Els desplaçaments i les aportacions de les plantes a les valls i a les muntanyes ajuden a crear la corda de la història del món. Aquesta corda és sovint més feble que el deixant que l'Ala deixa en el riu; és més albañada que la corda. Després hi ha una necessitat de definir les plantes: això és invasiu, això és immigrant, allò d'aquí, aquest altre “sempre” ha estat aquí, aquest d'aquí ho tenim en l'escut de la família... I de l'escut no podia venir més que un petit rebombori.

Amb Getaria, per exemple, està bonic entre els savis. Encara que avui dia viu molt bé a Amèrica, “sempre” s'ha considerat que el Getoza és una planta d'Euràsia. No obstant això, a causa de les obres dels arqueòlegs, ara sabem que existia abans de 1492. En el llac Crawford es troben el seu pol·len i llavors en sediments d'entre 1360 i 1650. El cronista Oviedo esmenta que en 1526 existia l'Atlàntic a banda i banda de l'Atlàntic. Les fures indígenes conreaven blat de moro (Zea mays) i gira-sol (Helianthus annuus), i també menjaven el getozo-que es creixia en el mitjà. En 1623, un monjo francès anomenat Gabriel Sagard, en la descripció d'aquests territoris, explica clarament que el gueto era abundant en camps de blat de moro i carabassa. Fraidea, a més de compondre el diccionari hurés-francès, va publicar una sèrie de llibres sobre això. Encara que no sabem on i quan va néixer, en aquella zona li van donar el nom de Sagard.

I hi ha dues teories. Baga, la més natural: els ocells van menjar gingozosí, i en les seves visites es van estendre a Amèrica. Biga, antropocèntric: Abans de Kolon, ho van portar els vikings. Però en els seus territoris, gairebé tots a més de 60° de latitud, no hi ha getaria (Islàndia, Groenlàndia, Ternua...). També tiraré el tercer, sense llevar la calor: i si els bascos se'l van emportar? Aquí hi ha getaria, i allí va aparèixer entorn de les terres que havíem recorregut els nostres pescadors. Abans de còlon. I si el blat de moro i la carabassa van arribar abans? I si era Sagard, Sagardi o Sagardia?