Alexei Vladimirovich Yablokov ha mort a Moscou el passat 10 de gener als 83 anys d'edat. En el seu últim adeu, l'associació Nuclear Free Future li ha anomenat “l'ànima verda de Rússia ”. Oleg Bodrov, company d'amics i recerques, escriu: “Com un El Quixot d'aquests dies, ha lluitat per la Terra i el medi ambient, sense tebiesa i fins al final”. Al nostre país, els que hagin llegit les cròniques sobre el mai extingit desastre de Txernòbil potser recordaran el seu nom, al qual ja hem al·ludit en més d'una ocasió en aquests anys. En l'hemeroteca de la notícia també pot trobar l'entrevista que va mantenir amb Harald Neuber en 2011: “L'energia nuclear s'acabarà amb altres dos o tres Fukushima”. Recordable en temps en els quals el lapiko atòmic de Garoña està en procés de reactivació: no es pot dir que no ens avisessin.
Nascut en 1933, biòleg d'estudis, va investigar en l'activitat acadèmica en diversos apartats: ecologia, zoologia, evolució, poblacions... Amb el seu prestigi en l'Acadèmia de Ciències de Rússia, va ser assessor dels presidents Mikhail Gorbatxov i Boris Jeltsin entre 1989 i 1997. La central nuclear de Txernòbil, en l'est d'Ucraïna, ja havia esclatat en 1986.
Yablokov va dimitir acusant-lo de plegar-se als desitjos dels nous oligarques i de sacrificar en l'altar de la política econòmica els valors de la democràcia com els de l'ecologia. Més tard, quan Vladimir Putin va proclamar l'eliminació de tot control ecològic establert a Rússia per a deixar lliure el camí als negocis, el vell científic va decidir fer-li front també en política. En 2016, ja molt malalt, va treure a la llum l'últim monogràfic sobre l'accident de Txernòbil.
Un clàssic en els debats de riscos nuclears és el “Txernobyl: els danys produïts pel desastre a la humanitat i a la naturalesa“, publicat en 2007 per Yablokov al costat dels bielorussos Vassily i Alexey Nesterenko. Un clàssic perquè van qüestionar el consens que la indústria de l'energia atòmica ha volgut aplicar en el mesurament dels danys dels accidents: “El mite del consens és una gran mentida”.
Yablokov ha denunciat que els experts que estan repetint els arguments de l'OIEA en el Congrés Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) sense tractar el tema íntegrament, o són ignorants -si es jutgen generosos- o absolutament perversos. Els nens estan emmalaltint perquè els governs no són capaços de reconèixer que la radioactivitat, fins i tot en petites dosis, destrueix la vida, provoca malformacions en els cossos, canzers i altres malalties.
“Milions de persones d'aquest planeta –diuen en el llibre disponible en internet de manera gratuïta–, l'explosió del quart reactor de Txernòbil ha dividit la seva vida en dues parts: l'anterior i la posterior. (...) Cap persona de cap país pot pensar que estigui protegida de la contaminació per irradiacions. Un reactor nuclear pot infectar a la meitat del planeta. La influència de Txernòbil va cobrir tot l'hemisferi nord. I les preguntes segueixen aquí: quantes partícules irradiades es van propagar pel món? Quantes irradiacions hi ha dins del sarcòfag que se li ha posat a la central? (...) Més de tres mil milions de persones viuen en zones contaminades per la irradiació de Txernòbil. Va aconseguir més del 50% de l'extensió de 13 països europeus i més del 30% de la d'altres vuit. Tenint en compte les lleis de la biologia i l'estadística, en aquestes comarques es produiran danys en moltes generacions posteriors”.
La contaminació i la salut és política
El prestigiós científic britànic Chris Busby, en col·laboració amb Yablokov, ha anomenat al recentment mort “Scientific giant of the post-Chernobyl“, perquè va ser capaç de difondre en anglès la rica documentació científica produïda per experts dissidents de Rússia sobre l'accident, i perquè amb la seva lluita va trencar la coberta que el lobby nuclear havia posat.
Les indústries, i sota la seva tutela les autoritats, estan disposades a acceptar parts de les radiacions causades per un accident nuclear que, difoses en els primers dies i hores, afecten els cossos de manera externa, a altes dosis. Per contra, Busby, Yablokov i altres científics proposen tenir en compte les radiacions de menor dosi i les partícules que danyen el cos des de l'interior, encara que poden trigar anys o generacions fins que es converteixin en una malaltia, ja que provoquen els majors danys.
Aquest model alternatiu de risc d'irradiacions a penes arriba a les oïdes dels ciutadans, però continua explicant els greus problemes de salut que s'observen en les zones afectades de Rússia, Ucraïna i Bielorússia i que hauríem de tenir en compte en tota Europa.
En la salutació del seu company mort, Busby ha escrit que “aviat ens vam adonar que la relació entre la contaminació per irradiació i la salut és fonamentalment política i és científica en un segon pla”. Qui vulgui entendre com la indústria i la política tracten de difuminar els coneixements de l'àtom en la pràctica, té en internet el documental “Nuclear Controversies” (aquí amb subtítols en francès) de 50 minuts produït per la televisió pública suïssa en 2004, que recull la conferència organitzada a Kíev quatre anys després del desastre de Txernòbil. En ell es poden escoltar i veure els arguments de tots dos bàndols, entre ells el propi Yablokov, que volen minimitzar els efectes de la contaminació irritant: “A través de la difusió d'informacions que no poden demostrar amb la ciència, volen estalviar indemnitzacions als afectats”.
El gran pecat de Yablókov i els seus amics per a l'establishment rus va ser, no obstant això, la difusió pública de les notícies sobre submarins atòmics i altres residus nuclears abandonats per l'exèrcit soviètic en la mar Àrtica. En la mar Kara de l'Àrtic es troben submergits en les proximitats de l'illa de Zembla Berria: 17.000 contenidors plens de residus radioactius, amb 19 bapores de substàncies radioactives, 14 reactors nuclears dels quals cinc encara tenen combustible, 735 màquines pesades contaminades per radiació i, la flor més corrupta del feix, l'atòmic submarí K-27, amb dos reactors nuclears en el seu interior. El sistema soviètic, en el seu col·lapse, no sabia què fer amb aquests residus. Falta de diners.
En venjança de l'escàndol, Alexander Nikitin va ser detingut per les autoritats, convertit en una organització ecologista i ex militar, per haver descobert secrets militars. Alexei Yablokov va haver d'exercir el seu coneixement, la seva diplomàcia i la seva reputació en el cas que va jutjar a Nikitin per traïció fins que va aconseguir sortir innocent.
Errusiako armadak Txernobylgo zentral nuklearraren eremua kontrolpean du. Hala adierazi du ostiral goizean Errusiako Defentsa Ministroak.
Three Mile Island zentraleko istripu nuklearraren 38. urteurrena bete da, AEBetako historiako larriena, eta munduko hirugarrena. Zentralak ihes bat izan zuen eta substantzia erradioaktiboz betetako burbuila bat zabaldu zen zentraletik kanpo. Harrisburgen irakaspena, baina, ez... [+]
"Energia nuklearra deskonektatu" boikot kanpaina abiatu du Ekologistak Martxan taldeak Espainiako Estatuan, Txernobylgo istripua gertatu zenetik 30 urte pasa direnean.
24 erakundek (alderdi politikoak, sindikatuak, talde ekologistak...) eta bederatzi norbanakok Garoñako berriro irekitzearen aurkako manifestua aurkeztu dute Bilbon egindako ekitaldian. Adierazi dutenez, zentral nuklearra berriro martxan hasiko balitz Iberdrola eta... [+]
El 26 d'abril es van complir 29 anys de l'explosió de la central nuclear de Txernòbil, en l'estat de Txernòbil. L'explosió va provocar una gran dispersió de materials radioactius de llarg a llarg del món. A Ucraïna, la radioactivitat no es va dispersar uniformement, sinó que... [+]
Ukrainako zentral nuklearraren laugarren erreaktorearen sarkofagoari eusten zion eraikin bateko hormen eta sabaiaren zati bat puskatu egin dira, asteazkenean Pravda egunkariak argitaratu zuenez.
Txernobylgo zentral nuklearrak eztanda egin eta 26 urtera, 1.500 kilometro urrunago Alemaniako Bavarian basurdeek zesiuma metatzen dute beren okeletan. Hori dela eta, ehiztari bavariarrek basurde hilak analizatzera eraman behar izaten dituzte gobernuak baimendutako 70 kontrol... [+]