Karlos Aretxabaleta (Kigali, 1990) i Mikel Manso (Gurutzeta, 1990) s'han unit a Jon Amorrortu, de Deusto, que també és d'edat, perquè els posi el dibuix a la seva poesia. Una il·lustració en blanc i negre, molt acolorida per als poemes que m'han semblat. El llibre els va sortir elegant. Els tres representen a una generació que camina per la xarxa, que sap literatura, que s'atreveix a escriure amb una frescor extraordinària sobre la vida: “Partit d'escacs sobre la taula,/ El meu rival és Marko Aurelio./ La raó com a jutge”. És la mateixa generació la que fa editor, sobretot publica per a si mateixa, li agraden els cercles. Escrita en aquesta protecció, però digna d'esment, la Paraula Pintada no sé si serà fàcil o difícil de trobar, però val la pena veure com es casen moltes vegades la falta d'experiència i el mestratge espontani.
Mikel Manso és més aficionat a les repeticions, a les sonoritats i als jocs i a la música. Rima també. Li agraden les línies gemebundas i les primeres paraules breus i nues de la gent. A vegades es dirigeix al surrealisme, a la cançó o a la balada: “No es pot saber, no es pot endevinar, perquè aquí teniu / plorar per a assecar, / per a rentar la sang, / una cerixa il·luminada / mogita en l'aire/ per a riure, per a tu”. Jugant però en profunditat, és capaç de parlar de la mare amb la innocència dels nens, i amb la forma clàssica de vestir temes tribals.
Karlos Aretxabaleta, per part seva, és el contrapunt. Poesia descriptiva, poesia filosòfica. Algunes peces estan gairebé en el camp de la narració, conta històries: “Una vegada era un nen,/ un amic, avergonyit, em va confessar:/ Mirant-me directament als ulls i agafant-me de les mans/ – El meu cor parla”. I amb els esdeveniments mundans s'acosta a l'essència del món.
En el llibre no està només la cerca de la bellesa. Sobretot hi ha una cerca de veu pròpia. Quant a la seva manera de situar-se en la literatura, els dos autors tendeixen a anar al fons, guiats per la necessitat de parlar. Més directament o indirectament, ens ve de gust la passió de sacsejar fantasmes: “Parlem de la nostra visió del món i de la vida, completant els nostres desitjos amb
dibuixos”. Imatges i dos camins que es creuen en aquest llibre. Una és la ruta de les belles formes del llenguatge, una altra la del plaer del relat. Les Paraules Pintades és un bon esforç en el camí cap a la sublimació, que es queda a cada moment en un mer propòsit, però en tot cas atrevit i interessant.
L'Església Catòlica s'ha fet amb la propietat de 2.952 propietats dels navarresos i navarreses. Un total de 981 parròquies, temples, ermites, esglésies, abadies i basíliques repartides en 267 localitats navarreses; 234 hortes; 195 prades; 216 parcel·les de cereals; 181 camps... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]