Quan parlem d'agricultura sostenible i sobirania alimentària ens trobem amb el tema de les llavors. La utilització, conservació, recuperació i difusió de les varietats locals cobra cada vegada major importància. Amb el projecte Haziera, la Fundació Cristina Enea de Donostia-Sant Sebastià va posar en marxa un arxiu de varietats de llavors en 2013, i en l'actualitat compten amb 80 llavors.

Agafar i donar llavors

L'objectiu principal de la llavor no és recuperar les velles varietats de llavors, tal com ens comenta Marc Badal, membre del projecte: “La gent que té petites hortes o que té poca experiència acudeix a Hazierra. La formació, la sensibilització i la divulgació són els nostres principals objectius”. De fet, en la conservació i recuperació de les llavors treballen sobretot la Xarxa de Llavors, a la qual destinen a persones amb més experiència (Xarxa de Llavors de Navarra o Xarxa de Llavors d'Euskadi).El funcionament
és el següent: qualsevol persona pot accedir a l'arxiu d'Haziera i recollir les llavors que hi ha en aquest, de manera gratuïta. Aquests ‘cuidadors’ intentaran sembrar llavors, conrear plantes i replantar-les. Si tot va bé, alguns dels assoliments es guardaran per a si mateixos i altres es retornaran a l'arxiu.

Necessitat de recuperar el control de llavors

Badal destaca que les varietats locals de llavors són especialment interessants per a l'agricultura ecològica: “Sent genèticament molt heterogenis, és més fàcil sobreviure a alguns problemes, sense necessitat d'hivernacles o químics”. Històricament, les llavors han
estat guardades pels propis agricultors (sobretot per les dones pageses), intercanviant-se amb els veïns o en els mercats de la localitat… Sempre eren xarxes locals. Això de les multinacionals com Monsanto és un assumpte nou, de fa poques dècades. I en poc temps s'han fet amb el major control de les llavors del món. Però hi ha els qui s'estan enfrontant a poc a poc i treballen per a recuperar el ric llegat que ha deixat el món rural tradicional, com les Xarxes de les Llavors o la pròpia Criança. Com ha dit Badal, “les llavors tenen, a més del poder econòmic i productiu, un poder simbòlic molt fort”.