'Atxuri va ser ocupada per la pedrera. En la cova d'Aitzbitarte IV, els espeleòlegs ens van dir que l'Ajuntament havia netejat els murs amb mànegues. A saber què hi havia allí. El bisó d'Aitzbitarte V, que vaig veure en la gran ruta, és una gruta plagada de grafitis.

Grafiti contemporani i més antic...

Sí, s'han trobat carlistes de guerra en Atxurra i Lumentxa, i en la cova d'Abittaga, en Amoroto, els membres del grup espeleològic de Guernica ADES van trobar el refugi de les armes de finals del segle XIX. Pel que sembla, un dels veïns de Lekeitio volia organitzar la tercera guerra carlista en la qual es trobaven les seves armes, segons les mateixes fonts. Atxurra està plena de grafitis i hem trobat uns bisons destruïts sota les pintures d'esprai. Afortunadament, la majoria de les obres del Paleolític estan més amunt, sobre unes cornises.

I també apareixeran noves restes en alguns llocs.

Sí, per exemple, en la cova d'Eguzkiola, en Zeanuri, ETA va tenir segrestat a un home, i en les excavacions, en la primera capa, les petjades de la mateixa són visibles, ja que les casetes de tela i la terra de preparació es van moure. En una capa més baixa s'han trobat nombroses restes de la guerra civil i, més a baix encara, cadàvers prehistòrics. Hi havia petjades de gairebé tota la nostra història, només faltaven les de l'època de les guerres de bàndols.