Estava vostè a punt de començar el seu discurs quan va preguntar al seu auditori si algú sabia alguna cosa de Guernesey, si algú coneixia el seu nom. Però ningú sabia res.

És curiós que no sàpiga res, perquè Guernesey és un lloc petit. Guernesey és conegut al Regne Unit per ser un lloc turístic i per la història de la Segona Guerra Mundial. D'altra banda, el que la gent sap de la nostra illa és una cosa insignificant… Guernesey és un senyal de lloc dins de la història del Regne Unit, ja que les illes del canal La Manxa van ser l'únic territori del regne que van ocupar els alemanys. També han realitzat diverses pel·lícules sobre aquest tema, sota el nom de Guernesey, la qual cosa també ha contribuït al fet que la gent conegui l'illa.

He llegit una història dels nens de l'illa de Guernesey, relacionada amb la Segona Guerra Mundial.

Sí, sí. M'ho va explicar una dona que vaig conèixer fa molt temps. La dona, que ara té 90 anys, s'acorda, quan era encara una nena, que era a la platja i havia vingut gent, cridant i cridant: “Venen alemanys, venen alemanys! Si vol anar-se d'aquí, ha de fer-ho ara mateix, amb rapidesa. Diverses barques es dirigeixen ara a Anglaterra! No se sap si després hi haurà una altra oportunitat!”. És evident que la meitat de la població es va anar, incloent-hi diversos nens. En molts casos, aquests nens i nenes no van tenir contacte amb els seus pares en cinc anys, ni comunicació amb les seves famílies. Van separar als nens en diverses famílies, amb els seus germans sovint separats, i des de llavors no van tenir ocasió de parlar en guernesey.

Parlaven, doncs, al Guernesey.

Molts d'ells, sí. Eren de camp! A Anglaterra, durant aquella època de guerra, ningú es fiava d'aquell que parlava en un altre idioma que l'anglès, ni els espies d'un i els delators de l'altre, ningú confiava en ningú i, en conseqüència, aquells nens no parlaven en guernesey.

No teníem notícies de les illes del canal de la Mànega, encara que no sabíem que estiguessin en Guernesey. Quina és la seva situació?

És ben sabut el que és l'habitabilitat d'un idioma i, en el que a això es refereix, corre el risc que desaparegui en Guernesey. No hi ha parlants del guernesey inferior a 45 anys. En el millor dels casos, tindràs un nen que sap guernesey, però no té amb qui parlar. Els únics parlants, rars, que parlen amb soltesa el Guernesey són els majors de 70 anys. Hi ha una gran quantitat de gent, entre els 50 i els 70 anys, que es troba en el cervell del guernesey, és a dir, quan era jove, encara que no van arribar a parlar realment en guernesey. Ho entenen. Entre ells hi ha un grup que vol reviure el guernesey, reactivar l'idioma i en això està treballant. A mi em sembla que aquestes són les majors esperances del futur del llenguatge, perquè es va saber alguna vegada en guernesey, i ara el tenen ficat en el cervell, no tenen més remei que portar-lo a la superfície. D'altra banda, volen fer ús de la llengua entre amics i amics. No es tracta, simplement, d'una diversió.

Tenen el guerneseyera i parlants del guernesey algun tipus de protecció legal, política lingüística?

Difícilment. Una política lingüística, sigui com sigui l'idioma, significa diners i reconeixement, i quant a això, en Guernesey no tenim res. És més, molts pensen que el francès és la seva llengua oficial, perquè fins a començaments del segle XX l'idioma d'ensenyament va ser el francès, “llengua de civilització”, i al costat d'ell, les llengües locals eren sinònimes del “pobre francès”, és a dir, creien que ningú més que els pagesos que treballaven en els camps de cultiu les utilitzava el guernesey.

El prestigi no guernesey…

Res d'això! Tanmateix, fa segles era la llengua de Guillem el Conqueridor. El llenguatge dels normands, per tant, era una cosa de la qual estàvem orgullosos. Ara, exactament al revés, en el mateix Guernesey. En el segle XIX, diverses persones es van dirigir des de Britània a les illes del Canal, on la vida es feia més càlida i barata. Després de les guerres de Napoleó, els soldats pensionistes no tenien diners suficients per a viure a Anglaterra, però podien viure molt bé a les illes del Canal. Es va formar una classe mitjana i després una classe superior que mirava als illencs de dalt a baix. D'aquí difícilment pot sorgir un auge de la llengua d'aquests “a baix”. Gens de prestigi.

El parlant encara té guerneseyeras, com vostè ha dit.

No crec que sigui massa tarda. A l'illa de Man, per exemple, ha succeït una cosa terrible: En 1974 es va perdre allí l'últim gran parlant, i avui dia hi haurà 200 o 300 parlants hàbils, i potser uns 700 que sàpiguen una mica de brotxes. Crec que també nosaltres estem en la mateixa línia. Cal mantenir-la abans que es perdi per sempre, cal activar a la gent abans que sigui massa tarda.

Té Guerneseyera alguna entrada en els col·legis?

No té reconeixement legal, no té presència a l'escola, la gent no ho considera un idioma propi. Només té un annex, “dialecte escàs”, el llenguatge local… És una assignatura no oficial en alguns llocs, fora de l'horari escolar, mitja hora a la setmana, per exemple. Criden als bons parlants per a anar a escola, però en realitat no són bons parlants, ja que no hi ha un bon parlant si no parles en la llengua de què es tracti. Tens ancians, rares vegades s'ajunten l'un amb l'altre, i un d'ells mor, el viu no té amb qui parlar en guernesey.

Llavors, la mort dels bons parlants va acompanyada de la del llenguatge.

Perdrà i a perdre l'idioma. No obstant això, aquesta gent que va a escola, aquest bon parlant, és generalment una treballadora jubilada. Una vegada a la setmana va a escola, durant mitja hora… no sap com ensenyar-ho. Aquests parlants eren nens durant la Segona Guerra Mundial, no van poder escolaritzar-se, encara que també van haver d'aprendre alemany. Record que una dona em va dir: “De jove volia ser professor, però no vaig tenir suficient classe. Ara puc ensenyar a guernesey, i això em fa sentir-me orgullós, estic content”. Però això no és un sistema d'ensenyament real.

No és així?

No és un ensenyament eficaç. Vull dir, és important que el parlant se senti orgullós, però això no és ensenyament: ni materials, ni metes, ni camins… A vegades, no és més que una activitat extraescolar –els pares volen nens sempre ocupats–, a vegades aquests pares tenen un interès real en la llengua, però ells no volen aprendre, o pensen el més possible: “Els adults no podem aprendre, però els nens aprendran per nosaltres, els servirà en el futur”. Però als nens no els importa si la llengua els servirà en el futur, si els diverteix, aprendran, i si no, poc cas a la llengua.

Quines són les prioritats del guernesey en l'actualitat?

En el cas d'una llengua d'aquest tipus –amb un nombre petit de parlants–, la meva prioritat és crear una multitud de parlants intensius entre els adults, perquè avui dia no el tenim. Tenim parlants d'edat avançada, ancians i alguns nens, però no tenim parlants interins greus, i sense ells no pots formar una comunitat de parlants. En això estic, i en això estic treballant.

Per què cal estudiar al Guernesey?

Ho he sentit dir moltes vegades. El Guernesey no és una gran llengua, no és francès, ni anglès, ni xinès… Alguns diuen això: “És més important aprendre un gran idioma, és més útil!”. La mateixa paraula sempre: “útil”. Miri, en Guernesey hem passat una enquesta sobre l'interès per aprendre l'idioma. Acabo d'arribar uns 30-40, que estan estudiant en Guernesey, i he parlat amb ells un a un. Vostè els ha dit: “És la meva llengua, puc dir alguna cosa en guernesey als meus clients, tinc un llenguatge d'emocions…”. A l'illa viuen molts turistes i, al costat d'ells, hi ha residents del Regne Unit que estan casats amb els de la pròpia Guernesey. Alguns d'ells volen conèixer més sobre la cultura local, estrènyer llaços amb la comunitat. Aquests a penes usen la paraula “útil”.

Quina relació existeix entre la guerneseyera i la identitat? Tenim un dels temes que vostè ha analitzat.

Hi ha persones que pensen que l'idioma és una part important de la identitat, però la persona que té l'idioma representat et dirà que per a ser propietària d'aquesta identitat no té per què saber aquest idioma, que hi ha un altre camí per a ser propietària d'una identitat. Uns insistiran en els costums, uns altres en el menjar local, uns altres a les platges, uns altres en la naturalesa… Volem dir que la gent construeix la seva identitat de moltes maneres, però a l'illa de Guernesey no està en cap altre lloc, és una cosa rara, i això és el que nosaltres intentem subratllar. No som, simplement, una part d'Anglaterra, totalment inglesada –és el cas d'altres illes–, en Guernesey tenim una llengua diferent, tenim alguna cosa que val la pena promoure.